Amb doblers però insatisfets

Els balears són menys feliços del que haurien de ser per la seva capacitat de riquesa. Fins i tot els extremenys, que es troben a la coa pel que fa a PIB per càpita, estan més satisfets que els habitants de les Illes. Això explica un informe de la Caixa, que relaciona el PIB per càpita amb el benestar social. L'estudi compara la riquesa per habitant generada a cada comunitat autònoma amb la qualitat de vida dels seus residents, a partir de la satisfacció que aquests mostren en el seu lloc de feina o amb relació a la qualitat de l'educació i del medi ambient. L'estat de salut, el grau de delinqüència que hi ha allà on viuen i les dificultats que pateixen per arribar a final de mes també són variables que s'hi han tingut en compte.

Bàsicament, el baix índex de satisfacció dels balears s'explica per les dificultats que tenen les famílies per arribar a final de mes. El treball té en compte una enquesta de l'INE en què es reflecteix que la meitat de les llars asseguren tenir aquests problemes. Això indicaria també que la capacitat de riquesa a Balears es concentra, en realitat, en poques mans.

En canvi, la resta d'indicadors deixen les Illes més ben parades. De fet, a la feina la meitat dels illencs diuen trobar-s'hi a gust. A més, quasi un 50% dels habitants de les Balears considera que el seu estat de salut és l'adient i pràcticament hi ha un professor per cada 10 alumnes matriculats als centres balears.

Seguretat i medi ambient
Pel que fa a la seguretat, a les Illes tenen lloc 7 delictes per cada 1.000 habitants, mentre que a l'Estat la xifra arriba aproximadament als 19 pel mateix nombre de persones. A més, les emissions de gasos d'efecte hivernacle també es troben per sota de la mitjana estatal, la qual cosa atorga un estatus mediambiental positiu.

D'altra banda, els que estan més contents de l'Estat són els navarresos. A la comunitat foral superen amb un gran marge la felicitat que els correspondria pel seu PIB per càpita i ho fan "gràcies a la bona salut de la seva població, a l'escàs nombre de llars amb dificultats i a la bona situació mediambiental". A Madrid i a Catalunya succeeix gairebé el mateix que a les Balears. Tant uns com els altres situen el seu benestar per davall del que els tocaria segons el PIB per càpita. A Madrid, per exemple, l'estudi situa la clau "a l'indicador de satisfacció laboral".
A l'extrem negatiu hi ha les Canàries, que tenen el dubtós honor de ser els més descontents. Tot i tenir un PIB per càpita superior a sis comunitats autònomes, els canaris són els que mostren un pitjor índex de benestar a l'Estat.

Pel que fa a la comunitat que té un PIB per càpita més alt, el País Basc, l'índex de felicitat és fins i tot inferior al de Madrid a causa del component mediambiental. Les fàbriques i la indústria tenen molt de pes a la seva economia, però l'impacte ecològic i d'emissions que se'n desprenen preocupa els ciutadans. Segons Richard Easterlin, un reconegut estudiós de l'economia i dels seus fluxos, els humans donam més valor als nostres ingressos si són superiors als dels nostres veïns. D'aquesta manera, si tota la societat millora econòmicament, el nivell de satisfacció es manté estable.

En l'informe del servei d'estudis de l'entitat financera aquest aspecte s'exemplifica amb la societat americana des de l'any 1972 fins al 2008. Allò més curiós és que, com explica Easterlin, mentre que la renda per càpita s'ha disparat, el nivell de felicitat s'ha mantingut en el mateix nivell. Fins i tot es pot intuir un descens en el grau de benestar perquè si un individu veu com la seva capacitat econòmica augmenta però també ho fa la de la resta no veu motius per sentir-se més feliç.

El creixement de l'atur també ha fet que la proporció de ciutadans que es declaren satisfets hagi baixat. De fet, el 2007, moments abans que esclatàs la crisi i la desocupació començàs una escalada interminable, el percentatge d'habitants que es declaraven feliços estava molt a prop del 90%. Avui dia, amb un atur que frega el 20%, la gent que es declara feliç a l'Estat ha descendit fins a quasi un 75%. A més, també és comparable amb el PIB. Amb l'entrada en recessió de mesos enrere la felicitat dels ciutadans va caure per la "desocupació i la incertesa que provoca la crisi".