Premiada la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre
L'entitat premiada ha dedicat els seus 25 anys a la protecció del voltor negre. Foto: Grup Serra. La Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF) ha obtingut el Premi Fundació Biodiversitat en la modalitat 'Conservació en acció' per la tasca de recuperació de l'espècie que ha desenvolupat al llarg dels seus 25 anys d'existència a Mallorca, on habita l'última població insular al món. La directora de la Fundació Biodiversitat (FB), dependent del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), Ana Leiva, s'ha reunit aquest divendres amb representants de la BVCF per conèixer de primera mà el projecte que desenvolupen per a la recuperació de l'espècie a l'illa. La Fundació porta més de vint anys treballant amb la gent del camp, els empresaris turístics i els propietaris de terrenys per reduir el grau d'amenaça que sofria l'espècie.
Retallada als Ciutat de Palma
L'edil de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Foto: T. Ayuga. Els premis Ciutat de Palma patiran l'any que ve una retallada considerable, no només ecònomica, sinó de continguts. Les principals seran la desaparició del premi de crítica literària Camilo José Cela i la conversió en bianual del Ciutat de Palma de còmic. Precisament aquest darrer fou una reivindicació del sector insular, que ara ha vist com passa a dos anys. El regidor de Cultura i Esports de l'Ajuntament palmesà, Fernando Gilet, presentà ahir la configuració d'aquests guardons, instaurats el 1956 i que durant anys han gaudit de gran prestigi. Tot i l'austeritat que pregona, Gilet ha recuperat els premis en llengua castellana creats el 2006 i que tanta polèmica provocaren en el seu moment. Per contra, els dos més recents -còmic i crítica literària- desapareixen de la convocatòria l'any que ve. Gilet al·legà que aquests seran un premis "marcats per la costosa herència de l'anterior equip de govern municipal", tot i que a l'hora de la veritat la retallada econòmica serà només de 5.000 euros en total.
El PSM considera que Cort no disposa de projecte cultural
La coalició PSM-IV-ExM considera que limitar a un format biennal els premis Ciutat de Palma de Còmic és "una mostra més de la falta de projecte cultural" per a la capital balear per part de l'actual equip de govern de Cort. En un comunicat, el regidor Antoni Noguera ha posat de manifest que "trencar el consens que s'havia creat amb professionals i el sector del còmic amb l'excusa de l'austeritat és un fet molt greu".
Una foto de premi
"La fotografia és la unió entre una idea i l'estètica". Aquesta frase del nord-americà David LaChapelle es podria aplicar de manera perfecta al mallorquí Nando Esteva (Palma, 1979), un fotògraf que, malgrat que ha vist com la seva carrera s'enlairava dins el món de la publicitat, no ha renunciat a un llenguatge propi. Tal vegada sigui això el que explica millor Passió per la fotografia, la imatge (a dalt) que fou elegida per representar enguany els Premis estatals de fotografia Lux. Això sí, Esteva no és cap nouvingut en aquest certamen, que ja guanyà el 2010. "Tot començà amb una convocatòria pública per ser la imatge que promogués aquest esdeveniment per tot l'Estat", explica Esteva. Aquí arribà el més complicat. Com resumir en una sola imatge el que suposa ser fotògraf? "Va ser un procés primitiu: tallar de manera visual en un vídeo i en una imatge una càmera de fotos amb un cop de flaix. És una cosa bastant infantil, però alhora molt simbòlica".
“Els herois de Fukushima”, premi Príncep d'Astúries
Treballadors de la central nuclear nipona que patí el tsunami del passat març. "Els herois de Fukushima", el grup de persones que van treballar en l'emergència nuclear provocada pel tsunami que va assolar el Japó el març, han estat guardonats amb el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per haver donat al món "un exemple de coratge davant de l'adversitat, sentit del deure, defensa del bé comú i consciència cívica". El jurat, reunit sota la presidència del cap de l'Executiu asturià, Francisco Àlvarez-Cascos, va tenir en compte la "resposta serena i abnegada del conjunt de la societat japonesa" des d'aquest terratrèmol i posterior tsunami, però especialment la tasca dels qui es van sacrificar per tractar de limitar els efectes del desastre nuclear a la central de Fukushima. Es coneix com a "herois de Fukushima" el grup de 230 enginyers, tècnics, bombers, soldats, policies, voluntaris i jubilats que, malgrat el risc que suposava per a les seves vides l'exposició a alts nivells de radiació, van treballar per atenuar els danys produïts en la central nuclear. Coneguts en principi com els "50 de Fukushima", posteriorment aquest grup es va reforçar amb 180 persones més que van treballar en torns de 50 per tal de refredar els sis reactors de la planta.
