Josep Creuheras, Ferran Mascarell, Nuria Amat, Francesc Antich i Susana Vela, just desprès de l'entrega del premi. | M.À.Cañellas

TW
31

Quatre anys després d'esplaiar-se en contra de l'Institut Ramon Llull (IRL) i la presència única de la literatura catalana a la Fira de Frankfurt, Núria Amat s'emportà ahir els 90.000 euros del premi Ramon Llull, que per primer pic entreguen conjuntament l'IRL i Planeta. Ho fa amb Amor i guerra, la seva primera novel·la en català que tracta de la figura de Ramon Mercader.

L'entrega tingué lloc ahir vespre a Palma enmig d'un escenari totalment novell, no només perquè era la primera vegada que el guardó es atorgava a Mallorca, sinó també per la càrrega ideològica de l'escriptora guanyadora. Núria Amat és una veterana escriptora reconeguda en els ambients literaris d'Espanya i Llatinoamèrica, malgrat que dins el panorama català és cèlebre perquè és una una gran defensora (juntament amb Vila-Matas, Juan Marsé i Eduardo Mendoza) dels escriptors en espanyol que no acudiren a la Fira alemanya. En aquells moments, fins i tot arribà a comparar el partit del llavors president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (ERC), amb el nacionalsocialisme.

Ahir vespre, però, Bargalló ja no era president i semblava com si res d'allò no hagués passat. Tot i això, Amat es mostrà orgullosa del seu bilingüisme i la seva suposada defensa del català i l'espanyol. Ho féu en la roda de premsa prèvia a una entrega de premis massa controlada per la televisió i a la qual acudiren prop de dos-cents convidats, tant de Balears com del Principat.

El timing del directe marcà bona part de la celebració. A les nou en punt el periodista Joan Carlos Palos hi donava el tret de sortida davant els assistents que, malgrat no conèixer el veredicte, se'l podien ensumar pel remolí de càmeres que rodejaven la taula de Núria Amat. Poques coses revelà la guanyadora sobre el contingut de la novel·la Amor i guerra, relacionada amb la vida de Ramon Mercader, l'assassí de Trotski. El president del Govern, Francesc Antich, féu d'amfitrió de la 31a edició d'aquest guardó literari ideat per Planeta, però que a partir d'enguany serà itinerant pels territoris de parla catalana. No debades el paguen a 'tritges' els governs de Balears, Andorra i Catalunya, 30.000 euros perhom.

Antich aprofità l'ocasió per posar esment en la importància de "salvaguardar el nostre llegat cultural i patrimonial, normalitzant l'ús de la llengua catalana", i criticà aquells que "entren en polèmiques que són inexistents als carrers de les Illes a l'hora de defensar la unitat de la llengua tot i els diferents accents. "El Diccionari (Alcover-Moll) era polititzable i fou politzat", recordà en el seu discurs oficial, flanquejat pel nou conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; la ministra andorrana d'Educació i Cultura, Susanna Vela, i el vicepresident del grup Planeta, Josep Creuheras.

Després del parlament del president pujà a l'escenari el jurat, format per Leonello Brandolini, en representació d'Edicions Robert Laffont; els escriptors Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons i Carme Riera; i el crític literari Carles Pujol, que fou el secretari amb vot. Lienas anuncià el nom de la guardonada, que pujà amb soltesa la petita tarima instal·lada per a l'ocasió. Amat ignorà el protocol i, després d'un ball de figures per realitzar la fotografia oficial, volgué parlar per recordar que guanyar aquest premi, "el més important de les lletres catalanes", és molt gratificant quan "fa tants d'anys que treballes". L'escriptora dedicà el Ramon Llull "a totes les famílies que en temps de revolució han tingut la capacitat d'estimar per sobre de la violència i les consignes polítiques". Per finalitzar, l'escriptora i periodista mallorquina Llucia Ramis li va fer una entrevista enmig d'una escenografia composta per olles i llibres, que recordaven que la literatura és com la bona cuina, una qüestió d'imaginació, paciència i, per suposat, bon gust, si no hagués estat pels problemes de so.

