Els funcionaris de l’Ajuntament d’Inca hauran de conèixer el català
L'Ajuntament d'Inca, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, també es desmarca de la política lingüística que vol implementar José Ramón Bauzá. Si l'equip de govern no canvia de parer, el ple del Consistori aprovarà divendres mantenir el requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana per poder ocupar la majoria de llocs de feina.
El Govern deu 370 milions a la resta d'administracions
Pep Ignasi Aguiló, a una imatge d'arxiu. Les obligacions vençudes i pendents de pagament del Govern amb altres administracions públiques de les Balears sumen en total 370 milions d'euros, ha informat avui el vicepresident econòmic, de Promoció empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, al ple del Parlament. Aguiló ha remarcat, tanmateix, que el Govern del PP ha donat prioritat al pagament a proveïdors i a més ha fet un esforç per equilibrar els seus comptes, de manera que al llarg de 2012 ha pagat 239 milions d'euros a diferents administracions públiques i s'"està pagant" tot el compromès aquest any. El vicepresident ha respost d'aquesta manera al diputat no adscrit Antoni Pastor, que ha reclamat conèixer quin és el deute del Govern amb les altres administracions, després que les últimes xifres econòmiques, de dèficit públic i ingressos, hagin estat favorables.
L'obsessió per la llengua
El Govern Bauzá continua pressionant perquè en els ajuntaments el català sigui un mèrit i no un requisit. La darrera ofensiva se centra en Son Servera i Sant Llorenç, però són molts els municipis, fins i tot del PP, on s'ha establert una oberta resistència davant aquesta obsessió del president per trencar el consens lingüístic assolit ara fa prop de tres dècades, des de l'inici de l'autogovern.
Balears deu 4.673 milions d'euros, el 17,5% de la riquesa que genera en 1 any
El deute públic de les Illes Balears assoleix a dia d'avui els 4.673 milions d'euros, un nivell que suposa el 17,5% del PIB de l'Arxipèlag, segons les dades publicades pel Banc d'Espanya.
Manacor insta Bauzá a complir la seva paraula
L'Ajuntament de Manacor va aprovar ahir instar el Govern a modificar de nou la Llei de funció pública a fi que els ajuntaments i la resta d'institucions puguin establir si el coneixement de català ha de ser un requisit o, simplement, un mèrit. Això -que les distintes administracions tindrien "llibertat" per decidir si mèrit o requisit- era el que prometia José Ramón Bauzá a les juntes locals del PP la primavera passada, quan va emprendre un tour per la Part Forana amb motiu del congrés del partit. La sol·licitud de l'Ajuntament manacorí té l'origen en una moció del PSM que cercava que el Consistori mantingués el requisit de català per poder fer feina a l'Administració.
El PSM demana que es respecti l'autonomia dels ajuntaments per regular el coneixement de català dels seus treballadors
Nel Martí, diputat del PSM-Més per Menorca, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació ha presentat una Proposició no de Llei al Parlament instant al Govern a respectar l'autonomia dels ajuntaments en relació amb la capacitat de regular el coneixement del català dels seus treballadors.
La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
La majoria de municipis de Mallorca mantindran el coneixement del català com a requisit per poder treballar a l’Administració, encara que no preveuen contractar personal.
El PSIB durà mocions als Ajuntaments i Consells per mantenir-hi el requisit
No requerir el català a tots els treballadors crearà "problemes importants", com que hauran de fer els expedients "per duplicat", segons Miralles. El PSIB-PSOE ha anunciat que presentarà mocions a tots els ajuntaments i Consells Insulars de Baleares perquè el català continuï essent un requisit per als treballadors i, d'aquesta forma, "garantir el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües cooficials". Els socialistes han explicat que es posa en funcionament una campanya per l'"atac que ha protagonitzat el PP al català" amb la modificació de la llei de Funció Pública. El secretari de Política Municipal del PSIB-PSOE i batle d'Algaida, Xisco Miralles, ha indicat que l'objectiu d'aquesta campanya és que els ajuntaments defineixin "tots els seus llocs de treball de la corporació com d'atenció al públic". La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
reforma règim local ajuntaments
Els ajuntaments petits, contra la fusió que planeja Rajoy
Mariano Rajoy té molt clar el seu objectiu: reduir el dèficit. I per aconseguir-ho no tem treure les tisores, com es demostra cada divendres en el Consell de Ministres en anunciar les mesures aprovades. El paquet d’austeritat del Govern central encara no s’ha acabat i la setmana passada transcendí que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha treballat amb la xifra d’un mínim de 5.000 habitants com una de les opcions per agrupar ajuntaments.
Esperanza Aguirre és partidària de tornar a l'estat Justícia, Sanitat i Educació
Aguirre creu que en la reducció de l'administració es podria prescindir dels parlaments regionals. Foto: Arxiu. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha advocat aquest dimarts per tornar a l'Estat les competències de Justícia, Sanitat i Educació, "si Espanya ho necessita", de la mateixa manera que opta per deixar en mans dels ajuntaments els Transports i els Serveis Socials. Tot això per aconseguir aprimar l'administració i estalviar uns 48.000 milions d'euros, segons els seus càlculs. "Si Espanya ho necessita, les grans competències de les comunitats autònomes, sens dubte la Sanitat, l'Educació i la Justícia, poden tornar-se a l'Estat, i la resta, Transports i Serveis Socials, als ajuntaments", assegurà en una roda de premsa posterior a la primera reunió que ha mantingut amb Mariano Rajoy des que aquest és president del Govern.
Manco inversions i més serveis socials
La crisi econòmica també afecta els ajuntaments, i de ple. Darrerament, predomina el discurs que els estats i les comunitats autònomes han de reduir el dèficit, però les entitats locals pateixen greus problemes i sobretot han vist minvar els seus ingressos amb cruesa. Els ingressos dels consistoris surten dels imposts i taxes pròpies i de les aportacions de la resta d'administracions -el Govern de Madrid, l'autonòmic i els consells insulars, en el cas de les Balears. Tant els tributs propis com les transferències d'altres institucions han disminuït. Així mateix, les necessitats de despesa augmenten, especialment la referent a serveis socials.
Els ajuntaments deuen a Tirme 90 milions d'euros per la taxa de residus
Els ajuntaments i les mancomunitats de Mallorca deuen prop de 90 milions d'euros a la societat concessionària del servei de gestió de residus sòlids urbans de l'illa, Tirme, que es podrà pagar en part quan el Consell assumeixi el pagament de la taxa de residus el 2013.
Reculada amb el deute
Els ajuntaments sí que podran endeutar-se, almenys fins a final d'enguany. El Govern va fer ahir marxa enrere i publicà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una correcció per retardar fins a gener de 2011 la prohibició als ajuntaments d'endeutar-se a llarg termini. A partir de l'1 de gener de 2011 i fins al 31 de desembre del mateix any, ni les entitats locals ni les seves entitats dependents classificades en el sector de les Administracions Públiques no podran acudir al crèdit públic o privat a llarg termini, en qualsevol de les seves modalitats, per finançar les inversions. Segons la vicepresidenta Elena Salgado, la reculada s'ha fet per un error i "no té la menor importància".
El deute de Balears assoleix el tercer trimestre el 12,3% del PIB
El deute de les Balears ha augmentat un 38,1 per cent en el tercer trimestre de l'any respecte al mateix període de l'any passat, en situar-se en un total de 3.273 milions d'euros, el que suposa el 12,3 per cent del PIB.
Els ajuntaments podran endeutar-se fins a final d'any
Els ajuntaments i les seves entitats dependents podran endeutar-se fins a final d'any, d'acord amb la correcció d'errors que publica avui el BOE i que explica que la prohibició de recórrer al crèdit a llarg termini entrarà en vigor "l'1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2011".
Una imputada diu que “alguns ajuntaments paguen en negre”
La dona de Miquel Jaume, propietari del grup Trui, afirmà ahir davant el jutge instructor del cas Ibatur que moltes feines "de vegades es cobren en negre; algun ajuntament ha gastat el pressupost i petites quantitats s'abonen en negre". No pogué recordar, però, quins són els consistoris afectats ni si algun organisme o partit també els ho ha demanat.
Tensa i llarga reunió entre l'agrupació de sa Pobla i Bauzá
La seu del PP de sa Pobla visqué dijous a vespre una de les reunions més intenses i crispades que s'han fet mai al municipi. Després de dos mesos d'esperar, finalment, més de 70 membres de la junta local popular es reuniren amb el president autonòmic del partit, José Ramón Bauzá, en una trobada "llarga i intensa", segons paraules del president del PP pobler, Biel Serra.
Les Salines obre un expedient sancionador a l'empresa de l'ORA
L'Ajuntament de les Salines ha obert un expedient sancionador a l'empresa concessionària de la gestió de ORA a la Colònia de Sant Jordi per incomplir el contracte, ja que els serveis jurídics han detectat "greus irregularitats" en la gestió de Setex Parking. Segons ha informat en un comunicat l'Ajuntament de les Salines, aquest expedient respon a l'impagament d'un cànon variable en funció de la deguda i obligada justificació de l'existència de superàvit, recollit al contracte de concessió.
El Consell vol ajudar al màxim els ajuntaments
El Consell de Mallorca estudiarà la viabilitat de posar en marxa una línia d'ajudes per assistir els Ajuntaments a l'hora de front a les despeses corrents. Així ho anuncià el conseller de Cooperació Local del Consell, Bernardí Coll, durant una visita al municipi de sa Pobla, ahir al matí. Coll explicà que "tots els ajuntaments que hem visitat ens traslladen la seva preocupació per la mala situació econòmica que travessen, i des del Consell som conscients que hem d'ajudar les institucions locals a abonar factures pendents o a pagar material i satisfer altres necessitats." Tot i que el conseller manifestà que "aquesta ajuda no es pot concedir a través del Pla d'Obres i Serveis (POS), s'analitza el fet de poder crear una línia d'ajuda". D'altra banda, Coll afegí que "pel que fa als projectes que es duen a terme a través del POS, també mirarem si es possible que els ajuntaments no hagin de pagar cap percentatge del cost de l'actuació". Actualment, el Consell en subvencionava una part, mentre que l'Ajuntament havia de pagar la resta del cost de l'obra.
El Consell demana auxili als ajuntaments
El Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca ha demanat a tots els ajuntaments de l'Illa que acaben el contracte de l'encomana de gestió dels residus dels parcs verds a 31 de desembre que li ampliïn la gestió mig any més perquè així aquesta institució no hagi de pagar una indemnització a l'empresa encarregada de la recollida. El problema és que el Consell té concedida la recollida dels contenidors, iglús, dels parcs verds a una empresa privada fins al maig que ve, mentre que l'encomana que feren molts d'ajuntaments a aquesta institució finalitza a les darreries d'aquest 2011. I per tant, o bé el Consell ha se continuar pagant a l'empresa per una feina que no farà, o bé ha de demanar als ajuntaments que li prorroguin aquesta gestió mig any més, per no haver d'indemnitzar l'empresa concessionària. El Consell ha decidit sol·licitar a tots els consistoris implicats l'ajuda per evitar l'elevat cost que li suposaria. Per aquest motiu, ara molts consistoris passen aquesta qüestió pel ple de l'Ajuntament.