D'altra banda, el deute general de les comunitats autònomes ha augmentat un 33,2 per cent en el tercer trimestre de l'any en comparació amb el mateix període de l'any anterior, fins a registrar 83.843 milions d'euros (el 7,9 per cent del PIB), la xifra més alta de tota la sèrie històrica, segons dades del Banc d'Espanya.
D'aquesta forma, l'endeutament autonòmic s'ha accentuat com a conseqüència de la crisi econòmica, que està provocant un increment de les despeses i una caiguda molt important de la recaptació. En comparació amb l'últim trimestre de 2008, el deute dels governs autonòmics va créixer un 22,6 per cent.
Les dades del Banc d'Espanya mostren a més que des de l'any 1995, l'endeutament de les regions no ha parat de créixer, batent a cada exercici rècords històrics, malgrat el compromís d'estabilitat pressupostària adquirit en els últims anys.
La comunitat autònoma amb major volum de deute en el tercer trimestre ha estat novament Catalunya, amb 24.054 milions d'euros, superant el 28,6 per cent del total del deute acumulat en el conjunt de les comunitats.
Després de Catalunya, s'ha situat el País Valencià (14.533 milions d'euros), que torna a ocupar el segon lloc per davant de Madrid, que va ascendir a 11.173 milions d'euros en el tercer trimestre. Entre les tres, acumulen el 59,3 per cent del total de l'endeutament regional.
A continuació, hi figuren Andalusia (9.580 milions d'euros), Galícia (4.394 milions), Balears (3.273 milions), Castella-la Manxa (3.154 milions), Castella i Lleó (2.738 milions d'euros), Canàries (2.081 milions), Aragó (1.833 milions), País Basc (1.684 milions), Múrcia (1.335 milions) i Navarra (1.008 milions).
Per sota de la barrera dels 1.000 milions d'euros, es troben Extremadura (998 milions), Astúries (958 milions, Cantàbria (530 milions) i La Rioja (516 milions).
Quant a l'evolució del deute en el tercer trimestre, cap comunitat autònoma no va aconseguir reduir el seu endeutament respecte al mateix període de 2008, destacant l'increment del 262,9 per cent en el cas del País Basc, el 81,1 per cent de Múrcia o el 64,8 per cent de les Canàries.
A VALÈNCIA EL DEUTE SUPERA EL 13% DEL PIB
Prenent la proporció deute/PIB, València torna un trimestre més a situar-se al capdavant del deute autonòmic, amb un volum, que assoleix el 14,1 per cent del seu PIB seguida de Balears (12,3 per cent), Catalunya (12,1 per cent), Castella-la Manxa (8,8 per cent) i Galícia (8 per cent) totes elles per sobre de la mitjana (7,9 per cent).
Els percentatges són menors a Andalusia (6,6 per cent), La Rioja (6,5 per cent), Madrid (5,9 per cent), Extremadura (5,7 per cent), Navarra (5,6 per cent), Aragó (5,5 per cent), Canàries (4,9 per cent), Múrcia (4,9 per cent), Castella i Lleó (4,8 per cent), Astúries (4,1 per cent), Cantàbria (3,9 per cent) i País Basc (2,5 per cent).
Per la seva part, les corporacions locals van donar un deute de 34.546 milions d'euros en el tercer trimestre de 2009, el 3,3 per cent del PIB, el que representa un augment del 13,2 per cent sobre el mateix període de l'exercici precedent.
EL DEUTE DELS AJUNTAMENTS CREIX UN 12,9 PER CENT
Del total del deute de les corporacions locals, la major part (28.297 milions) correspon als ajuntaments, amb un increment del 12,9 per cent, i d'aquesta xifra, 14.627 milions pertanyen a capitals de província (incloses les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla).
El deute dels ajuntaments de més de 500.000 habitants (Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa) ha assolit els 10.730 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 12,6 per cent.
Destaca, sobretot, l'increment del 13,3 per cent del deute del consistori madrileny, que ha sumat 7.364 milions d'euros, més de deu vegades més que el deute de l'ajuntament de Barcelona, que es va situar en 725 milions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bé robines però me sembla que no tendran el coratge ni la valentia política de fer-ho fins que serà massa tard i passarà el ue ha de passar tard o d´hora, perque amb aquests plantetjaments perfectes d´anàlisi socio-econòmic d´una realitat social que vivim dia a dia a les balears, sobre tot a la capital que és palma, et tildarien -aquesta és la seva arma- de racista, drets humans per amunt i per avall, insolidàri, extremista, i tot el demés que acabi amb -ista manco artista, que mirin i actuin en conseqüència així com ho han fet a d´altres ciutats, no tan sols de l´estat espanyl sinó també d´altres indrets de l´aldea global en la qual esteim immersos, malgrat tot.
Meiam si se n´adonen d´una vegada per totes que aqui avui per avui ja no es potser més caritatiu amb els nouvinguts -venguin d´allà on venguin- ans al contrari ens deixaran a nosaltres a l´estacada, a saber; atur de llarga durada, marginació social i alhora familiar i d´amistats properes, desarralament cultural i/o social, risc de caure en una depressió constant i a la vegada el món de la droga i d´alcohòlisme amenaçant constantment a l´individu....... bé si això és el que volem, endavant ses atxes -en sentit figurat, es clar, per l´amor de déu!. Ara, si aquesta decisió l´han de prendre els nostres governants me pareix que anem ben arreglats....
Res de nou, an es País Vasc es deute puja perque ja governa es PSOE. Es socialistes no fan més que gastar i si no són es socialistes són es pepers de València que han fracassat en projectes com es "disneylands", copes nàutiques i altres coses. Balears manté més de 150.000 llocs de treball artificialment o més de 300.000 habitants de més.