Els nord-americans Perlmutter, Schmidt i Riess rebran el Nobel de Física
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha decidit guardonar amb el Premi Nobel de Física 2011 a Saul Perlmutter, d'una banda, i als també nord-americans, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess, per un altra, "pel descobriment de l'expansió cada vegada més ràpida de l'univers mitjançant l'observació de llunyanes supernoves". Perlmutter és el director del Projecte de Cosmologia Supernova i professor d'astrofísica del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i la Universitat de Califòrnia, i rebrà la meitat dels 10 milions de corones sueques (1,09 milions d'euros) amb què està dotat el guardó. L'altra meitat recaurà a Schmidt, de nacionalitat nord-americana.
César Antonio Molina farà part del jurat dels Premis Ciutat de Palma de poesia
L'Ajuntament ha aprovat la configuració dels jurats per als Premis Ciutat de Palma, entre qui figura l'exministre de Cultura, César Antonio Molina i la poetessa Olvido García Valdés. La composició del jurat, la qual ha estat aprovada aquest dimecres per la Junta de Govern de l'Ajuntament, ha estat presentada pel tinent de batle de Cultura i Esports, Fernando Gilet, que ha explicat que els membres han estat elegits sota un criteri de "prestigi i independència". "Volem que els premis Ciutat de Palma, siguin uns premis per a tot el món".
El poeta suec Tomas Tranströmer guanya el Premi Nobel de Literatura
El Nobel de literatura 2011 distingí ahir el poeta suec Tomas Transtörmer, autor d'una poesia austera i concreta que "ofereix imatges denses i diàfanes", a més d'una "nova via d'accés a la realitat", segons informà l'Acadèmia Sueca. La seva elecció no va ser cap sorpresa, ja que el seu nom apareixia a les travesses del premi des de feia anys. Transtörmer i el siri Adonis eren, de fet, els dos poetes que sonaven amb més força a Estocolm si l'Acadèmia Sueca tornava a distingir el gènere líric, cosa que no feia des del 1996, quan guanyà la polaca Wislawa Szymborska. Nascut fa 80 anys a Estocolm, on estudià literatura, psicologia i història de les religions.
Col·legis de Felanitx, Alcúdia i Maó, guardonats als premis Baldiri Reixac
Els col·legis Joan Capó de Felanitx i S'Albufera del Port d'Alcúdia i alumnes del Montcabrer de Muro i l'Antoni Juan Alemany de Maó, han estat guardonats amb XXXIII Premis Baldiri Reixac, instituïts per la Fundació Lluís Carulla, per la qualitat dels seus treballs en l'àmbit de l'escola catalana.
The Royal Society serà distingida amb el premi Príncep d'Astúries
The Royal Society, una de les societats científiques més antigues del món amb 350 anys d'existència, ha estat guardonada avui amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2011. Aquesta institució, creada el 1660 amb l'objectiu de difondre la investigació científica, es va imposar en les últimes votacions del jurat a l'agència de fotografia Magnum i a la radiotelevisió pública britànica BBC.
64 aspirants opten als Premis a la Solidaritat del Consell de Mallorca
Un total de 64 candidatures opten als guardons dels Premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat 2011 que reconeixen la tasca d'aquelles persones i entitats públiques o no lucratives que treballen en Mallorca o des de l'illa, en l'àmbit del treball social i la solidaritat. La modalitat destinada a entitats privades sense ànim de lucre és la que ha rebut major nombre de propostes per a aquest certamen que organitza l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS), segons ha informat el Consell de Mallorca en un comunicat.
