"Tot el que ofereix porta la llacor de la terra". D'aquesta manera, l'escriptor Miquel Pons descrivia la plàstica de Antoni Riera Nadal en una de les seves exposicions. El pintor i cineasta de Manacor es caracteritzà pel seu treball constant i en silenci, lluny dels renous comercials o de protagonismes. Aquest juliol es compleixen set mesos de la seva mort i és ara quan el poble que el va veure néixer li vol retre homenatge. Just després del mutis perllongat de l'Ajuntament manacorí envers la figura i obra d'Antoni Riera Nadal. Un silenci, val a dir-ho, semblant (encara que amb un altre rerefons) al que també va patit el seu germà, l'escriptor Miquel Àngel Riera.
L'acte d'homenatge també serà poc renouer, sense grans estridències, però amb la mirada fitada cap a l'obra d'Antoni Riera: el seu autèntic llegat. La plàstica com a religió és el títol escollit per presidir l'homenatge, que tindrà lloc avui a les 21 hores al Flamingo de Portocristo, un indret on l'artista li agradava anar fer el cafè els diumenges d'estiu. Els seus amics, l'Obra Cultural Balear i el grup excursionista Tramuntanya "que tant bona relació va mantenir amb Antoni Riera", segons recordava ahir l'historiador Antoni Tugores, en són els organitzadors.
A part del conegut vessant pictòric, Antoni Riera fou un motor emergent del cinema a l'Illa. Amb la seva càmera de 8 mil·límetres primer, i la supervuit després, enregistrà fins a cinquanta pel·lícules de temàtiques ben diferents. Avui, treuran la pols d'aquestes produccions (massa oblidades per a alguns) i projectaran tres de les seves cintes més primerenques: Manacor 1966, Les temptacions del sen fum i El vimer. "Antoni no era una persona comercial, tenia unes conviccions i les portava fins a les darreres conseqüències", explicà l'historiador i amic de l'artista, Tugores. "Era molt exigent amb el treball i allò que volia era satisfer-se artísticament a si mateix", afegeix. Això explica com un Riera compromès amb l'estètica, el país i el paisatges va conrear el cinema en qualitat d'independent, encara que va tenir ofertes per dirigir cintes comercials.
Llegat públic
Ara, aquest inmens llegat de més de cinquanta produccions tant de ficció com de drama o de tipus social podria estar a l'abast dels ciutadans. La família de l'artista i els responsables del departament de Cultura i Patrimoni del Consell han iniciat converses per digitalitzar els films i poder-los incorporar en el fons de l'Arxiu del So i la Imatge. "Són molt interessants les adaptacions que Antoni Riera va fer d'obres literàries, però també he de dir que encara estam en una fase incipient de les converses amb la família", explicà ahir el director insular Maties Garcies. "Fou un pioner a la nostra terra", afegí davant la intenció del Consell d'incorporar el llegat a l'Arxiu. Per la seva banda, el fill de l'artista, David Riera, confirmà ahir la intenció de fer-ne la cessió. "Ara tenim una tasca de catalogació i tria de les pel·lícules, encara que la idea és que siguin digitalitzades. Nosaltres no volem que el material es perdi", explicà.
Per tant, avui és l'oportunitat de fer un petit tast de l'obra cinematogràfica d'Antoni Riera. Bé per recordar-lo de bell nou o, per als més joves, descobrir-lo de ple. "Amb la seva obra és la millor manera d'honorar-lo", sentencià el poeta Bernat Nadal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja era hora que algú s'enrecordi de les persones que treballen o han treballat per la cultura del nostre país. Gràcies