Però la història no és rendible, no cotitza en borsa i no dóna cap tipus d'interès als bancs. I Casa Pomar Flores no ha superat aquest assalt contra la crisi econòmica, que tants negocis de tota la vida s'ha emportat, i anuncià ahir el tancament, que es produirà en qüestió de setmanes. "Hem intentat molt de temps evitar la crisi i no ho hem aconseguit", explicà Guillem Pomar, el cap visible de la quarta generació que es fa càrrec de la botiga. "Els darrers anys havíem viscut una reviscolada, en part per la reobertura de l'espai expositiu, però ens ha faltat energia. A més, la gent tampoc no ha tingut la resposta que esperàvem", afegí amb veu trista.
"El meu negoci forma part del paisatge sentimental de Palma", manifestà Guillem Pomar en una entrevista amb Llorenç Capellà que es publicà a Brisas l'any 2008. De fet, el canvi del paisatge urbà tampoc no ha afavorit gens locals com Casa Pomar. "A la gent ja no li agrada comprar al centre i no hi troba més que inconvenients, com la manca d'aparcament o que els nostres preus no puguin ser tan competitius com els de les grans superfícies". Fa anys, els articles de belles arts tenien "un petit mercat i uns marges", però ara ha arribat un moment "en què no és possible continuar", indica.
Les reaccions
"Aquest tancament deixa palès que els temps actuals no són els millors per al món de l'art", comentà ahir el pintor Joan Bennàssar en conèixer la notícia. Per part seva, HoracioSapere volgué deixar una porta oberta a l'esperança. "Em neg que tanquin el comerç. S'hi ha d'implicar els artistes perquè ajudin a fer alguna cosa". "Tenia molt de respecte per la botiga, per la seva història i perquè era un referent", comentà el fotògraf Ian Waelder.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mi em sembla una gran pèrdua. Pomar Flores havia estat un espai únic de trobada del món de l'art que la darrera dècada s'ha dispersat. La possibilitat de recuperar un d'aquests espais mor de manera cruel, per la crisi actual i la que pateixen els petits comerços familiars que no poden adaptar-se als nous temps
No se si les queixes referents al petit comers,son causa o consequencia de la Greu crisis,que pateix. Gracies als qui manen,PPSOE,PER DEIXAR terra cremada,a favor de les grans superficies,2 Cortes,3 carrefours,alcampos,I mil multinacionals mes. Mallorca un negosiarro per els FORASTERS,Gracies PPSOE.
Sap greu, molt de greu, que de mica en mica sa perdin aquelles tendes que feien un Palma diferent, i que ens estiguem globalitzant cada dia més...però també vull dir que sa darrera vegada, ja fa més d'un any, que vaig posar es peus dins Can Pomar Flores, es tracte que vaig rebre per part dels seus propietaris no fou gens cordial, ni tan siquiera comercial...vaig sortir trist, una vegada mes, perquè sa impressió que em vaig dur era de que allà feia nosa, una impressió que tens a molts dels petits comerços...no se si es fruit de ses poques vendes que fan o s'anyorança de quan per vendre no calia cap esforç...no es pot pretendre guanyar sa guerra darrera sa paret, se segueix amb els mateixos horaris, el mateix tracte, no tots es clar, avorrit, etc...però repetesc me sap greu.
El que no diu aquest senyor és la quantitat de gent que li va confiar a la tenda quadres en dipòsit, duits a Ca'n "Pomar Flores" per posar-los a la venda, com nosaltres, i no tornaren a veure pus mai més ni quadres ni doblers. Encara belen.
Can Pomar Flores va ésser un referent durant la meva infantesa i joventut, ja que vaig viure molt aprop, al carrer de Sant Miquel, just davant de l'apotecaria militar fins dos anys abans de casar-me. Amb certa periodicitat a casa meva haviem d'empaperar qualque peça d'una casa que era molt gran. Jo sempre acompanyava mumare a triar el paper. També de Can Pomar Flores varen ésser les meves primeres pintures. Moltes de les pintures que penjan les parets de ca meva varen ser emmarcades allí. Pot.ser que es varen errar a l'hora de fer la reforma de la botiga, fa uns anys, que va perdre l'encant de la seva immortalitat més allà del temps