La “sorpresa” de Pa negre
Agustí Villaronga (Palma, 1953) comprava carxofes a Barcelona mentre Jorge Sanz i Marta Etura anunciaven, des de Madrid, els finalistes de la 25a edició dels premis Goya, el màxim reconeixement de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques. El que no s'esperava el director mallorquí és que la seva darrera pel·lícula, Pa negre, fos finalista en 14 de les 28 categories que coneixeran el nom del seu guanyador el pròxim 13 de febrer. Tot i no ser en les travesses dels favorits, Villaronga tindrà com a rivals directes Àlex de la Iglesia, amb 15 nominacions per Balada triste de trompeta, i Icíar Bollaín, finalista en 13 categories amb También la lluvia. El mallorquí és un dels autors més personals del cinema actual, un director amb un segell inconfusible que no deixa mai indiferent.
La xarxa social arrasa als Globus d'Or
La xarxa social, la història sobre la creació de Facebook, arrasà diumenge en la LXVIII edició dels Globus d'Or, després de conquerir quatre guardons, inclòs el de millor pel·lícula dramàtica de l'any. A més, la cinta es va imposar en les categories de millor director, distinció que va anar a les mans de David Fincher; millor guió, per a Aaron Sorkin, i millor banda sonora, per als músics Trent Reznor i Atticus Ross. El discurs del rei, que tenia el major nombre de nominacions, amb set candidatures, aconseguí recompensa únicament per a Colin Firth, que va rebre el premi al millor actor protagonista en drama.The fighter es va endur dos Globus d'Or per les interpretacions secundàries de Christian Bale i Melissa Leo, mentre que El cigne negre s'hagué de conformar amb el títol a millor actriu protagonista en drama, que fou per a Natalie Portman. Origen, que aspirava a quatre categories, va quedar sense premi en una cerimònia que es dugué a terme a l'hotel Beverly Hilton de Los Angeles. Un dels inesperats grans guanyadors de la nit fou The kids are all right, que no només aconseguí el títol de millor pel·lícula de comèdia/musical de 2010, sinó que també s'endugué el premi a la millor actriu de comèdia/musical, que fou per a la veterana Annette Bening.
Javier Bardem és candidat a un BAFTA britànic per “Biutiful”
Fotograma del film 'Biutiful', pel qual Bardem opta a la millor interpretació protagonista. L'actor espanyol Javier Bardem, pel seu treball a Biutiful, és candidat al Bafta en la categoria de millor actor progagonista. Hi tindrà Colin Firth com a gran rival, protagonista de la gran favorita de la gala: El discurs del rei. Aquesta és la tercera vegada que Bardem opta als premis concedits per l'Acadèmia britànica del cinema. La primera ocasió fou el 2007, quan aconseguí el Bafta com a millor actor de repartiment per No es país para viejos, i la segona, un any després, en què fou preseleccionat per Vicky Cristina Barcelona. Quant a la categoria de millor cinta de parla no anglesa, Biutiful, d'Alejandro González Iñárritu, i l'argentina El secreto de tus ojos, de Juan Cosé Campanella, competiran en una gala que tindrà lloc el 13 de febrer al Royal Opera House de Londres. També hi trobam, en aquesta categoria, el film suec The Girl With The Dragon Tatoo, l'italià Io sono l'amore, i el francès Des hommes et des dieux. El discurs del rei és la favorita d'aquesta edició i opta a catorze estatuetes, incloses les de millor pel·lícula, millor director (Tom Hooper), millor actor (Colin Firth), millor guió original (David Seidler) i millor actriu de repartiment (Helena Bonham Carter).
