Josep Creuheras, Ferran Mascarell, Nuria Amat, Francesc Antich i Susana Vela, just desprès de l'entrega del premi. | M.À.Cañellas
Quatre anys després d'esplaiar-se en contra de l'Institut Ramon Llull (IRL) i la presència única de la literatura catalana a la Fira de Frankfurt, Núria Amat s'emportà ahir els 90.000 euros del premi Ramon Llull, que per primer pic entreguen conjuntament l'IRL i Planeta. Ho fa amb Amor i guerra, la seva primera novel·la en català que tracta de la figura de Ramon Mercader.
L'entrega tingué lloc ahir vespre a Palma enmig d'un escenari totalment novell, no només perquè era la primera vegada que el guardó es atorgava a Mallorca, sinó també per la càrrega ideològica de l'escriptora guanyadora. Núria Amat és una veterana escriptora reconeguda en els ambients literaris d'Espanya i Llatinoamèrica, malgrat que dins el panorama català és cèlebre perquè és una una gran defensora (juntament amb Vila-Matas, Juan Marsé i Eduardo Mendoza) dels escriptors en espanyol que no acudiren a la Fira alemanya. En aquells moments, fins i tot arribà a comparar el partit del llavors president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (ERC), amb el nacionalsocialisme.
Ahir vespre, però, Bargalló ja no era president i semblava com si res d'allò no hagués passat. Tot i això, Amat es mostrà orgullosa del seu bilingüisme i la seva suposada defensa del català i l'espanyol. Ho féu en la roda de premsa prèvia a una entrega de premis massa controlada per la televisió i a la qual acudiren prop de dos-cents convidats, tant de Balears com del Principat.
El timing del directe marcà bona part de la celebració. A les nou en punt el periodista Joan Carlos Palos hi donava el tret de sortida davant els assistents que, malgrat no conèixer el veredicte, se'l podien ensumar pel remolí de càmeres que rodejaven la taula de Núria Amat. Poques coses revelà la guanyadora sobre el contingut de la novel·la Amor i guerra, relacionada amb la vida de Ramon Mercader, l'assassí de Trotski. El president del Govern, Francesc Antich, féu d'amfitrió de la 31a edició d'aquest guardó literari ideat per Planeta, però que a partir d'enguany serà itinerant pels territoris de parla catalana. No debades el paguen a 'tritges' els governs de Balears, Andorra i Catalunya, 30.000 euros perhom.
Antich aprofità l'ocasió per posar esment en la importància de "salvaguardar el nostre llegat cultural i patrimonial, normalitzant l'ús de la llengua catalana", i criticà aquells que "entren en polèmiques que són inexistents als carrers de les Illes a l'hora de defensar la unitat de la llengua tot i els diferents accents. "El Diccionari (Alcover-Moll) era polititzable i fou politzat", recordà en el seu discurs oficial, flanquejat pel nou conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; la ministra andorrana d'Educació i Cultura, Susanna Vela, i el vicepresident del grup Planeta, Josep Creuheras.
Després del parlament del president pujà a l'escenari el jurat, format per Leonello Brandolini, en representació d'Edicions Robert Laffont; els escriptors Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons i Carme Riera; i el crític literari Carles Pujol, que fou el secretari amb vot. Lienas anuncià el nom de la guardonada, que pujà amb soltesa la petita tarima instal·lada per a l'ocasió. Amat ignorà el protocol i, després d'un ball de figures per realitzar la fotografia oficial, volgué parlar per recordar que guanyar aquest premi, "el més important de les lletres catalanes", és molt gratificant quan "fa tants d'anys que treballes". L'escriptora dedicà el Ramon Llull "a totes les famílies que en temps de revolució han tingut la capacitat d'estimar per sobre de la violència i les consignes polítiques". Per finalitzar, l'escriptora i periodista mallorquina Llucia Ramis li va fer una entrevista enmig d'una escenografia composta per olles i llibres, que recordaven que la literatura és com la bona cuina, una qüestió d'imaginació, paciència i, per suposat, bon gust, si no hagués estat pels problemes de so.
31 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un poc de rigor històric, Xesca! Aquí tens part del comentari de Lleonard Muntaner, estudiós expert en la persecució als jueus que manipula Riera, fent el discurs botifler de la seva amiga Cotoner: “Carregar sobre les espatlles del poble de Mallorca la responsabilitat de l'antixuetismeés ingenuïtat i ximpleria. Aquesta és la versió que manipulen els indocumentats amb bolígraf. L'escriptora Carme Riera pensa que ens pot escometre amb una allau de desbarats. L'antixuetisme té com a màxim responsable el poder –polític, econòmic o de prestigi– aleshores en mans dels grups hegemònics: els botifarres i la clereciaâ€
Gràcies, Pendent, he llegit les novel·les citades i les valor com a tals.
Xesca hauries de llegir la crítica de Lleonard Muntaner i de Bartomeu Mestre a les novel·les que tu defenses (miraré de trobar-te la referència). Riera sosté la tesi que els mallorquins són racistes i que sort varen tenir els jueus de la noblesa salvadora! La seva font històrica, segons confessió de l'autora, era Luisa Cotoner. Et sona?
Si aquesta dona pensav el que diu a les declaracions que va fer amb motiu de la fira de Frankfurt, com s'entén que es presenti a un premi en català? La pregunta és retòrica. No cal que la contesteu. Té resposta "xifrada".
Crec que comparar aquest cas amb la figura de Llorenç Villalonga està fora de lloc.
Completament en desacord amb na Conxa: "Dins el darrer blau" i "Cap al cel obert" són bones novel·les. Del millor de l'autora. I cert que en té de xereques, però no són aquestes dues, on aconsegueix construir un món amb una prosa molt ben escrita. Que la dona amolli segons quines coses en públic, no lleva que aquestes dues novel·les siguin BONES. Res de "no és dolenta"!
Na Carme Riera un dia a l'Espai Mallorca de Barcelona se va cobrir de gloria, va demanar al públic si volien que xerràs en mallorquí o en català, tant catalans com mallorquins vàrem quedar estorats. No enteniem res. Seridora a Barcelona tenc una lluita continua amb els catalans que només coneixen la història dels xuetes per la seva novel.la "Dins el darrer blau". La novel.la no és dolenta però se limita a contar un fets que ja contava en Braustein els anys 30, l'endiumenja i uns fets hisrtòrics se queden reduïts a una simple novel.la. La segona part "Cap al cel obert" per oblidar-la, Val més no pensar-hi.
Fragment de la sentència de març de 2002: DEBO CONDENAR Y CONDENO a Dª NURIA AMAT NOGUERA a la suspensión de la distribución y venta del libro "La documentación y sus tecnologías" por parte de Ediciones Pirámide S.A., retirando todos los ejemplares que estén en distribución mientras no se saquen los fragmentos copiados y plagiados, y DEBO CONDENAR Y CONDENO a Dª NURIA AMAT NOGUERA a que indemnice, a cada uno de los demandantes, en concepto de daños morales... Pobre Ramon Llull! Aquesta és l'ètica del jurat?
No sé com així heu tret en Damià Pons per aquí. Què importa si la premiada és una anticatalanista que va signar el MANIFIESTO! No hi ha gaire diferència amb el que escriu un deixeble del mestre campaneter de reaccionaris: Bezares, Pere Antoni Pons... S'ha passat tota la vida desqualificant els radicals que defensen la terra. Doncs, enhorabona ha premiat una ultraradical que la vol enfonsar! Així són les coses.
Poble que no honora els seus herois no els té ni se'ls mereix. Poble que honora els herois de l'enemic els té i se'ls mereix.