La paràlisi del sector de la construcció ha fet minvar els ingressos de les entitats locals. | P.R.

TW
0

La crisi econòmica també afecta els ajuntaments, i de ple. Darrerament, predomina el discurs que els estats i les comunitats autònomes han de reduir el dèficit, però les entitats locals pateixen greus problemes i sobretot han vist minvar els seus ingressos amb cruesa.

Els ingressos dels consistoris surten dels imposts i taxes pròpies i de les aportacions de la resta d'administracions -el Govern de Madrid, l'autonòmic i els consells insulars, en el cas de les Balears. Tant els tributs propis com les transferències d'altres institucions han disminuït. Així mateix, les necessitats de despesa augmenten, especialment la referent a serveis socials. Davant la recessió, la gran majoria de consistoris mallorquins han optat per aparcar les inversions i mantenir la despesa social.

Quant a tributs propis, l'únic impost que continua aportant una quantitat estimable és l'IBI (Impost de Béns Immobles). La majoria de valoracions cadastrals sobre les quals es calcula el gravamen es feren en temps de bonança, amb el boom del totxo, de manera que el pessic que s'emporten els ajuntaments és alt -malgrat que en alguns municipis, com a Inca, s'hagi rebaixat el tipus impositiu a fi de congelar la quantitat abonada per família. El primer Consell de Ministres de Rajoy va aprovar, així mateix, un lleuger -i relatiu- increment de l'IBI.

Si uns ingressos han baixat radicalment, però, són els referents a la construcció. Imposts de construccions i taxes per llicències d'obra aportaven una suma important als comptes municipals. A Marratxí, per exemple, els ingressos derivats d'aquest concepte han davallat fins a un 90%. Les entrades lligades a permisos d'obertura d'establiments també s'han reduït.

Quant a aportacions externes, sols es mantenen -i en part- les referides a serveis socials. Les subvencions finalistes per inversions (per eliminar barreres arquitectòniques o adaptar carrers per a vianants, per exemple) s'han esfumat. El Consell tampoc no subvenciona res més que el Pla d'Obres i Serveis (POS). Tanmateix, els municipis rebutgen les inversions, prefereixen ajuts per a despesa corrent. Bernat Coll, batle de Lloseta, manifesta que "és més necessari pagar factures endarrerides. Així com està plantejat el POS, on hem d'afegir el 30 per cent del cost, no el volem, no podem gastar aquest 30 per cent".

El batle de Pollença, Tomeu Cifre, és partidari de les inversions privades. "Si nosaltres no tenim doblers, cal estimular que les faci qui en té. Però la normativa actual ho impedeix, cal canviar-la", manifesta. Mentrestant, el batle d'Andratx, Llorenç Suau, aposta per un turisme de qualitat. "Aquí hi ha moltes segones residències i això és el que volem potenciar", sosté, alhora que aposta per un desenvolupament urbanístic sostenible "i poder desenvolupar el que tenim, sense créixer ni un sol metre més de sòl urbà".

A l'hora d'elaborar els pressuposts per a 2012, els ajuntaments no han tingut més remei que reduir-lo. A Alaró, ja estan a punt de tancar-lo i, segons explicà el batle, Joan Simonet, disminuirà de 4,5 a 3,8 milions. La principal reducció és del capítol d'inversions, però "no rebaixam ni serveis socials, ni activitats culturals ni manteniment". En canvi, sí que minven una mica les subvencions esportives.