Crida a la cadena humana d’avui
L'Obra Cultural Balear (OCB) considera que els canvis que ha hagut de fer José Ramón Bauzá en el seu Govern responen que "la seva política lingüística ha desgastat els ja exconsellers". Per l'Obra Cultural, el president Bauzá "els ha cremat primer obligant-los a fer una política lingüística que té la majoria de la ciutadania en contra i després retraient-los la manca de resultats de les seves mesures impopulars".
El portaveu de la CUP viatjarà a Mallorca i reforçarà els contactes
El portaveu de la CUP al Parlament català, David Fernández, visitarà Mallorca el mes d'abril per explicar el funcionament d'aquestes candidatures assembleàries i reunir-se amb entitats com l'Obra Cultural Balear (OCB), Jubilats per Mallorca i el Pla en Marxa. Sis pobles de Mallorca sospesen la creació de nuclis de la CUP
Llauradó dóna el Ciutat de Palma a l’OCB
Llauradó recollí el premi de mans de Fernando Gilet.Foto: Arxiu. L'escriptor, professor i col·laborador de dBalears Josep Maria Llauradó, guanyador del premi Joan Alcover de poesia, donarà els 10.000 euros de dotació econòmica del guardó a l'Obra Cultural Balear. Llauradó aconseguí el Ciutat de Palma amb el poemari El vers de l'esclau i, malgrat que tenia decidit en tot moment renunciar als doblers, no digué res dia 20 al teatre Principal. L'escriptor manifestà la seva posició crítica envers la política cultural i lingüística de l'actual legislatura recordant la figura d'Alcover, fonamental en "el camí de protegir i divulgar la llengua pròpia". "Aquest no és el premi Ciutat de Palma tal com l'entenc", comentà ahir Llauradó.
L’Obra ret homenatge a l’empenta d’Aina Moll
Alguns dels membres de la família Moll, amb la directiva de l’OCB en destapar la placa per Francesc de Borja Moll.Foto: P.Pellicer. Just quan es compleixen els 50 anys de l'Obra Cultural Balear, l'entitat ha volgut reconèixer la tasca i l'empenta d'una de les seves sòcies fundadores, Aina Moll i Marquès (Ciutadella, 1930), que juntament amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, impulsà la creació de l'OCB el 21 de desembre de 1962. Ha passat mig segle d'aquell naixement i l'Obra continua sent un element clau en la defensa de la llengua, la cultura i el país, com també ho ha fet durant totes aquestes dècades la filòloga menorquina, a qui ahir es volgué retre un homenatge. Un gran llaç amb la senyera presidia ahir capvespre l'escenari del teatre Xesc Forteza, on amics i seguidors de la lingüista feren un repàs de la seva trajectòria personal i professional davant prop de 200 persones.
Ona Mediterrània, una nova aposta per la ràdio en català
L’associació Voltor, l’Obra Cultural Balear (OCB) i un grup de ciutadans liderats pel conegut cantant Francesc Ribera Titot han pres la iniciativa d’omplir el buit radiofònic en català que hi havia a Mallorca d’ençà del tancament de Som Ràdio, primer, i després el d’Ona Mallorca. Per això, a partir del 27 de desembre i amb el nom d’Ona Mediterrània, iniciaran una campanya informativa i de recaptació d’acccionistes per crear una emissora de ràdio mallorquina i en la nostra llengua “capaç de dur la notícia des del lloc on es produeix fins a cada casa, sense intermediaris ni censures”, expliquen
L’OCB celebra el 31 de Desembre més reivindicatiu
Tomeu Martí i Jaume Mateu, ahir a les portes de Can Alcover amb el programa d’actes del 31 de Desembre.Foto: C.C. L'Obra Cultural Balear presentà ahir a Can Alcover el programa d'actes amb el qual commemorarà la Diada del 31 de Desembre, marcada pel 50è aniversari de l'entitat i per les reivindicacions davant la situació de la llengua i la cultura catalanes a les Illes. L'acte principal es durà a terme el proper dia 29 a partir de les 20 hores al teatre Xesc Forteza de Palma, i consistirà en un homenatge a la filòloga i impulsora del procés de normalització lingüística Aina Moll i Marquès. "Ha estat un any horrible per a la llengua i la cultura catalanes i es notarà en la celebració", explicà el president de l'OCB, Jaume Mateu, durant la presentació de les activitats, que s'estrendran per tota la xarxa territorial de l'entitat. Mateu s'aferra a l'èxit de la passada Nit de la Cultura per reclamar la valentia necessària per "reivindicar el que ens pertany: els nostres drets lingüístics".
