Fa uns setmanes vaig dir que els "dallons" em varen caure en terra quan vaig veure un anunci que el meu At. Balears havia manat publicar a tota plana al dBalears. Era un anunci on reclamava nous socis. La causa del despreniment dels tan estimats com inútils òrgans fou, a més de la llei de la gravetat, el fet, que vaig considerar en un principi ben lamentable que tota l’esmentada plana estàs exclusivament en castellà: "Hazte socio", deia.
Al fons de l’anunci minimalista hi havia un escut del meu pobre, però honest club. Aquesta plana era, no cal ni dir-ho, l’única escrita en la llengua de Cervantes o de Franco
Els que em coneixen saben que com que reflexionar no em fa peresa ni tampoc llegir –en realitat només em fa vessa allò que s’ha de fer dret, caminant o corrent– ho faig amb massa freqüència. Per ventura ignoren la meravellosa recompensa que a vegades obtens: canviar d’opinió. Canviar de parer no sols no em sap greu, sinó que, com bé saben els nombrosos amics Joans que tenc, em plau d’allò més. Gaudesc, encara que sigui un goig de conill, de la il·lusió que he millorat les meves idees, que falta els fa –dit sigui de passada– a les pobres.
Aquesta cosa m’ha passat amb l’esmentat anunci del meu club. He reflexionat i he comprès perfectament la impagable lliçó de l’estupenda cap de publicitat de l’At. Balears. La publicista, inspirant-se en Oliverio Toscani –el fotògraf de Benetton: si tenc en Pep Garrí devora no em cal anar a Wikipedia–, ha construït una enginyosa publicitat deliberadament ofensiva i paradoxal.
Tenc informacions, malauradament no contrastades de prop, que la campanya publicitaria de l’At. Balears ha estat encomanada a una senyora –ja ho he volgut dir abans– de molt bon veure, intel·ligent i trencadora d’esquemes i virtuts. El resultat de tan encertada elecció ha estat el sorprenent anunci publicat a aquest diari i al servei d’aquest club "Hazte socio".
La publicitat basada, com veis, en una paradoxa aparentment feridora dels sentiments de lectors i de simpatitzants del club que va néixer als Hostalets no l’hagués superada, el de Benetton. Què hagués passat si l’anunci hagués estat escrit en català. Ningú no n’hagués fet cas? Ara fins i tot en Pep Verger, que de "balearico" no en té un pèl, en parla als seus escrits d’avui (dijous). És publicitat no pagada per un club que va sobrat d’honor, però no de calers.
He de dir, a més, que he pogut endevinar –també una mica massa tard, per ventura– que hi havia una altra publicitat, en aquest cas subliminar, en l’excel·lent anunci. I era la de contestar de manera jo crec que irrebatible a aquesta opinó –un sentimiento, diuen els pardals que la professen– comú a la dreta castellanista –aquella que va regularment al seu lloc: la llotja de l’Ono "Estadio"– que el castellà està oprimit a les Balears.
Oprimit? No els convendrà a partir d’ara ficar-se la llengua dins el...? Si l’equip que a més de representar el republicanisme, la classe treballadora, i les Illes com a país integrant dels Països Catalans ha fet l’anunci que ha fet, de quina casta d’opressió parlen el senyor Delgado i altres barralets analfabets? Si l’equip, l’At. Balears, que va néixer i desenvolupar-se lligat a la cultura catalana –els nostres colors són els de l’Europa, el senyor Planas fou el millor president que hem tengut i l’equip quan jo era al·lotot s’anunciava en català com "l’equip del poble": la història és la història i aquesta és la nostra, senyora–, empra ara de manera quasi exclusiva –l’enginy de cercar la pradoxa ells no el descobriran– la llengua castellana, quina és i continua sent, per desgràcia, la llengua menyspreuda i foragitada aquí i, dies passats, a Pequín? La forana o la pròpia.
Jo ja sé que comparar no és gaire recomanable i que, a vegades, fins i tot pot resultar odiós, però tot i això no puc estar de demanar un esforç complementari als meus soferts lectors. Imaginau que el Barça hagués enviat al Marca un anunci en català que digués "fes-te’n soci, del Barça". Haurien reaccionat els culés i la redacció del diari madrileny de la mateixa elegant i admirable manera que ho han fet els "balearicos" i el director d’aquest diari. I és que em podeu creure: a cavallers –i cavallistes, eh– ningú no ens guanya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jac, saps què significa "ironia"? Pareix mentida que no siguis incapaç d'adonar-te'n.
(correccions: que s´assoleixi, i no que es pretengui, l´objectiu últim; respecte a les nostres institucions, passar del català al castellà, volia dir)
Sr. Bujosa, una cosa és que se´n parli, i l´altra que es pretengui l´objectiu últim: que els destinataris de l´anunci es facin socis. L´argument de la publicista em sembla respectable, però totalment qüestionable: a partir d´ara totes les institucions nostrades haurien de passar del castellà al català per fer la seva publicitat, per tal que la gent en parli més? I així, de pas, acallar la dreta cavernícola perquè vegi com som de tolerants amb la seva llengua oprimida? A mi em fa l´efecte que ni una cosa, ni l´altra. Jo, que no sóc especialment futboler, amb el trist Mallorca que ens espera enguany, és més que possible que amb una altra publicitat (i amb una normalització del nom) enguany m´hagués fet soci del Balear(e)s. I respecte als extremistes dretans antimallorquins, cal perdre energies intentant acontentar-los? Des de quan els seus arguments són racionals?? En lloc d´ignorar-los, que és el que es mereixen, hem de modificar les nostres accions per tal que ens perdonin la vida??? No estarem, amb tot això, seguint-los el joc i donar-los la raó????
Fer-me soci del Balears? nooo... a la primera ja han perdut 0-2, au... l'any que ve a tercera un altre pic, i el Mallorca a segona
Som molts els seguidors baleàrics que pensam com tú. Algunes penyes tenen les web en català i ara al menys s'ha aconseguit posar en català,però en grau d'inferioritat el portal oficial del club. És ben necessari exigir a la directiva que retorni al club la seva identitat, i que no rebi ajuda institucional si no ho fa.