La partida de Mesquida
Antoni Mesquida fou nomenat conseller de Salut el juliol, després d'un primer semestre d'any catastròfic per a la sanitat balear. La titular anterior, l'eivissenca Carmen Castro, s'enfrontà a tot el sector. La crispació i les protestes s'escamparen pels hospitals públics. En aquest context, Bauzá designà Mesquida per aconseguir la pau mèdica i pactà amb ell marges d'autonomia. Necessitava un home de consens. Però tot d'una saltaren guspires. Mesquida defensava el seu propi criteri.
Clar i llampant!
Una farmàcia és farmàciaahir, avui i demài el nom del titularno varia la fal·làcia.Si amb lleis de la democràciaaixò ja ha estat denunciat,la incompatibilitatha de ser ben la mateixa;ans al contrari s'esqueixaper pura arbitrarietat.
Mesquida se'n va fart tres mesos després d'assumir el càrrec
La Conselleria de Salut, Família i Benestar Social suma en un terç de legislatura la dimissió de dos consellers, Carmen Castro i Antoni Mesquida. El fins ara conseller de Salut, Família i Benestar Social, Antoni Mesquida, presentà ahir horabaixa la seva "renúncia irrevocable". Mesquida, que va ser nomenat per José Ramón Bauzá el 6 de juliol passat, després de la dimissió de Carmen Castro, no vol continuar al capdavant d'aquesta àrea. El president del Govern comparagué ahir capvespre de manera urgent per explicar que la decisió del conseller ha estat "fruit d'una reflexió personal que respect". Per Bauzá, la dimissió "és consistent, madura i madurada". Assegurà que, de moment, no sap qui serà el substitut de Mesquida, perquè això "no estava previst", i que ara intentarà nomenar un nou conseller tan aviat com sigui possible "amb l'objectiu de garantir la normalitat". "No he tingut temps ni de pensar un substitut", incidí.
L’acorador de la cultura i l’economia insular
"Noltros no anam d'imperis. Mos sabem propietaris de sa més gran de ses riqueses: lo nos-tro. Propietat indefinible, malmenada, prostituïda per cacics i cabdills, mai no defensada; que ni ses paraules emparen ja. Lo... nos... tro... Així en la terra com es fa en el cel... Noltros... nosaltres... sí, nosaltres... i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació...".
“A Galícia, com aquí, recorden el govern de coalició”
No hi hagué sorpreses en les eleccions d’ahir a Galícia i a Euskadi. Núnez Feijóo reforçà la majoria absoluta del PP amb 41 escons (en tenia 38). El PSOE s’enfonsà (de 25 a 18) i els nacionalistes d’AGE –el nou partit de Beiras– i el BNG en sumaren un total de 16 (9 i 7, respectivament), quatre més que el BNG el 2009. El PSOE també travelà a Euskadi (de 26 a 16 escons), on Bildu complí amb les expectatives. La coalició abertzale irrompé amb força en el Parlament basc amb 21 escons, només 6 menys que el PNB. Els comicis d'Euskadi no foren bons per al PP.
Vigilats pels ‘homes de negre’
La petició del rescat per part del Govern Bauzá implica que l'autogovern balear hagi de quedar subjecte a la vigilància i al control pressupostari dels ‘homes de negre' del Ministeri d'Hisenda. A la pràctica, suposa una cessió d'autonomia. Els comptes públics seran analitzats fins al darrer cèntim i això suposa que Madrid es podrà ficar amb qüestions de política interna.
Over Marketing
Sembla ser que hagin de ploureun parell d'imputacionsi que davant tals qüestionsel PP es pugui remoure,si Bauzá no vol a lloureels imputats pel partit.Però amb el mateix envites pot veure imputat ell.Què faria el bergantell,donar exemple amb el que ha dit?
El PSIB pretén que el Parlament demani el cap de Bauzá per incompatible
La confirmació per part del president José Ramón Bauzá que percep ingressos de la seva farmàcia mentre exerceix com a cap de l'Executiu ha provocat que l'oposició insisteixi a acusar-lo d'incomplir la Llei d'incompatibilitats. Lluny d'abandonar la qüestió, ha decidit tornar-la a dur al Parlament, ara per demanar al Govern que exigeixi al president el seu cessament per incórrer en incompatibilitat i que declari la seva inhabilitació per ocupar un càrrec durant dos anys. La petició, inèdita, la formula el PSIB-PSOE en una moció que es debatrà en el ple de dimarts i que serà rebutjada per la majoria absoluta del PP. Ahir, però, ja provocà polèmica. El PP la considerà "antireglamentària" perquè "és una moció de censura encoberta".
Cort contractació parella Armengol
El Govern demana que el Parlament investigui el contracte de Cort a la parella d’Armengol
El Govern replicà ahir a l'interès de l'oposició per la suposada incompatibilitat del president, demanant al Parlament la creació d'una comissió d'investigació per analitzar la concessió que l'Ajuntament de Palma va fer l'any 2008, sent batlessa la socialista Aina Calvo, d'un contracte de jardineria de la Funerària a l'empresa Jardins de Tramuntana, propietat de la parella de la portaveu socialista, Francina Armengol. Responent una pregunta del mateix PP, el conseller de Presidència, Toni Gómez, denuncià irregularitats en la concessió i ho considerà "suficientment greu" com perquè aquesta fos analitzada al Parlament per una comissió d'investigació o, fins i tot, per recórrer "als mecanismes legals o jurídics que procedeixin".
El PP culpa ara els socialistes del càstig a les Balears en el pressupost de Rajoy
El PP culpà ahir el PSOE de la caiguda en un 45% de les inversions per a les Balears en els pressuposts elaborats pel Govern de Mariano Rajoy. Segons els populars, els comptes no inclouen nova inversió (excepte l'AVE a Galícia) i només mantenen despeses compromeses d'abans però, com que l'anterior Executiu socialista no en deixà per a l'Arxipèlag, les Illes queden amb molt poca inversió. "Cadascú té una quota de responsabilitat", apuntà la portaveu parlamentària, Mabel Cabrer. La popular avançava així les explicacions que ha de donar avui el president José Ramón Bauzá al Parlament, on ha de comentar la Conferència de presidents. Abans que ho faci, la socialista Francina Armengol criticà que Bauzá no hagués aconseguit res en la reunió.
L'oposició critica que Bauzá sigui tan reivindicatiu a les Illes i calli a Madrid
El paper del president José Ramón Bauzá en la Conferència de presidents generà ahir dures crítiques de l'oposició. PSIB i PSM-IV-E l'acusaren d'alçar la veu a les Illes i de callar a Madrid, després que no plantejàs en la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, cap queixa per la marginació de les Balears en els pressuposts de l'Estat. El PP, en canvi, defensà que el president ha fet sentir la veu de l'Arxipèlag i les seves reivindicacions arreu de l'Estat, però no aclarí ni com ni en què es milloraran els pressuposts, que deixen les Illes com la darrera comunitat en inversió per càpita. Bauzá compareixerà dimarts al Parlament per informar de la Conferència de presidents.
El fracàs d’Espanya
La història no és nova, sempre que Catalunya ha plantejat qualsevol reivindicació a l'Estat la resposta és la mateixa: un corifeu d'articulistes, tertulians histriònics i polítics de tota mena encenen la traca dels improperis. Aquesta ha estat la constant des del segle XIX, agreujada amb la restauració del règim borbònic.
El Govern insisteix a menystenir la llengua i el nacionalisme
El Govern ja ha començat la croada contra els ajuntaments que han aprovat mantenir el català com a requisit per accedir a l'Administració local. De moment, la Direcció General de Funció Pública ha enviat requeriments de legalitat als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, segons confirmaren fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques. Les mateixes fonts explicaren que les cartes s'enviaren fa poques setmanes i que el mateix escrit es remetrà tots els ajuntaments que no s'ajustin a la legalitat. Són molts els consistoris de Balears que, arran de mocions impulsades pels diferents partits, aprovaren mantenir el català com a requisit.
El PSM pretén ara que el Parlament reprovi el president
La polèmica per la suposada incompatibilitat entre el càrrec de president del Govern i la gestió de societats privades portada a terme per José Ramón Bauzá encara no ha acabat. PSM-IV-E durà al ple del Parlament una iniciativa que n'exigeix la reprovació per "haver presentat una declaració fal·laç sobre les seves activitats privades". Els econacionalistes consideren que Bauzá mentí en la declaració presentada el juliol de l'any passat al Registre d'interessos i activitats d'alts càrrecs de la Comunitat, en la qual no va dir ni que era administrador d'una empresa de compravenda de productes sanitaris (Bauser) ni d'una altra de dedicada al comerç de vi (El Divino), ni que era titular d'una farmàcia.
Armengol: "el PP està perdent la majoria social"
La portaveu del grup parlamentari socialista, Francina Armengol, ha assegurat avui que "el PP està perdent la majoria social" malgrat que manté la parlamentària, i això ha quedat demostrat, segons la seva opinió, durant la manifestació del passat dissabte a Palma, en contra de les retallades.
Suem per nosaltres
Política mallorquinafa temps que aquí no se'n fa.A Mallorca hem de suarper la terra ponentina;i aquí els de la "gomina"governen amb servitudcap a qui ens ha espremuti menyspreat la cultura.Si prest no hi posam mesura,el poble s'haurà perdut.
El Govern no sap ara què ha de fer amb Son Dureta
Gairebé dos anys després que Son Dureta tancàs les portes com a hospital de referència, el Govern reconeix que no sap què ha de fer amb l'edifici. Així ho va admetre ahir al Parlament, en el primer ple del nou període de sessions, el conseller de Salut, Antoni Mesquida. Les seves paraules provocaren la indignació de l'oposició, que denuncià la constant improvisació de l'Executiu. "No li puc dir què hi farem perquè jo tampoc no ho sé", afirmà Mesquida, responent a una interpel·lació de la diputada de PSM-IV-E, Fina Santiago. La progressista repassà les anades i vingudes del Govern durant el darrer any amb el futur de l'edifici i recordà que el PP passà de defensar-ne l'ús com a centre sociosanitari a plantejar-se'n la venda parcial.
Suport massiu a la llengua a Lluc
El santuari de Lluc visqué una altra jornada de suport a la llengua, a la identitat pròpia i a la cultura i tradicions d'aquesta terra. En aquesta ocasió, fou amb motiu de la XXXIII edició de la Pujada a Lluc a peu de la Part Forana, que congregà més de 12.000 participants de 40 municipis. El moment més emotiu de la jornada arribà quan Gabriel Ferragut, president de l'Associació d'Antics Blauets de Lluc, donà la benvinguda als assistents. Les seves referències a la llengua i a la identitat pròpia reberen forts aplaudiments, mentre José Ramón Bauzá i el seu seguici aguantaven de manera estoica.
Bauzá anuncia que es bonificaran els contractes dels fixos discontinus
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha anunciat avui que "gràcies a les bones relacions amb el Govern central i a iniciativa de l'executiu autonòmic" s'ha aconseguit que es bonifiquin amb un 50% els contractes dels fixos discontinus, per tal d'augmentar l'activitat a l'Arxipèlag de cara a l'hivern.
La vila convida Bauzá a la Beata, però sense desplegament policíac
El Consistori de margalidà, finalment, ha convidat el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, a la processó de la Beata. L'adverteix, però, que la seva presència no ha de comportar cap macrodesplegament de les forces de seguretat. En altres paraules: que l'assistència del molt honorable no pot deslluir la festa. Qui no hi està convidada és Mabel Cabrer. El ple de Santa Margalida va aprovar no convidar-la-hi després que la portaveu del PP al Parlament es negàs a rectificar unes declaracions en què qualificava de "violents" els margalidans que havien assistit a la protesta contra Bauzá.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula