Noces d'or del còmic d'Escandell

Les històries d'El capitán Trueno, El sargento Furia i He-man marcaren l'imaginari col·lectiu de diverses generacions. Eren les imatges il·lustrades d'una generació que devorava historietes a cabassos i que els dibuixants no s'aturaven de crear. Entre ells es trobava l'eivissenc Joan Escandell, que després d'estudiar arts i oficis, sortí de la Pitiüsa major amb "una carpeteta ben polida" sota el braç amb els seus millors dibuixos. Amb ella es plantà a l'editorial Bruguera per mostrar-los. Els dibuixos agradaren i hi quedà a treballar.

Foren els inicis d'aquest eivissenc, que de llavors ençà no s'ha aturat de crear. El festival internacional de mallorca Còmic Nostrum ret homenatge aquests dies al dibuixant a Palma. Ahir, Joan Escandell participà al cicle Còmic & Media LAB en Es Baluard i avui capvespre l'Associació d'amics i víctimes del còmic inaugurarà a la Misericòrdia l'exposició Joan Escandell, 50 anys de tebeos 1959-2009, coincidint amb el sus a la fireta del còmic. La mostra repassa la trajectòria de l'autor que, a part de Bruguera, també ha anat acompanyada de firmes com Disney, amb qui ha dibuixat personatges com Pinocho i Peter Pan; i l'alemanya Comikom, amb qui donava vida al poderós He-man. Sobre Bruguera, Escandell destaca que fou una "escola" on "vaig tenir sort de conèixer tots els guionistes, que em deixaven triar els guions que a mi m'anaven millor".

D'aquells anys també recorda el temps de la censura, quan el capità Trueno "no podia aixecar el puny de segons quina manera perquè no fos interpretat com a comunista". No debades, Escandell fou una temporada l'encarregat de retocar els dibuixos que no passaven la censura: "Ens arribaven acudits de França i Anglaterra i, quan hi havia els biquinis, els havies de convertir en banyadors i falda", explica. "Moltes vegades, nosaltres mateixos ens autocensuràvem: ja sabíem què passaria i què no. Ara ens adonam de l'absurditat de tot allò", afegeix. I després de la glòria, Bruguera tancà i fou "terrible", assegura. Encara avui, Escandell es demana com és possible que a l'Estat espanyol "no hi hagi una indústria forta" del còmic, tot i tenir-ne "salons, fires i bons premis".

L'eivissenc reconeix que ha tingut "molta sort" en aquesta professió, encara que altres ho anomenarien talent. És una passió que no s'ha aturat mai: ha treballat per a diverses agències i les seves vinyetes fins i tot han arribat a l'Iraq. Es tracta de les històries de Kakka: "A mi em digueren que els dibuixos eren per al Japó, però vint anys després vaig saber que eren per a l'Iraq", comentà. Quant al treball per a Disney, reconeix que va ser "complicat" i que al principi "no em veia fent aquelles feines", però al final el resultat fou més "senzill" que no es pensava. Per a França publicà Antares, un personatge que queia a la Terra i que tenia la capacitat de comunicar-se amb els peixos. Precisament, les històries d'aquell noi provinent d'una estrella i que dibuixà durant 14 anys és amb les que es queda. "Fins i tot a ca meva, a Eivissa, vaig fer un mosaic en terra amb Antares sobre el delfí", declara. El darrer projecte en ment és la història en còmic de les Pitiüses, i és que els pinzells d'Escandell no s'aturen.