Balears a Mercartes
La projecció exterior de la cultura que es genera a les Illes Balears és un dels assumptes pendents que, en els darrers temps, ha pres força dins el camp de les arts escèniques. Cinc productores de l'Arxipèlag participen a partir d'avui i fins divendres a Mercartes, el Mercat de les Arts Escèniques de Sevilla, que s'ha convertit en un dels millors aparadors per a professionals dels projectes teatrals a l'Estat i on es donen a conèixer les propostes a programadors, gestors i experts. En concret, enguany hi prendran part Corcada Teatre, Produccions de Ferro, Produccions del Mar i les novelles La Calòrica i Tshok. En total aquestes duran a terme més d'una desena de projectes escenogràfics, a més de la promoció de l'espai del Teatre del Mar com a centre d'exhibició, segons explicaren ahir des del mateix espai que fan part de Gescènic. "A banda de la producció del Teatre de Mar, que ara tenim en gira Camarada K, també ens donam a conèixer com a espai d'exhibició i presentarem els tallers teatre i literatura i el de laboratori", afegiren. Per la seva banda, Corcada Teatre han estat convidats a Mercarters per cercar distribuïdors o coproductors per a les iniciativfes que han de posar en marxa l'any que ve.
Els touroperadors preveuen una pujada del 3% del turisme britànic a Balears
La depreciació de la lliura davant l'euro (30% en els dos darrers anys) i les conseqüències negatives de les mesures econòmiques que adoptarà el Govern britànic el 2011 són els dos principals problemes que en aquests moments afecten la indústria turística al Regne Unit. També són l'explicació de les mesures que han assumit touroperadors i hotelers per incentivar les vendes de reserves per a la temporada d'estiu 2011.
El PIB per càpita ha caigut un 3,8% en un any a Balears
El poder adquisitiu dels residents a les Illes Balears baixa d'ençà que arribà la crisi econòmica. Segons Antoni Riera, director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, el PIB per càpita caigué un 3,8% al llarg del 2009.
Els divorcis cauen a Balears un 10 per cent durant el 2009
Un total de 2.596 matrimonis de les Illes Balears acabaren en divorci el 2009. És a dir, un 10 per cent menys que el 2008, segons informà l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'una taxa pràcticament idèntica a la registrada en l'àmbit estatal (-0,6%) amb 98.359 matrimonis que acabaren en divorci. Si bé en el 2009 hi ha hagut una caiguda del nombre de divorcis, el descens és encara més significatiu si es compara amb les dades de fa dos anys, quan a les Illes hi hagué 3.491 divorcis. Aleshores, la caiguda del 2009 seria del 26% respecte del 2007.D'altra banda, a les Balears el 2009 hi hagué un total de 184 separacions, un 7 per cent més que a l'any anterior. Es concediren un total de quatre nul·litats el 2009, una més que el 2008.La taxa de dissolucions matrimonials per cada 100.000 habitants se situà en 2,54, mentre que a l'Estat fou de 2,27. Entre els 40 i 49 anys es quan es registren major nombre de divorcis.
Balears crearà ocupació neta a partir de 2012
El president de la CAEB, Josep Oliver, preveu que el 2012 augmenti el creixement d'empreses i, per tant, de llocs de feina, i que el 2014 s'assoleixi un equilibri entre la creació de llocs de treball i la disminució de les persones en les llistes de l'atur. Així ho indicà en la presentació de l'informe de conjuntura que realitza l'associació, segons el qual l'economia balear ha decrescut en el primer semestre de l'any un -1,34% en relació al mateix període de l'any passat. Tanmateix, i pel que fa al tancament de 2010, Oliver no s'atreví a donar-ne una xifra, tot i que considerà segur que el Producte Interior Brut (PIB) balear a final d'any serà negatiu. Això no obstant, el president de la patronal confià que el PIB de final sigui més positiu que el del primer semestre. "Si bé és cert que la present temporada turística no es pot considerar bona, sí que la primera quinzena de juliol és millor que els primers quinze dies de gener", reconegué Oliver. En qualsevol cas, malgrat que a partir d'ara l'economia balear creixi a un ritme moderat, no s'assoliran les xifres "sobredimensionades" i fins i tot "anormals" dels anys 2006 i 2007, segons el parer del president dels empresaris.
UM trasllada a Balears la polèmica pel burca
El vel de la nina Najwa dugué mesos enrrere molta controvèrsia. UM de Palma ha sorprès l'equip de govern i el PP amb una proposició per prohibir l'ús del vel integral, el burca i el nicab "per part de les dones als carrers, als espais públics de la ciutat i a les instal·lacions i equipaments municipals". La proposició segueix el criteri d'alguns municipis del Principat on ajuntaments com el de Barcelona han aprovat mocions en el mateix sentit després de molta polèmica. Ara, la proposta d'UM fins i tot va més enllà: no tan sols preveu la prohibició del burca i el nicab als edificis públics, com s'ha fet al Principat, també ho vol fer als carrers. Això és especialment paradoxal si es té en compte que a Palma no hi ha hagut cap mena de polèmica per aquesta qüestió. A més, és ben rar veure una dona amb la cara tapada a Ciutat. A partir dels contactes que l'àrea d'Igualtat ha tingut amb les associacions de musulmanes, tan sols s'ha detectat una dona que dugui burca.
Raúl Burillo cessa com a delegat de l'Agència Tributària de Balears
Raúl Burillo, en una imatge d'arxiu. Raúl Burillo cessarà el pròxim divendres com a delegat de l'Agència Tributària de Balears i continuarà amb la seva tasca professional en la península. Nascut a Saragossa en 1964 va substituir ara fa sis anys a Ignacio Fernández Alegria al capdavant de la delegació especial de l'Agència Tributària a Balears. Casat i amb dos fills, va ocupar abans d'arribar a Palma el mateix càrrec a Catalunya. Burillo va aprovar l'oposició als 26 anys i tota la seva vida professional es va desenvolupar en les localitats catalanes de Terrasa, Reus, Tarragona, Lleida i Barcelona, fins a la seva arribada a les Illes. Afeccionat al futbol, esport que practica habitualment, Burillo està considerat un professional de gran vàlua, habitual en els fòrums de fiscalitat en qualitat de ponent. Durant el seu mandat en Balears ha destacat per la seva activa col·laboració amb la Justícia en la investigació de determinats casos de corrupció.
30 anys de rotaris a les Balears
El Rotary International Club és una associació global d'empresaris i professionals dedicada a accions solidàries, una corporació sense ànims de lucre financiada per les aportacions voluntàries dels seus membres, la col·laboració econòmica d'altres entitats o bé a través d'obres benèfiques. Els representa una roda dentada i li posen veu lemes com "donar de si abans de pensar en mi" i "se'n beneficia qui millor serveix".
L'atur preocupa més que la corrupció
L'atur és el principal problema per als ciutadans. Foto: arxiu L'atur, la crisi econòmica, la immigració i la corrupció són, per aquest ordre, els problemes que més preocupen als ciutadans de Balears. De fet, consideren l'atur i la corrupció com els principals problemes de les Illes. Això es desprèn del Baròmetre autonòmic publicat ahir pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet a partir d'enquestes a 467 residents illencs. Segons aquest informe, el 56,9% dels ciutadans considera que la situació política de l'Arxipèlag és dolenta o molt dolenta. Ara bé, encara tenen pitjor opinió del panorama polític i econòmic espanyol. Mentre que la situació política espanyola és dolenta o molt dolenta per al 60,8% dels illencs, la proporció baixa fins al 56,9% quan es tracta de la política balear.
El foc crema un 90% manco de sòl que fa 20 anys
Tot d'una que l'112 rep una telefonada que informa de fum, l'equip d'extinció d'incendis desplega tots els recursos per apagar el foc tan aviat com sigui possible. Només amb una gestió com aquesta s'ha pogut aconseguir que en els darrers 20 anys la superfície total cremada per incendis forestals a Balears s'hagi reduït un 90%. Segons les dades que ha facilitat la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, la mitjana d'hectàrees calcinades en el període de 2002 a 2009 va ser de 150,5 ha i, en canvi, de 1988 a 1995 es varen calar foc 1.284 ha.
Els pescadors es fan valer
Volen arribar a bon port perquè consideren que és ben hora de dignificar el sector. Ja han tirat l'àncora i preparen les xarxes per a una bona captura. Pescadors i tècnics de les Illes han decidit unir-se per analitzar la situació actual, mostrar el desacord en la tramitació d'alguna de les ajudes institucionals i agilitzar totes aquelles subvencions necessàries per al creixement sostenible del sector pesquer professional. També demanen que el traspàs de les competències al Consell de Mallorca sigui ben feta i es complementi amb una bona dotació econòmica. Amb aquests objectius s'ha creat la Plataforma econòmica de confraries i confrares de Balears, que ja és integrada per unes 40 persones molt interessades que aquest projecte serveixi per canviar el tarannà del ram i perquè les institucions donin un ajut per revitalitzar la pesca professional. La iniciativa va sorgir d'un grup de pescadors i tècnics de la Colònia de Sant Pere i Alcúdia, que hi han començat a fer feina de debò. Ja s'ha presentat el projecte a diverses confraries, que han vist amb bons ulls aquesta mobilització.
Els balears, els més separatistes després dels catalans i els bascs
El 6,4% dels enquestats a les Illes Balears en el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) voldria que l'Estat reconegués a les comunitats la possibilitat de convertir-se en estats independents. Aquesta pot semblar una xifra baixa, però si es compara amb la de les altres autonomies es veu que és la tercera més alta, just darrere de Catalunya (23,6%) i del País Basc (21,9%). A més, les comunitats que es troben rere les Illes Balears hi són a molta distància i cap no arriba ni al 3%. La que més s'hi acosta és el País Valencià, amb un 2,9%. La majoria ni tan sols superen l'índex del 2%. També s'ha de destacar que, segons l'enquesa del CIS, les Illes Balears i Catalunya són les dues comunitats on més ciutadans voldrien més autogovern. En aquests dos llocs un 29,3% dels enquestats han respost que estarien d'acord amb "un estat en què les comunitats autònomes tinguessin més autonomia que en l'actualitat". Al darrere hi ha el País Basc (28,4%) i les Canàries (25,5%). De fet, la xifra és encara més alta a una pregunta semblant que podria aplegar tots dos conceptes: "Us agradaria que el grau d'autonomia de Balears fos major, menor o i gual que ho és en l'actualitat?".
El volum de les exportacions de Balears, a nivells de 2006
La crisi econòmica ha tocat tots els sectors i les exportacions de les empreses de les Balears no en són cap excepció. Un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Mallorca posa de manifest que la tendència del volum de les exportacions de les Illes es troba ara en nivells de 2006. Segons la mitjana dels darrers 12 mesos a partir de l'abril, les vendes a l'exterior de 2006 i les de 2010 són molt semblants, al voltant dels 1.000 milions d'euros. L'estudi de la institució insular sosté que aquesta xifra és la més baixa dels últims quatre anys. Això no obstant, durant el primer quadrimestre de 2010 el volum de les exportacions ha superat les registrades en el mateix període de 2006. De fet, l'import d'enguany és superior al de fa quatre anys, tant en el total -287 milions d'euros el 2010 davant els 229 de 2006- com en partides productives -189 milions enfront dels 141 de quatre anys enrere. En qualsevol cas, la disminució del volum de les exportacions és evident. Cal pensar que de gener a abril d'enguany, una etapa en què assoliren els 287 milions d'euros, es reduïren un 39,1% respecte del mateix període de 2009.
Amb doblers però insatisfets
Els balears són menys feliços del que haurien de ser per la seva capacitat de riquesa. Fins i tot els extremenys, que es troben a la coa pel que fa a PIB per càpita, estan més satisfets que els habitants de les Illes. Això explica un informe de la Caixa, que relaciona el PIB per càpita amb el benestar social. L'estudi compara la riquesa per habitant generada a cada comunitat autònoma amb la qualitat de vida dels seus residents, a partir de la satisfacció que aquests mostren en el seu lloc de feina o amb relació a la qualitat de l'educació i del medi ambient.
“Mai no he cercat la notícia: simplement hem coincidit”
Menuda, perfeccionista i humil. Així podríem definir Cristina García Rodero després del seu fugaç pas per Palma durant el dia d'ahir. "Us mostraré algun treball meu, però mirau-lo amb ulls generosos, que encara no està acabat i, a més, l'ordinador no li dóna la qualitat que jo voldria", afirmava ahir la premi Nacional de fotografia, Medalla d'Or al Mèrit Artístic i primera dona espanyola a entrar a l'agència Magnum, entre altres guardons. o féu a la sala Petita del teatre Principal, el lloc que acollí l'entrega dels II Premis de fotoperiodisme convocats pel Govern balear.
Balears es mobilitza per Lourdes
L'objectiu de localitzar la mallorquina Lourdes Morro, que es troba desapareguda des de la setmana passada a l'estat indi del Caixmir a causa de les intenses pluges que provocaren grans allaus de fang, ha generat noves actuacions promogudes des de les Illes.
16 ofegats a les Illes des de l'inici de l'estiu
Un total de 16 persones han finat ofegades a platges i a piscines de les Illes Balears des que començà l'estiu, al principi del juny, segons informà ahir la consellera d'Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa. A més, va afirmar que la major part dels accidents mortals es produïren a perquè les víctimes varen patir algun problema de salut mentre eren dins l'aigua i s'hi ofegaren. També insistí en el fet que, malgrat les bones condicions de les nostres costes, no s'ha "d'abaixar la guàrdia". Dels 16 casos de gent negada, 14 tingueren lloc a la mar i 2 a piscines.
Les Balears lideraren la pèrdua de riquesa en la passada dècada
Nou comunitats autònomes van incrementar el seu PIB per habitant en el període 2000-2009, especialment el País Basc, Astúries i Galícia, amb pujades entorn de deu punts. Segons dades recollides en l'últim número del butlletí econòmic d'Informació Comercial Espanyola, del Ministeri d'Indústria. Les Balears es troben en el grup que més va minvar el Producte Interior Brut.
Els turistes deixaren el juliol 1.800 milions a les Balears
Balears va ser la comunitat autònoma que va rebre una major despesa dels turistes estrangers el juliol passat. S'hi deixaren prop de 1.800 milions d'euros, la qual cosa representa una millora interanual del 12,5%. D'aquesta manera es trenca la ratxa negativa que va començar l'abril de 2009, segons les xifres publicades ahir per l'Enquesta de despesa turística (Egatur), elaborada per l'Institut d'Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, es declarà "encantada" amb les dades i puntualitzà que són les millors des del 2004.
El Govern central cedeix a Mauritània un avió de l'Esquadró de les Balears
El Consell de Ministres ha autoritzat aquest divendres la cessió a Mauritània, pel preu simbòlic de cent euros, d'un avió de patrulla marítima C212 pertanyent al 801 Esquadró de Forces Aèries de l'Exèrcit de l'Aire, amb base a Son Sant Joan (Mallorca).
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent