L'altra meitat recaurà a Schmidt, de nacionalitat nord-americana i australiana, director de l'Equip d'Investigació High-z Supernova i professor emèrit de la Universitat Nacional Australiana, i a Riess, professor d'astronomia i física a la Universitat Johns Hopkins i en el Space Telescope Science Institute, de Baltimore, als Estats Units. Els guardonats, segons ha explicat la Reial Acadèmia Sueca, consideren que l'univers acabarà convertint-se en gel. Tots ells han estudiat diverses desenes d'estrelles en explosió, les supernoves, i han descobert que l'univers s'està expandint de forma cada vegada més accelerada. La seva troballa ha estat una sorpresa, fins i tot per a ells mateixos, segons l'Acadèmia.
El 1998, la cosmologia es va veure sacsejada en els seus fonaments després de presentar les seves troballes dos equips d'investigació. Un d'ells, encapçalat per Saul Perlmutter, havia començat a treballar el 1988, mentre que l'altre, encapçalament per Brian Schmidt i en el que Adam Riess va tenir un paper crucial, va començar la seva etapa a finals 1994. Ambdós equips van traçar un mapa de l'univers localitzant les supernoves més distants i, gràcies als telescopis més sofisticats a terra i l'espai i a les computadores més potents i els nous sensors d'imatges digitals (CCD, guardonats amb el Nobel de Física el 2009), els 90 es va obrir la possibilitat d'afegir més peces al puzle cosmològic.
Els equips, explica l'Acadèmia Sueca, van emprar un tipus particular de supernova, 'Ia supernova', que és una explosió d'una antiga estrella compacta que pesa tant com el Sol però és tan petita com la Terra. Una supernova d'aquest tipus pot emetre tanta llum com tota una galàxia. En total, els dos grups d'investigadors van trobar 50 supernoves distants la llum de les quals era més feble de l'esperat, la qual cosa constituïa un senyal que l'expansió de l'univers s'estava accelerant. El fet que ambdós equips arribassin a la mateixa "sorprenent conclusió" va tranquil·litzar ambdós.
Durant gairebé un segle, s'havia arribat a la conclusió que l'Univers s'estava expandint com a conseqüència del Big Bang ocorregut fa uns 14.000 milions d'anys. Tanmateix, destaca l'Acadèmia Real Sueca, "el descobriment que aquesta expansió s'està accelerant és increïble" i "si l'expansió continua accelerant-se l'Univers acabarà convertint-se en gel". Es creu que l'acceleració s'està produint per energia fosca, "però continua sent un enigma què és aquesta energia fosca, potser el major en la física actual", afirma l'Acadèmia de Ciències Sueca.
El que se sap és que l'energia fosca constitueix al voltant de tres quartes parts de l'univers, per la qual cosa "les troballes dels llorejats amb el Nobel de Física 2011 han ajudat a revelar un univers que en gran manera és desconegut per a la ciència i que tot és possible una vegada més", conclou l'Acadèmia.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Meam quan el IFISC rebrà un Nobel de física. Ahh no ells fan psociofiiisica!!!
Un any mes, cap espanyol a premis nòbels d'àmbit cientific...però varem guanyar el mundial de fútbol!! Cal reduir encara mes la dotació d'ensenyament, el que dona son el futbol i els toros!
Pes Nobel sol ser costum/ fer es reconeixement/ de s'any es millor resum/ de sa ciència concluent./ Que no se sap jo m'ensum/ perquè el món està creixent;/ quan sa fosca es fa aparent/ no és per falta de llum/ sinó de coneixement/ http://clavarespunxsensefermal.blogspot.com/2011/10/energia-obscura.html