"La fotografia és la unió entre una idea i l'estètica". Aquesta frase del nord-americà David LaChapelle es podria aplicar de manera perfecta al mallorquí Nando Esteva (Palma, 1979), un fotògraf que, malgrat que ha vist com la seva carrera s'enlairava dins el món de la publicitat, no ha renunciat a un llenguatge propi. Tal vegada sigui això el que explica millor Passió per la fotografia, la imatge (a dalt) que fou elegida per representar enguany els Premis estatals de fotografia Lux. Això sí, Esteva no és cap nouvingut en aquest certamen, que ja guanyà el 2010.
"Tot començà amb una convocatòria pública per ser la imatge que promogués aquest esdeveniment per tot l'Estat", explica Esteva. Aquí arribà el més complicat. Com resumir en una sola imatge el que suposa ser fotògraf? "Va ser un procés primitiu: tallar de manera visual en un vídeo i en una imatge una càmera de fotos amb un cop de flaix. És una cosa bastant infantil, però alhora molt simbòlica". L'elecció de Passió per la fotografia fou per unanimitat, un fet bastant "complicat" d'aconseguir. "Vaig descobrir la fusta mentre conduïa per una carretera i el primer que vaig pensar fou gracar-hi una càmera de fotos", comenta. "Crec que només amb aquesta imatge es pot arribar a la personalitat de cada fotògraf".
Esteva, que enguany es torna a presentar a aquest important certamen per a professionals, aconseguí el Lux d'Or l'any passat en la categoria de natura morta per Pell banyada, un treball que va fer per a una coneguda firma mallorquina de sabates i complements. "Fou una campanya bastant més agressiva que vaig aprofitar per reivindicar el desglaç dels pols". El 2009, s'emportà el Lux de Bronze en la categoria de treball personal per Rostres, una reflexió al voltant del càncer i les seves conseqüències físiques i psicològiques. Malgrat que sembli que té presa la mida a aquests premis, Esteva no dubta a l'hora de qualificar amb una sola paraula el que suposa participar-hi: "pressió". "Sempre intent anar més enllà i cercar espai per fer projectes personals, encara que es tracti de clients comercials. Presentar-me a aquests premis m'inspira per fer coses diferents".
El camí per arribar fins aquí no ha estat gens fàcil per a Nando Esteva, un fotògraf autodidacte que ha après l'ofici des de baix. "M'ha costat creure en els meus projectes i fer que grans empreses es deixin endur per les meves idees amb els ulls tancats", diu. "Hi ha molts doblers en joc a l'hora de fer una imatge publicitària". Fer-se un lloc entre els grans professionals només ha estat qüestió de temps. Quan se li demana per companys de professió de Mallorca que admira, el primer nom que surt de la boca de Nando Esteva és el de Pep Bonet. "És una persona que justifica perfectament com sent les imatges, i això és admirable.
Ell no tracta productes, com faig jo, sinó que toca la part més càlida i humana, cosa que ens fa falta a tots". "Josep Maria Roca i Garrigosa" és un altre mirall en el qual es mira el palmesà. I, per tancar el cercle, apareix "David LaChapelle". Què us durà el futur? "Ara tenc entre mans un projecte personal amb el dissenyador José Miró", apunta sense voler donar-ne gaires detalls. "També he aconseguit fotografiar els prínceps Guillem i Enric d'Anglaterra dins un projecte relacionat amb el polo". Només queda veure'l.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'elecció de la imatge del fotògraf té un mèrit especial, perquè ha sabut fer una lectura neta i lluenta dels objectes que formen part de la nostra vida quotidiana. El fet que part d'aquesta trajectòria professional hagi partit del món de la publicitat, hauria de limitar, per exigències del mercat, les possibilitats creatives de Nando, però no és el seu cas. Per demostrar-ho, basta fer un cop d'ull als nombrosos catàlegs, en què apareixen imatges realitzades per l'artista: el vidre que s'esberla contra el vi, les formes sensuals extretes del metal joiós dels complements de griferia, l'ocurrència cabaretesca dels cartells d'espectacles musicals, o la mirada atenta, gairebé terapèutica, sobre les textures de la pell i el fang. Esperem el teu èxit: ell ja fa temps que t'esperava.