Demostració de força
Èxit de la Nit de la Cultura. La gala que organitza l'Obra Cultural Balear (OCB) es convertí enguany en una demostració de força del fet que la ciutadania no vol quedar palplantada davant els atacs constants cap a la cultura, la llengua i el país. L'Auditori de Manacor omplí ahir vespre les 785 localitats, fet que converteix aquesta gala dels premis 31 de Desembre en la més concorreguda de la història. Fins i tot hi hagué ciutadans que quedaren en llista d'espera. I és que l'ocasió pagava la pena i així també ho deixà palès el president de l'Obra, Jaume Mateu, en el discurs oficial, quan comparà la política de José Ramón Bauzá amb la de Felip V. Discurs de Miquel Àngel Llonovoy
50 anys de l’Obra en un documental
La Nit de la Cultura d'avui s'augura com la més gran dels darrers temps. No debades, l'Obra Cultural Balear celebra el mig segle d'història, i els atacs constants de l'Executiu Bauzá cap a la llengua i la cultura han reactivat la participació dels ciutadans en aquesta gala. L'entitat aprofitarà també la multitudinària assistència per presentar una nova iniciativa: el documental L'Obra de tots. Mig segle de lluita dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana. El projecte serà dirigit per Antoni Mir Marí, que ja s'encarregà de l'audiovisual L'obra d'un gegant. En aquesta ocasió, pretén fer un repàs de la història de l'entitat a través del fons de l'OCB, però també amb les vivències de la diversitat de les persones que en formen part.
L’Obra presenta una Nit de la Cultura amb “nervi” després d’un any “horrible”
"Ha estat un any horrible amb tota l'extensió de la paraula". Amb aquests mots el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, feia balanç ahir del que ha suposat aquest 2012 en matèria de cultura, llengua i país. Ho féu durant l'acte de presentació de la Nit de la Cultura, que tindrà lloc divendres, dia 14, a l'Auditori de Manacor. Mateu recordà que enguany "s'ha decretat la ignomínia de l'Administració pel català" amb la Llei de funció pública, ha estat l'any que els balears ja no podem veure pel·lícules en català a la televisió pública i en el qual s'ha capgirat i retallat el sistema educatiu.
L’Obra Cultural ret homenatge a Bartomeu Fiol
"Fa quinze dies i tres mesos que Bartomeu Fiol ens deixà". Amb aquestes paraules començà Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, l'homenatge al poeta Bartomeu Fiol (Palma, 1933- 2011), qui presidí l'entitat de l'any 1990 al 1992. A més de Mateu, participaren a l'acte els escriptors Àngel Terron, Josep Lluís Aguiló i Jaume Munar. Després de subratllar l'excel·lència de l'escriptura de Fiol, el president de l'OCB també destacà que "jugà fort en l'activisme cultural a partir sempre de l'exigència, l'elegància, el rigor i la generositat". Per l'OCB, "era un deure reconèixer la seva aportació a la literatura, la crítica literària i el pas per la presidència".
Bosch es mostra “impassible” davant les queixes de l’Obra Cultural Balear
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, es mostrà ahir "impassible" davant les queixes de l'Obra Cultural Balear (OCB) sobre la seva política lingüística, tal com assegurà el president de l'entitat, Jaume Mateu. En la reunió a Educació, a la qual assistiren també la directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà, i el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, no s'arribà a cap entesa i és per això que Mateu la titllà de "gens positiva i tensa". El president afegí que "el mal que s'ha fet a la llengua i a la cultura és massa gran".
La Universitat Catalana d’Estiu premia l’OCB
Josep Miquel Vidal, Miquel Deyà, Jordi Sales, Antoni Castella Calvé, Marisa Cerdó i Gabriel Bibiloni, durant l’entrega del reconeixement.Foto: J.M.M. La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) entregà ahir els premis Canigó a l'Obra Cultural Balear i al físic i investigador menorquí Josep Miquel Vidal en una cerimònia ben moguda per l'enuig del director d'Universitats del Govern balear, Miquel Deyà, que en sentir el discurs d'agraïment de la vicepresidenta de l'Obra, Marisa Cerdó, abandonà la sala per no escoltar les crítiques d'aquesta a l'Executiu Bauzá pel seu menyspreu envers la llengua catalana. Així doncs, la concessió dels guardons a la vila de Prada de Conflent (Catalunya Nord) es convertí en una aferrissada defensa del català a les Illes en uns moments d'extrema dificultat.
