La crisi guanya la partida a un històric del comerç
Guillem Pomar, davant la botiga a la qual s’han dedicat quatre generacions de la seva família. | J. Torres
Palma03/04/13 0:00
Gaietà Pomar fundà la Casa Pomar Flores en una data que se situa entorn de 1860 en un entresòl del carrer de Vicenç Mut. Des de llavors, han estat 153 anys d'activitat centrada en el món de la decoració (amb els papers pintats com una de les seves especialitats) i les belles arts, dècades d'història i, sobretot, de petites històries. Fou en la postguerra quan Casa Pomar s'especialitzà en articles per a artistes, amb l'esperança de superar un primer round contra les penúries econòmiques.
També a Illes Balears
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mi em sembla una gran pèrdua. Pomar Flores havia estat un espai únic de trobada del món de l'art que la darrera dècada s'ha dispersat. La possibilitat de recuperar un d'aquests espais mor de manera cruel, per la crisi actual i la que pateixen els petits comerços familiars que no poden adaptar-se als nous temps
No se si les queixes referents al petit comers,son causa o consequencia de la Greu crisis,que pateix. Gracies als qui manen,PPSOE,PER DEIXAR terra cremada,a favor de les grans superficies,2 Cortes,3 carrefours,alcampos,I mil multinacionals mes. Mallorca un negosiarro per els FORASTERS,Gracies PPSOE.
Sap greu, molt de greu, que de mica en mica sa perdin aquelles tendes que feien un Palma diferent, i que ens estiguem globalitzant cada dia més...però també vull dir que sa darrera vegada, ja fa més d'un any, que vaig posar es peus dins Can Pomar Flores, es tracte que vaig rebre per part dels seus propietaris no fou gens cordial, ni tan siquiera comercial...vaig sortir trist, una vegada mes, perquè sa impressió que em vaig dur era de que allà feia nosa, una impressió que tens a molts dels petits comerços...no se si es fruit de ses poques vendes que fan o s'anyorança de quan per vendre no calia cap esforç...no es pot pretendre guanyar sa guerra darrera sa paret, se segueix amb els mateixos horaris, el mateix tracte, no tots es clar, avorrit, etc...però repetesc me sap greu.
El que no diu aquest senyor és la quantitat de gent que li va confiar a la tenda quadres en dipòsit, duits a Ca'n "Pomar Flores" per posar-los a la venda, com nosaltres, i no tornaren a veure pus mai més ni quadres ni doblers. Encara belen.
Can Pomar Flores va ésser un referent durant la meva infantesa i joventut, ja que vaig viure molt aprop, al carrer de Sant Miquel, just davant de l'apotecaria militar fins dos anys abans de casar-me. Amb certa periodicitat a casa meva haviem d'empaperar qualque peça d'una casa que era molt gran. Jo sempre acompanyava mumare a triar el paper. També de Can Pomar Flores varen ésser les meves primeres pintures. Moltes de les pintures que penjan les parets de ca meva varen ser emmarcades allí. Pot.ser que es varen errar a l'hora de fer la reforma de la botiga, fa uns anys, que va perdre l'encant de la seva immortalitat més allà del temps