Un retrat de Magaluf, entre els nominats al Goya a la Millor Pel·lícula Documental
L'especialitat de Documental...
Palma renova la candidatura per acollir els Premis Goya
La Illes Balears Film Commission, organisme públic dedicat a estimular...
El Consell felicita el coguionista de 'Campeones', l'eivissenc David Marqués, per l'èxit als Goya
El Consell d'Eivissa ha felicitat públicament al cineasta eivissenc David Marqués...
“No s’ha fet justícia amb Els nens salvatges”
Cati Solivellas. Cati Solivellas tocà diumenge el Goya amb la punta dels dits. Nominada a millor actriu per Els nens salvatges, la intèrpret mallorquina aplaudí la seva rival Macarena García quan recollí el guardó per la interpretació a Blancanieves. Com ella mateixa havia explicat abans de viatjar a Madrid, “el premi” ja era formar part d’aquesta edició.
'No habrá paz para los malvados' desbanca Pedro Almodóvar
'No Habrá Paz Para los Malvados' ha estat la gran triomfadora de la 26 edició dels Premis Goya en alçar-se amb sis dels catorze guardons als quals aspirava. En una nit molt igualada entre les principals preferides, la cinta d'Enrique Urbizu s'ha imposat a la resta en un potent esprint final en el qual s'ha emportat, a més, les categories més importants: Millor Interpretació Masculina (José Cornado), Millor Direcció (Urbizu) i Millor Pel·lícula. Els altres tres premis que també va acumular 'No Habrá Paz Para los Malvados' són els de Millor Muntatge, Millor So i Millor Guió Original. 'Blackthorn. Sin Destino' (Mateo Gil) i 'La Piel que Habito' (Pedro Almodóvar) ocuparien els altres esglaons del podi de la nit amb quatre premis cadascuna.
Llista completa de les nominacions als premis Goya
El pròxim 19 de febrer, al Palau de Congressos del Camp de les Nacions de Madrid, es lliuraran els premis anuals de l'acadèmia de cinema espanyol, en una gala conduïda per Eva Hache.
'La piel que habito' parteix com a favorita als premis Goya
Pedro Almodóvar amb Antonio Banderas, en un moment de descans en el rodatge del film. Foto: Efe. 'La piel que habito' de Pedro Almodóvar, amb 16 candidatures i 'No habrá paz para los malvados' d'Enrique Urbizu, amb 14 són les pel·lícules que més candidatures han acaparat de cara a la XXVI edició dels Premis Goya, que es lliuraran el pròxim 19 de febrer al Palau de Congressos del Camp de les Nacions de Madrid. Mentre que 'Blackthorn' de Mateo Gil, 'La piel que habito' de Pedro Almódovar, 'No habrá paz para los malvados' d'Enrique Urbizu i 'La voz dormida' de Benito Zambrano, són les nominades a Millor Pel·lícula, segons han anunciat aquest dimarts els actors Lluís Homar i Inma Cuesta, acompanyats del president de l'Acadèmia de Cinema, Enrique González Macho. Llista completa de les nominacions als premis Goya
El curtmetratge mallorquí 'Ella', preseleccionat per als Premis Goya
Montes de Oca és el director del curtmetratge 'Ella'. Foto: S. Amengual. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya ha seleccionat el curtmetratge mallorquí 'Ella', pel·lícula d'animació en tres dimensions escrit i dirigit per Juan Montes de Oca i produït per la Unitat d'Animació i Tecnologies Audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears, (LADAT), com un dels 10 precandidats als premis Goya al guardó al millor curtmetratge d'animació. En aquest sentit, dels 10 curtmetratges seleccionats, en sortiran quatre que seran els finalistes nominats als premis Goya que aquest any celebra el seu vint-i-cinquè aniversari. La gala dels Goya se celebrarà el dia 19 de febrer de 2012 al Palau Municipal d'Esports de Madrid.
La cineasta Josefina Molina serà distingida amb el Goya d'Honor 2012
L'Acadèmia de Cinema ha concedit el Goya d'Honor 2012 a Josefina Molina. La institució atorga aquest guardó a un cineasta de qualsevol especialitat com a reconeixement a tota una vida de dedicació al cinema. En els últims anys, aquest premi l'han rebut Mario Camus, Antonio Mercero, Jesús Franco o Alfredo Landa, entre d'altres. Com a novetat, la Junta Directiva ha decidit modificar el procediment de lliurament del Goya d'Honor que, a partir d'ara, s'atorgarà oficialment a la recepció de candidats que cada any que se celebra a la seu de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol.