Concert per la llengua a la plaça de Cort
Tot començà amb la campanya "Enllaçats per la llengua", que va tenir una primera ramificació amb "Enllaçats per la paraula". Idò els representants del món de la música també hi diran la seva a favor de la llengua i cultura pròpies amb "Enllaçats per la música", un concert que tindrà lloc a la plaça de Cort el proper 6 de juliol des de les 17 hores fins a mitjanit, aproximadament. La docent Antònia Lladonet ha estat la impulsora d'aquesta iniciativa, que té el suport de Músics per la Llengua, Joves de Mallorca per la Llengua, l'OCB i l'STEI-i.
El president crida la seva gent per anar demà al Parlament
El president, José Ramón Bauzá, no en té prou amb els 35 vots que li donen la majoria absoluta al Parlament. Farà venir la seva gent a la sessió de demà, en què s'han de votar les esmenes a la totalitat a la Llei de funció pública, per tenir suport moral a l'hora de fer la primera passa perquè deixi de ser necessari saber català per ser funcionari de les Illes Balears. Segons ha pogut saber aquest diari, el PP ha enviat correus electrònics als presidents de les juntes locals i de districte per demanar-los que vagin demà al ple. S'hi han de votar les esmenes de la totalitat del PSIB i PSM-IV-E contra la modificació de la Llei de funció pública, que relegarà el català de requisit a mèrit per treballar a l'Administració.
L’OCB de Sencelles convida a treure la senyera per la Fira
"Per la Fira, treu la senyera" és el lema de la delegació de l'Obra Cultural Balear de Sencelles perquè els veïns engalanin casa seva diumenge que ve, amb motiu de la Fira de Maig. L'entitat ha convidat els sencellers a treure una senyera a la façana o una llaçada amb les quatre barres, "com a mostra d'estima a la nostra llengua i com a signe de mallorquinitat en aquests dies en què està tan amenaçada". La proposta imita la d'altres municipis, com ara Sineu. L'Ajuntament senceller ja ha penjat llaços a tots els edificis municipals i alguns veïns ja fa setmanes que han tret la senyera al balcó.
L'OCB reclama als parlamentaris la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública
Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó. L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".
Bauzá prioritza la “manifestació de les urnes” a la del carrer
D'on brolla la legitimitat per prendre una decisió? De les urnes o de les protestes al carrer? Aquest és l'eix on José Ramón Bauzá, president del Govern, situà ahir el debat entorn de la polèmica per la rebaixa del català. Bauzá, de fet, mostrà "tot el seu respecte" cap a la manifestació convocada diumenge per l'OCB (que arreplegà desenes de milers de persones als carrers de Palma). Ara bé, matisà que, "davant la manifestació del carrer, també hi ha la manifestació silenciosa de les urnes". Jaume Bonet abandona la vaga de fam Els directors d'alguns centres mediten dimitir
El mèrit d’un poble que no es resigna
A les cinc i mitja de l'horabaixa, les andanes del tren de Consell i Santa Maria eren plenes de gent. El ferrocarril, però, passava de llarg, no hi cabia ni una agulla. Era el preludi del que s'esperava una manifestació històrica: 2,1 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català. Tot això és el mèrit d'un poble que no es resigna. Trenta anys després d'aquelles primeres manifestacions en pro de l'Estatut, ahir tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit', tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit'. Milers de veus en contra del setge al català Manifest 'Sí a la nostra llengua'
Manifest 'Sí a la nostra llengua'
L'arribada de José Ramón Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.
Milers de veus en contra del setge al català
Milers de veus s'alçaren ahir en contra del setge al català per part del Partit Popular a les Illes. L'Obra Cultural Balear (OCB) quantificà en 50.000 les persones que es manifestaren, encara que, segons fonts policials, no passaren de 20.000. El president de l'OCB, Jaume Mateu, qualificà de "clam històric a favor de la nostra llengua" la marxa, però ni la Policia Local ni la Nacional no volgueren quantificar la protesta. Pel que fa a la Delegació del Govern, fou impossible contactar-hi. La marxa partí passades les sis i mitja de la plaça d'Espanya, mitja hora tard a causa de la quantitat de gent que s'aplegà a l'inici. Una pancarta que deia "Sí a la nostra llengua" i que era portada per cares conegudes i un grup de xeremiers obriren el camí a milers de manifestants que es dirigiren cap al Consolat de Mar. La manifestació baixà en direcció al carrer dels Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer de la Unió, el Born, el carrer d'Antoni Maura i el passeig Sagrera. Un cop al Consolat, la cantant Maria del Mar Bonet i l'actor Simó Andreu llegiren dues vegades el manifest Sí a la nostra llengua, perquè la majoria d'assistents poguessin escoltar-lo. Manifest 'Sí a la nostra llengua'
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc