TW
0

El satèl·lit Observatori Orbitador del Carboni (OCO), llançat ahir des de la base Vandenberg de la Força Aèria dels EUA a Califòrnia, va caure a l’oceà Pacífic, a prop de l’Antàrtida, després d’un problema amb el coet que l’impulsava, el Taurus. "Els revestiments de protecció que envoltaven el satèl·lit com si fossin les dues closques d’una copinya no s’han separat com tacava i aquesta, suposadament, ha estat la causa del fracàs de la missió", explicava Chuck Dovale, director de llançaments de la NASA. Per la seva banda, John Brunschwyler, director del programa del Taurus XL, reconeixia que es tracta d’un "enorme revés" per a la comunitat científica.

Amb aquesta missió, l’agència espacial nord-americana pretenia emprar el seu potencial tecnològic per millorar el coneixement de l’escalfament global. El projecte, amb una inversió que supera els 210 milions d’euros, s’havia de convertir en la primera plataforma orbital dissenyada per mesurar les concentracions de CO2 –el principal gas d’efecte hivernacle responsable del canvi climàtic– a l’atmosfera. Segons els càlculs dels científics, gairebé el 60% de les emissions de diòxid de carboni (CO2) provocades per l’home és absorbit igualment pels oceans i pels ecosistemes terrestres i els sòls. La resta queda a l’atmosfera i fa augmentar la quantitat total d’aquest gas, cosa que contribueix a l’escalfament global. Els mesuratges de l’OCO s’han de combinar amb els de les estacions terrestres, avions i altres satèl·lits.