L'escena queda buida sense Jordi Dauder
L'escena catalana quedà ahir sense una de les seves veus més carismàtiques. L'actor Jordi Dauder morí la matinada passada a 73 anys a la clínica Ruber de Madrid, on estava ingressat de diumenge ençà, arran d'una llarga malaltia. Home compromès amb la terra, la llengua i el país, guanyà el Goya com a millor actor de repartiment l'any 2009 per la seva interpretació a la pel·lícula Camino. A més, enguany rebé el premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema de Catalunya a tota una vida dedicada al cinema, al teatre, a la televisió i al doblatge.
La “sorpresa” de Pa negre
Agustí Villaronga (Palma, 1953) comprava carxofes a Barcelona mentre Jorge Sanz i Marta Etura anunciaven, des de Madrid, els finalistes de la 25a edició dels premis Goya, el màxim reconeixement de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques. El que no s'esperava el director mallorquí és que la seva darrera pel·lícula, Pa negre, fos finalista en 14 de les 28 categories que coneixeran el nom del seu guanyador el pròxim 13 de febrer. Tot i no ser en les travesses dels favorits, Villaronga tindrà com a rivals directes Àlex de la Iglesia, amb 15 nominacions per Balada triste de trompeta, i Icíar Bollaín, finalista en 13 categories amb También la lluvia. El mallorquí és un dels autors més personals del cinema actual, un director amb un segell inconfusible que no deixa mai indiferent.
Celda 211 opta a 16 premis Goya
Imatge de Monzón (enmig) amb part de l'equip del film, quan presentaren la cinta a Canes. Millor pel·lícula, millor director, millor protagonista masculí, millor actor revelació..., i així fins a un total de 16. Els experts anunciaven que Celda 211, del mallorquí Daniel Monzón, estaria entre les favorites per endur-se algun dels premis Goya i tots apostaven perquè aquest thriller carcerari optaria a diversos guardons. Però allò que ha aconseguit la cinta de Monzón en els premis més reconeguts del cinema espanyol no té nom. "Totalment petrificat i igualment satisfet" és com es definia ahir Monzón en assabentar-se que Celda 211 puja al podi de la correguda cap als Goya amb un total de 16 nominacions.
Antonio Mercero, Goya d'Honor de l'Acadèmia
L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya ha decidit concedir el Goya d'Honor 2009 a Antonio Mercero per "la seva immillorable carrera cinematogràfica, repleta " d'èxits i d'experiments interessants en camps tan amplis com el curtmetratge, el migmetratge i el llargmetratge".
Camino marca el camí
La vida interessa, però encara més, la mort. O millor dit, la manera en què s’hi arriba. La dignitat dels darrers dies d’alè. I és que Camino, el film de Javier Fesser que s’alçà victoriós a la gala dels Goya diumenge passat, demostra conceptes com mort digna o eutanàsia són més vius que mai. El film planteja el procés oncològic d’una nina, Camino, fins a la seva mort. La característica de la protagonista és, però, la seva pertinença a l’Opus Dei.
Camino desbanca Luis Cuerda
Els sis components premiats del film 'Camino'. Foto: Efe. El glamur sobre la catifa verda fou un dels elements destacats de la gala dels Goya 2009, que anit passada premià Javier Fesser i la seva cinta Camino amb sis de les set estatuetes a les quals optava. D’aquesta manera, el film inspirat en la vida d’Alexia Gozález Barrios, una jove de 14 anys amb família de l’Opus Dei, s’imposà a la gran favorita, Los girasoles ciegos, de José Luis Cuerda, que tan sols se n’emportà un; a Los crímenes de Oxford, d’Álex de la Iglesia, que n’obtingué tres, i a Sólo quiero caminar, d’Agustín Díaz Yanes, també amb un únic guardó. Dins la llista de reconeixements a Camino s’inclou la de millor pel·lícula i millor direcció.
El coloso no fou pintat per Goya
El coloso, una de les obres més conegudes i reproduïdes de Goya, resulta que no va ser pintada pel mestre aragonès. Així ho anuncià ahir el museu del Prado en un comunicat en el qual confirma les sospites aparegudes ja fa anys. Des de la seva arribada al Prado, el quadre va ser acceptat i admirat com la màxima expressió del Goya modern i es va convertir en una de les obres més citades en la seva bibliografia i de les més populars, fins i tot arribà a ser il·lustració obligada de la guerra de la Independència.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula