L'itinerari terrestre de Miró

La mostra inclou exemples dels llenguatges artístics que conrà l’artista des de 1918 fins a 1983 i reuneix gairebé setanta peces dels museus més rellevants del món: el Solomon R. Guggenheim Museum i el MoMA de Nova York, el Georges Pompidou de París, el Philadelphia Museum of Art, la National Gallery of Art de Washington, entre d’altres i, evidentment, la Fundació Joan Miró de Barcelona i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. També s’han requerit peces de nombroses col·leccions particulars. La retrospectiva planteja un recorregut inèdit per l’obra mironiana i adopta, com a fil conductor, el tema de la terra. Restarà oberta fins al 14 de setembre i representa una excel·lent aproximació a l’obra del fill il·lustre de Palma.

L’any 1918 Joan Miró inaugurà la seva primera exposició individual. Des d’aquella data, el seu treball artístic fou d’una contínua evolució que ha estat majoritàriament interpretada des de la vinculació al surrealisme. L’exposició pretén ponderar aquesta lectura atorgant més èmfasi a altres elements de l’univers Miró com són ara el món rural i pagà, les tradicions, la fascinació per l’excés, la sensualitat, la fecunditat, el sexe, la vida i la mort —elements que són agrupats sota l’epígraf Terra. Així, la segona meitat de la seva vida i obra cobra un pes més contundent i clar; com mai abans s’havia exposat de manera global.

Aquesta revisió de l’art de Joan Miró ha estat impulsada per l’esmentada fundació madrilenya i per Ferrara Arte (Itàlia). En conjunt, es tracta d’una selecció de peces imprescindibles que s’apleguen amb altres que són pràcticament desconegudes per al gran públic. Tomàs Llorens assenyalà a la presentació que existeix un Miró "allunyat dels estereotips, d’un vessant esquerp, incòmode i també violent que no res té a veure amb la poeticitat dels estels i les constel·lacions".