Miró, vist pels joves
Cada vegada queda menys perquè arribi el 25 de desembre, el dia que es commemorarà el 25è aniversari de la mort de Joan Miró. Tant la seva fundació a Palma, on morí el pintor, com la seva homòloga de Barcelona ja preparen tot un seguit d’actes per a l’efemèride. Però a la Ciutat Comtal, i de moment, inauguren avui una exposició especial per celebrar aquests 25 anys i respondre així a una de les voluntats expressades per Miró en vida.
L'assassinat de la pintura
La declaració de Joan Miró, l’any 1927, de "jo vull assassinar la pintura" serveix de punt de partida per a l’exposició Joan Miró painting and anti painting 1927-1937 que, a partir d’aquest diumenge, es podrà veure al Moma, el Museu d’Art Modern de Nova York. Aquesta és la cinquena vegada que s’organitza una exposició sobre el pintor català a la Meca novaiorquesa de l’art modern.
Miró, un reclam
Imatge d'alguns dels cartells de l'exposició. Foto: Serge Cases. Joan Miró era un home generós, sempre disposat a col·laborar amb persones i entitats. Era també un home solidari, que tot d’una cedia el seu talent a grups sense ànim de lucre. Una persona ideològica, amb la seva obra sempre al servei del país, i una persona apassionada per totes les disciplines artístiques. Així és com queda definit Joan Miró a través dels 121 cartells que, des d’avui vespre, es poden veure al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard. Una exposició que, a més, inaugura el seguit d’actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de l’artista català, finat a Mallorca el 25 de desembre de 1983.
La cosmologia viva de Miró
Joan Miró no era exactament gaire xerraire quan tenia un periodista davant. Les seves respostes amb els reporters (que sovint volien mostrar tan preparats com estaven per entrevistar l’artista) solien ser breus. Fa 50 anys, però, Miró va ser ‘interrogat’ pel francès Yvon Taillandier, que preparava un reportage per a XXe Siècle. La conversa a un hotel de París durà tres hores i la simbiosi entre un i altre va ser tanta que va resultar en l’admirat article Je travaille comme un jardinier, publicat el febrer de 1959.
Les cartes de Miró i de Sert, a l'abast de tothom
Llegir la correspondència privada d’una persona és segurament una de les maneres millors de conèixer-la. Això, que normalment (i per sort) no sol ser possible, és el què ens permet el llibre Miró-Sert segons ells mateixos, que recull textos que s’enviaren Joan Miró i Josep Lluís Sert. L’artista mallorquí i l’arquitecte català (que dissenyà l’edifici de la Fundació Miró de Barcelona) inciaren la seva correspondència l’any 1937.
Tren de l'Art brufa la fira de Sóller amb l'art de Miró i Ramis
El Ferrocarril de Sóller i la Fundació Tren de l’Art celebraran les Fires i Festes de Maig de Sóller recordant dos artistes vinculats amb la localitat: Joan Miró, que l’estiu passat fou nomenat fill adoptiu de la capital de la Vall; i Juli Ramis, que hi nasqué l’any 1909. Les obres d’ambdós artistes hi seran presents en unes dates tan assenyalades pels sollerics. Els actes sobre Miró i Ramis tindran lloc el proper 8 de maig a l’horabaixa. Per una banda, la col·lecció de dibuixos creats per Joan Miró quan tenia dotze anys passaran a formar part, mitjançant reproduccions, de la "decoració" dels vagons del Ferrocarril de Sóller.
Miró, al descobert davant Raillard
Georges Raillard (Marsella, 1927) s'inicià com a crític literari per a més endavant interessar-se en profunditat pel món de la plàstica i la relació amb les lletres. Així, seguint les passes dels artistes més prolífics del final del segle XX, les cites amb Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) eren indispensables. Entre el 3 i el 8 de novembre de 1975 a Palma, i el 5 de desembre del mateix any a Barcelona, Raillard i Miró es donaren cita i conversaren a fons sobre l'obra del català.
