Salom reconegué els ajustos en la presentació dels pressuposts per a 2012, que preveuen una retallada d'inversions i subvencions. Els comptes, que s'aprovaran en ple dia 22, també inclouen 16 milions més de deute (la meitat del previst per a enguany) i 400.000 euros per fer efectiva la liquidació de Televisió de Mallorca. En total, la institució disposarà de 345,3 milions, 83 milions manco (un 19,4%) que els pressuposts de l'any 2010, els darrers aprovats, però just 18 milions menys (un 5%) que la pròrroga aplicada enguany.
Per departaments, la rebaixa és generalitzada i només una conselleria veu incrementat el pressupost:la d'Hisenda i Funció Pública, que en tindrà un 27,5% més. L'explicació és que s'augmenta la despesa financera i pagarà un 48% més per amortitzacions de préstecs i un 52% més en interessos que al 2010. La despesa financera serà al 2012 de 34,1 milions. Salom va fer números i va dir que cada dia s'hauran de pagar 93.000 euros pels crèdits.
La resta de departaments perden pressupost: Presidència tindrà un 67% menys de doblers que al 2010; la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports, un 42,6% menys; Medi Ambient, un 29,7% menys; Urbanisme i Territori, un 24,3% menys; Cooperació Local, un 10,4% menys; i Benestar Social, un 7% menys. Tot i la minva en l'àrea social, Salom recalcà que es mantenia i sentencià que "no hi ha retallada social".
Per capítols de despesa, a banda de la rebaixa del 6% en personal (3,5 milions menys, un milió i mig dels quals surten de la reducció d'alts càrrecs); les inversions cauen un 30%, per la retallada generalitzada i per l'arribada de menys doblers de Madrid per a carreteres. Amb tot, la partida que més cau és la de transferències de capital, on s'inclouen ajuts als ajuntaments per fer inversions. Baixa un 72%. Salom, però, destacà que la quantia del Pla d'Obres i Serveis es manté en nou milions i s'allibera els consistoris de pagar pels Bombers.
Pel que fa a les subvencions, la rebaixa és del 8% (12 milions), però s'explica per la menor transferència a l'Institut d'Afers Socials, que rep cinc milions menys, i per la desaparició de Televisió de Mallorca. Segons el Consell, les subvencions a dit (les nominatives)es reduiran entre un 80 i un 90%.
Salom defensà que són uns comptes "austers, responsables i reals, que s'adapten a la situació de crisi". A banda de les disminucions en ingressos que el Consell rebrà del Govern (12,5 milions) i de Madrid (14 milions en carreteres), i la reducció del nou deute (16 milions), Salom justificà la retallada de 82 milions perquè just s'han pressupostat aquells ingressos que se sap cert que arribaran. "Hem fet el compte de la vella:tants n'entren i tants en surten", afirmà. Per això, no s'han pressupostat els 10 milions de les inversions estatutàries, perquè Madrid encara no ha fet els comptes.
El PSIB retreu a Salom que pagui competències d'altres quan retalla
El portaveu del PSIB al Consell, Jaume Garau, criticà ahir l'anunci de la presidenta, Maria Salom, de fer-se càrrec dels quatre milions d'euros que paguen els ajuntaments pel servei de Bombers de Mallorca. Garau va retreure als populars que es gastin aquests quatre milions "quan diuen que no hi ha doblers per prestar els serveis que corresponen al Consell" i li demanà que no generi més "duplicitats". "No compleix amb les competències que li toquen assumir per llei i es dedica a fer el que no li toca, generant duplicitats", advertí el socialista, qui demanà que aquests doblers es destinin a despesa social per als qui ho passen pitjor amb la crisi.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mentre retallen en pressupost i volen treure personal i fusionar empreses, en aquestes mateixes empreses públiques (una en concret), tot i tenir als treballadors en la corda fluixa, per art de màgia s'han creat llocs d'alta direcció per a perfils concrets que només una persona coneguda pels directius compleix... i a la vegada diuen que no poden substituir les baixes perquè no poden posar personal... No fa vergonya haver votat això????????????
Mentrestant aquests tretze col·laboracionistes assessoraran el Consell en la seva política cultural: Bartomeu Cladera, Miquel Deyà, Francesc Molina, Antoni Ortega, Antoni Planas, Joan Enric Capellà, Magdalena Gelabert, Esther Molina, Diana del Valle, Joan Darder, Sebastián Urbina, Román Piña Homs i Elvira González.
Estan buidant de continguts i de personal el Consell. Volen que sigui una mena de "diputasion provinsial". Mentrestant, més persones que perdran la seva feina. Per cert, on són tots aquells llocs de treball que havien de crear les institucions del pp?
Si la gent (la majoria) no ha tengut més remei que votar els que es van omplir les butxaques, heu de reflexionar sobre la percepció que té la gent (la majoria no militant) del darrer govern del pacte. Cal un poc d'autocrítica!!
Toni, No només a cada poble..... a cada escola pública el bisbat i té a gent "digitada" i cobrant el sou amb doblers públics.
Sobretot sobren inspectors d'hisenda i de treball, d'aqueata manera podrem amagar, estafar, esplotar, corrompre, ...i tot el que ens vengui de gana. Mentres tant l'Esglesia te un alliberat a cada pobla i sucoses subvencions que ningú s'atreveix a tocar...
Una curtor crònica i secular és el que hi ha, Amb tot, també s'ha de tenir en compte que les alternatives al PP tampoc és que llueixin per ser gaire millors (com a mínim aquelles més majoritàries)
Jo no sé res de l'hipòdrom, però al principal podrien traure a tothom i començar de zero. A vegades el funcionariat és pitjor que el politicat.
Hola xaume no estic d'acord amb el què estàs dient. Segons tu a les Illes Balears hi ha una mancança de cultura. No hem de barrejar cultura i criteri polític. El problema que tenim aquí i a molts de llocs de l'estat espanyol és que l'esquerra està completament anulada i amb una mancança d'idees. Potser si els que som d'esquerres parléssim amb un idioma més inteligible i no tant tècnic, estariem parlant d'una altra cosa. En definitiva: ser d'esquerres no és i gual a ser més culte que ser de dretes. El problema està en el discurs d'uns i d'altres.
Cecili: El problema del poble mallorquí no és de manca de criteri, sinó de cultura. Un poble culturitzat no votaria mai a qui sempre ha muntat creuades en contra d'ella.