Miró, un reclam

Una bona col·lecció d’originals, tots procedents de Mallorca, en què Joan Miró mostra un objectiu molt clar. "Ell volia fer un crit d’atenció des del carrer", digué Cristina Ros, directora d’Es Baluard, "i és potser per això que aquestes litografies tenen molta més força que bona part de l’obra de Miró". Un traç contundent, amb un colors simples, i un missatge clar. L’exposició Miró, Cartells es distribueix temàticament en una de les sales de la planta superior d’Es Museu. Hi trobam cartells dedicats a la llengua i a la cultura catalanes (amb obres per a Omnium Cultural, el diari Avui i el Congrés de llengua catalana).

També molts són dedicats a Mallorca, com el del Foment del Turisme, el de l’Obra Cultural Balear i els destinats a diferents galeries i exposicions de Ciutat. Un Miró que també es desfeia per anunciar esdeveniments esportius (75è Aniversari del Barça, Volta Catalunya de Bicicleta i la copa del Món de Futbol), i artístics (Companyia de Teatre Claca al Liceu de Barcelona i la ballarina Marta Graham a Nova York). Tanmateix, Joan Miró, bon amic dels seus amics, es dedicà també a il·lustrar exposicions d’artistes amics, anunciades arreu del món, com també les seves pròpies exposicions. "El que ha de quedar clar –anuncià Ros– és que tot el que hi ha aquí són cartells fets per Miró a posta per a una entitat o un esdeveniment concret, que no s’ha de confondre amb un cartell, fet per altris, amb algun motiu mironià".

I prova d’això és que, en moltes ocasions, Es Baluard llueix a les seves parets dues o tres versions d’un mateix cartell, ja sigui a través d’esbossos, de litografies originals o de planxes d’impremta. Una eina més per entendre el procés de Joan Miró en la seva faceta de cartellista. Però com era aquesta faceta de l’artista? Cristina Ros en destacà, en aquest aspecte, la seva generositat, "que no només no cobrava per realitzar certs cartells, sinó que, a més a més, regalava els originals a l’entitat perquè en poguessin treure altres beneficis". Així, per posar un exemple, Joan Oliver Maneu, galerista i exsecretari de l’Obra Cultural Balear, recorda com gràcies a la generositat de l’artista, que cedí 50 litografies i les seves planxes per a la realització d’un cartell de l’OCB, pogueren crear la biblioteca Joan Miró, especialitzada en temes pedagògics, i crear un fons que asseguraria el futur de l’entitat, en aquells darrers anys del franquisme.

Precisament, aquest original, representat per un ocell volador amb una línia ben definida i amb el lema Cada poble llaura el seu futur és un dels que ha hagut de quedar fora de la mostra, ja que, actualment, es troba a l’exposició L’obra d’art. Fons artístic dels primers 45 anys de l’OCB, que té lloc fins dia 14 de febrer a la posada de Biniatró, a Campanet. Totes són obres realitzades entre els anys 1956 i 1983, coincidint així de ple amb l’etapa mallorquina de l’artista. Una etapa molt prolífica que fa que ara, tots plegats, i des de Mallorca, recordem la figura d’aquest genial pintor, convertit momentàniament en un publicitari de gran renom.

Però, com ja hem dit, aquesta mostra és només la llavor de tot un seguit d’actes d’homenatge que es faran a Palma en els propers mesos. El gruix dels esdeveniments tindrà lloc aquest dissabte amb la inauguració de l’exposició Joan Miró, Evocació de la Imatge Femenina, retrospectiva que es podrà veure a la Fundació Pilar i Joan Miró. Demà, divendres, pels carrers de Ciutat es representarà per darrera vegada en la història l’obra Mori el Merma, espectacle creat l’any 1978 per la companyia La Claca, amb col·laboració de Joan Miró, i que s’ha representat arreu del món.