Olis de Joan Miró cotitzen a l'alça en les subhastes de Nova York
Diversos olis de petit format i de diferents èpoques firmats per Joan Miró sortiran a subhasta per novembre, en una licitació d'art impressionista i modernista organitzada a Nova York per la casa Sotheby's. Aquestes obres, representatives de la iconografia, els traços i els colors de l'artista, cotitzen a l'alça en aquestes licitacions que es duran a terme els pròxims 4 i 5 de novembre.
Miró enlluerna Cibeles
Massa brillantor per a un matí plujós de diumenge aportà en la quarta jornada de Cibeles Madrid Fashion Week la col·lecció Babel, de José Miró, qui la definí com a "innovadora i plural". Miró usa i abusa dels irisats i dels lluentons combinats amb teixits nobles per crear vestits amples, pantalons de tub ajustats i faldilles curtes, en les quals el contrast de materials il·lumina els foscos dies d'hivern. Per això, utilitza materials que emboliquen, com el moher i la seda, i els barreja amb irisats, aigua marina, blaus i daurats. Miró ha dedicat un any i mig d'investigació artesanal a la seva col·lecció de sabates per a aquesta temporada, en la qual qualsevol peça és apta per ser duita tant amb ballarines com amb poderosos talons. Tanmateix, ahir, a Cibeles no només es veren les creacions del dissenyador mallorquí. Els bessons d'Ailanto, Aitor i Iñaki Muñoz, mostraren com a protagonista absolut d'aquesta temporada el pantaló, la versatilitat del qual en diferents volums, llargs i textures fou usada per aconseguir un look juvenil, casual i una mica excèntric.
Travessia mironiana
Una antiga fàbrica d'electricitat en el cor de Nicòsia es convertí ahir en un pont de cultures de la Mediterrània. Igual que Ulisses en la recerca de la seva Ítaca, la plàstica de Joan Miró recala des de fa sis mesos en diversos ports de la Mare Nostrum. La travessia s'inicià a l'octubre a Tessalònica i després va girar amb rumb a Atenes. A partir d'ahir l'univers de Miró fondeja a la capital de Xipre (Nicòsia) per mostrar tot el seu procés creatiu. Sota el títol Miró of Majorca i amb la reina d'Espanya com a principal ambaixadora, el recull féu que el Municipal Arts Center es convertís ahir vespre en un cau mironià on no hi cabia ni una agulla. És un emplaçament que, no sols congrega l'obra del geni català, sinó que també recrea aquell entorn mallorquí que en fou font d'inspiració. Precisament les tres dècades de treball de l'artista a l'Illa és l'essència de la mostra, participada pels governs espanyol i xipriota i la Fundació Teloglio de la Univestitat Aristotle i la Fundació Pilar i Joan Miró, d'on provenen els fons de l'exposció.
Miró alça la balança de l'art
L'endemà de la històrica subhasta a Christie's de Nu, fulles verdes i bust, de Pablo Picasso, la casa Sotheby's també demostrà ahir que l'art no està en crisi. La casa de Nova York obtingué uns bons resultats en una licitació de peces impressionistes i modernes que elevà les seves vendes a 154 milions d'euros. Entre els lots adquirits figuraven quatre obres del mestre català Joan Miró: tres pintures i una escultura. Totes quatre superaren les estimacions previstes.
Gran exposició de Miró a la Tate Modern
"Serà la més gran exposició mai vista al Regne Unit sobre el pintor Joan Miró i tindrà lloc a la Tate Modern de Londres durant la primavera de l'any 2011". Així ho anuncià Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat i president de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull (IRL), que es reuní ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya."Serà la més gran exposició mai vista al Regne Unit sobre el pintor Joan Miró i tindrà lloc a la Tate Modern de Londres durant la primavera de l'any 2011". Així ho anuncià Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat i president de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull (IRL), que es reuní ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya.
L'itinerari terrestre de Miró
El Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid inaugura avui la darrera de les grans exposicions antològiques de Joan Miró, quan es compleixen vint-i-cinc anys de la seva mort a Palma. Després d’haver-se clausurat al Pallazzo Diamanti de Ferrara, Miró: Terra es presenta a l’Estat espanyol comissariada per l’especialista Tomàs Llorens.