"És com Guerra i pau, que no es pot explicar"

Amor i guerra és un títol prou significatiu, segons Núria Amat, per explicar el fil argumental de la novel·la guanyadora del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2011. "És una història d'amor i guerra", definí ahir l'autora barcelonina, que es presentà al certamen sota el pseudònim d'Ulises Blanchard. "També parla de revolució, de com els sentiments es desperten en un món terrorífic". La història que relata Amat gira al voltant de "quatre personatges" principals, un dels quals és Ramon Mercader, que passà a la història per ser l'assassí de Trotski a Mèxic. "He volgut entendre aquest personatge, saber com era, per què arribà a matar Trotski", afegí. El marc és la Barcelona de la Guerra Civil i "hi ha molts personatges i moltes històries. És com Guerra i pau, que no es pot explicar", va comentar Núria Amat sobre la seva primera novel·la en llengua catalana.

Adobat literari amb reciclatge

"Els personatges manen. Vaig començar la novel·la en castellà, però els personatges parlaven català". Amb aquestes paraules la flamant guardonada, Núria Amat, argumentava ahir capvespre els motius que l'han feta escriure la seva primera novel·la en la llengua de Ramon Llull, un personatge que admira. Mentrestant, el rum-rum entre els periodistes se centrava en el fet de si els 90.000 euros de premi haurien afectat a aquesta decisió de 'reciclatge'. I és que el canvi de castellà a català no passà per alt a ningú. Tot i això, les reticències no anaren més enllà i la gala es convertí en una gran trobada del món polític i cultural balear i principatí. Això sí, adobada amb el safrà que, com recordà el president Antich del Llibre de les Meravelles, allibera l'esperit.

Repartits en denou taules, els convidats s'anaren asseient a les dependències de l'aljub del Baluard mentre la realitzadora d'IB3 marcava el temps: "30 segons i aplaudiu". A la taula presidencial no hi faltaren les màximes autoritats dels territoris de la Fundació Ramon Llull: Francesc Antich, Ferran Mascarell i Susanna Vela. Acompanyats dels consellers Albert Moragues, Bartomeu Llinàs, Gabriel Vicens; la presidenta del Consell, Francina Armengol i la presidenta del Parlament, Aina Rado. Per part dels populars, Pere Rotger i Francesc Fiol hi foren els màxims representants.

Però ahir era la Nit de la Cultura i els vertaders protagonistes foren els escriptors. Entre ells, Rosa Maria Colom, Gabriel Florit, Carme Riera i Damià Pons (ambdós del jurat), Josep Lluís Aguiló, Antònia Vicens, Rosa Planas i el recent guardonat Ciutat de Palma de poesia, Miquel Cardell. A més del valencià Ferran Torrent i l'exguardonada Najat El Hachmi, que seieren a la taula dels 'escriptors catalans'. Tampoc no hi faltà el president del Gremi d'Editors, Miquel Ferrer; l'expresidenta dels llibreters, Marian Colom, i la directora adjunta del Llull, Fany Tur, que presentà a tort i a dret el nou director de la institució, Vicenç Villatoro. Era la seva estrena i durant la gala també es tingueren unes paraules i mamballetes per al periodista i escriptor que s'estrenava oficialment.

L'artista de l'any, Joan Valent, hi acudí ben puntual, així com la rectora de la UIB, Montserrat Casas, a més d'una àmplia representació dels directius dels mitjans de comunació insulars: Pere Terrasa (IB3), Marisa Goñi (TVM) i el director i el director adjunt de dBalears, Miquel Serra i Joan Riera, respectivament. En definitiva fou una vetlada que, malgrat les dificultats en el so o la descoordinació a l'hora de fer-se la foto oficial, reflectia el 'fumet' que es cou a la Mallorca cultural. Un sustent adobat amb aquell safrà de Ramon Llull per "una llengua hornada, lliure de tot esclavatge i franca de tota tutoria".