Miró, al descobert davant Raillard

Georges Raillard (Marsella, 1927) s'inicià com a crític literari per a més endavant interessar-se en profunditat pel món de la plàstica i la relació amb les lletres. Així, seguint les passes dels artistes més prolífics del final del segle XX, les cites amb Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) eren indispensables. Entre el 3 i el 8 de novembre de 1975 a Palma, i el 5 de desembre del mateix any a Barcelona, Raillard i Miró es donaren cita i conversaren a fons sobre l'obra del català. "Era el moment culminant de la projecció internacional de Miró", apuntà Joaquim Sala-Sanahuja, traductor de l'obra El color dels meus somnis, publicada el 1977 en francès i que ara l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner presenta en català. El llibre recull "amb fidelitat i tot tipus de detalls, i gairebé transcrivint literalment els enregistraments de les trobades, les converses entre Miró i Raillard", renarcà el traductor i alumne del mateix Raillard.

Els encontres plasmats al llibre, "un dels documents més importants sobre Miró, en què l'artista es mostra directe i s'expressa d'una manera molt clara", coincideixen amb l'època d'agonia del general Franco. Aquest fet és present en la conversa, en la qual apareix com un "teló de fons inquietant", assegurà Sala-Sanahuja. A l'inici de la primera cita, Miró no dubta de mostrar a Raillard el cartell que prepara per al primer diari en català, que apareix després d'una quarantena d'anys de dictadura feixista. El primer que fa l'artista en començar a parlar davant l'enregistradora és definir-se com algú que fa 45 anys que treballa "per la cultura catalana".

A més del context polític en el qual es duen a terme els encontres, Raillard coneix un Miró que desgrana la seva obra amb tot tipus de detalls. "És un Miró que es presenta, al contrari que d'altres artistes, més radical que mai, artísticament parlant", manifestà el traductor. "No fou un artista que amb el pas del temps s'acabava imitant a si mateix, Per això, no parla de fets passats i se centra en el seu procés creatiu", afegí. Entre d'altres curiositats esmentades entre frase i frase, pot sobtar saber que Miró disposava d'ajudants encarregats de cercar materials al carrer, en contenidors, productes d'embalatge, etc.

Contingut formal de l'obra

Formalment El color dels meus somnis és dividit en 14 capítols, que amb les notes del traductor, el proemi i les notes finals, donen vida a les 152 pàgines del llibre. Es tracta d'una obra que, segons el traductor, molt endinsat dins el pensament mironià, "hauria fet molt content l'artista, que estaria molt satisfet d'aquesta traducció i de la seva publicació per una editorial mallorquina".