Degué ser molt dur quan els vostres companys (Pablo Cervantes, Pablo J. Fernández i Víctor M. Peinado, autors del tema principal de la banda sonora d’Els nens salvatges) hagueren de tornar a la cadira...
Efectivament, va ser molt dur. A més a més, crec que no s’ha fet justícia amb Els nens salvatges ni amb la tasca de Patricia Ferreira. Però tots els que fa molts anys que som en aquesta professió sabem que els premis de vegades són injusts. Què hem de fer? Són coses del directe. Adriana Ugarte després estava feta pols. Tal vegada s’han de prendre mesures perquè confusions com aquesta no tornin a passar.
Què pensau del to de les reivindicacions que es varen fer durant la cerimònia?
No em va semblar que se’n fessin gaires, la veritat. El que ocorre és que no es pot permetre passar per alt tot el que està succeint. Abans de la gala hi havia por que fos excessivament pamfletària, però no ho va ser. No es pot mirar cap a un altre costat a la situació actual, perquè la gent del cinema també vivim en aquest món.
Què us va semblar el discurs del president, Enrique González Macho?
Va estar ben fet i va ser molt elegant. Va ser un discurs molt bo. I també crec que Eva Hache va estar perfecta com a presentadora. D’altra banda, és normal que hi hagi gent que no estigui d’acord amb ells.
Amb què us quedau de la nit de diumenge?
Em va agradar molt veure els meus amics.De tota la voràgine que vaig viure, em qued amb el suport que vaig rebre d’amics, familiars i coneguts. Al final, la part humana és el que compta, i és molt important estar ben envoltat de gent perquè aquesta feina és molt variable.
Hi vàreu anar molt elegant amb el vestit de Vivienne Westwood...
Va ser un encert de l’estilista, perquè, a més, es veu molt poca roba d’ella fora de les passarel·les.
Com va ser la festa de després?
Crec que vàrem recórrer mitja Meseta per arribar al Casino de Madrid! (riu). Hi havia menjar i beure, perquè gairebé ens acubam sense res des de l’horabaixa! (riu).
Creis que Blancanieves n’és la justa triomfadora?
S’han complit les prediccions, que han estat molt justes. Pablo Berger ha fet una pel·lícula molt valenta. El vaig veure supercontent, i la veritat és que m’encantaria fer feina amb ell. L’únic que no em sembla bé és que un film imdependent com Els nens salvatges no s’endugués res.
I ara, què?
Ara tornaré als assajos i a la normalitat. Aquestes coses serveixen per accedir a millors projectes. Tots volem fer feina i, si pot ser, en millors condicions cada vegada.•
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El paper de na Solivellas s'ha sobrevalorat. Qualsevol que hagi vist la pel·lícula sap que només surt en unes quantes escenes discretes, i per cert la càmera no l'afavoreix gens. Això sense entrar en detalls com que a les reunions de professors hi hagi tan pocs professors (deu ser l'institut més petit del món!). I l'EIB l'ha tractada molt millor que a la majoria dels artistes i intel·lectuals, perquè li ha pagat les despeses quan només era finalista. No tracta a la resta de la mateixa manera.
Un altre pic serà. Téns tota la vida per davant.
Abans de la gala hi havia por que fos excessivament pamfletària, però no ho va ser. No es pot mirar cap a un altre costat a la situació actual, perquè la gent del cinema també vivim en aquest món. No va esser panfletaria, implement va esser penosa, la hipocresia de qui feia critica i despres o abans varen fer el contraia del que es digue. Demagogia baix el paraigua de la cultura. Demagogia e hipocrasia, na verdu pala de les hipoteques i cobra fent publicitat d¡empreses que feien hipoteques. Parlan de sanitat publica i son accionistes d'hospitals privats, etc, etc, La cultura en lletres groses fa estona que al nostre pais es istoria.