Javier Bardem, nominat a l'Oscar al Millor Actor pel seu paper a 'Biutiful'
Moment en el qual l'Acadèmia ha presentat els nominats al Millor Actor. Foto: Reuters. 'El Discurs del Rei' parteix com a màxima favorita per a la 83 edició dels Oscars, que es lliuraran el pròxim 27 de febrer, després d'haver acumulat un total de dotze nominacions. Li segueixen 'Valor de Llei' (Ethan i Joel Coen) amb deu candidatures, i 'Origen' (Christopher Nolan) i 'La Xarxa Social' (David Fincher) amb vuit cada una. La pel·lícula protagonitzada per Colin Firth acumula dotze nominacions de de cara als Oscars, entre les que destaquen les candidatures a Millor Pel·lícula, Millor Actor Protagonista, Millor Actor de Repartiment, Millor Actriu de Repartiment, millor Director i Millor Música Original. Javier Bardem ha estat nominat a l'Oscar al Millor Actor.
Núria Amat s'endú el primer Ramon Llull itinerant
Josep Creuheras, Ferran Mascarell, Nuria Amat, Francesc Antich i Susana Vela, just desprès de l'entrega del premi. Foto: M.À.Cañellas Quatre anys després d'esplaiar-se en contra de l'Institut Ramon Llull (IRL) i la presència única de la literatura catalana a la Fira de Frankfurt, Núria Amat s'emportà ahir els 90.000 euros del premi Ramon Llull, que per primer pic entreguen conjuntament l'IRL i Planeta. Ho fa amb Amor i guerra, la seva primera novel·la en català que tracta de la figura de Ramon Mercader. L'entrega tingué lloc ahir vespre a Palma enmig d'un escenari totalment novell, no només perquè era la primera vegada que el guardó es atorgava a Mallorca, sinó també per la càrrega ideològica de l'escriptora guanyadora. Núria Amat és una veterana escriptora reconeguda en els ambients literaris d'Espanya i Llatinoamèrica.
Ana María Matute rep emocionada el premi Cervantes de literatura
L'escriptora i acadèmica Ana María Matute (Barcelona, 1925), que ha rebut el Premi Cervantes 2011, ha subratllat el seu "lliurament total" a la invenció al llarg de la seva vida. En el seu discurs de recepció, plena de referències autobiogràfiques i que ha estat precedit per paraules en record al poeta xilè recentment mort Gonzalo Rojas, l'escriptora s'ha centrat en els seus primers contactes amb la ficció, que van començar quan tenia tan sols cinc anys, poc abans de la guerra. "El temps en el qual jo inventava era un temps molt fràgil, en el qual jo em sentia diferent: era tartamuda, més per por que per defecte físic. La prova d'això és que aquesta tartamudesa va desaparèixer durant els bombardeigs.
Bonet recollirà el premi a la millor cançó en català dels Premis de la Música
Maria del Mar Bonet participà a Palma, de la Setmana de Música Religiosa, el passat 23 d'abril. Foto: P. Pellicer. La XV edició dels Premis de la Música ha distingit la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet en l'apartat de les diferents llengües de l'estat espanyol. Així, la cantautora ha guanyat el premi a Millor Cançó en català per 'La Dansa de la Primavera', mentre que Bide Ertzean ha assolit el millor premi per a la cançó en euskera per 'Don Inorrez'; Berrogüetto, a la millor cançó en gallec per 'Alalá da Noite'; i Anabel Santiago a millor cançó en asturià per 'Agora'. Rosendo, Joan Manuel Serrat i La Shica han estat els triomfadors de la XV edició dels Premis de la Música, els guanyadors de la qual s'han conegut aquest dijous per part de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música.
El director d'orquestra Riccardo Muti guanya el premi Príncep d'Astúries de les Arts
El director d'orquestra italià Ricardo Muti, considerat un dels principals mestres de música clàssica del món, ha estat distingit amb el Premi Príncep Astúries de les Arts 2011, segons ha anunciat el jurat del guardó, que ha destacat la seva vocació investigadora i la seva formació humanística. El jurat, reunit com cada any a Oviedo, ha concedit el guardó a Muti, que ha estat al capdavant de la Filharmònica de Berlín i de Viena i ha estat director musical de La Scala de Milà durant gairebé 20 anys, "per la seva trajectòria de dimensió universal vinculada amb els millors teatres del món". "Muti fa honor a la tradició clàssica del director capaç d'extreure l'esperit de cada obra a través de les millors qualitats de les orquestres.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula