Assumpta Bassa
La propietat de l'hotel Son Moll el vol fer de nou
La propietat de l'hotel Son Moll, S'Entrador SL, ha presentat a l'Ajuntament de Capdepera aquesta setmana un projecte de demolició de l'establiment turístic que es va esbucar el 16 de desembre de 2008 i que va provocar la mort de quatre treballadors. La propietat vol tomar l'edifici i fer-lo de bell nou amb la mateixa altura que té actualment: nou plantes. La intenció de la constructora és fer-hi un nou hotel amb categoria de quatre estrelles. La petició de demolició s'acull a la llei de 16 de juny d'enguany de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Balears de la Conselleria de Turisme, que preveu aquesta possibilitat. Aquesta normativa permet la modernització dels establiments per potenciar la desestacionalització o millorar la seguretat i l'accessibilitat o sostenibilitat ambiental de l'edifici. S'hi exigeixen una sèrie de requisits, un dels quals és que disposi d'una autorització turística. Aquest és el tercer projecte de rehabilitació de la infraesturcutura que presenta l'empresa. L'any passat ja entrà una petició per reemprendre les obres de reforma acollint-se al decret Nadal. Ara s'acull a la nova normativa que regula els edificis fora d'ordenació.
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
Can Bauçà de Manacor, en estat pèssim
Un informe tècnic de l'arquitecte municipal de Manacor, Joan Pascual, amb data de 18 de juny de 2009, exigia de manera urgent l'apuntalament de l'edifici de Can Bauçà, la retirada de tot el mobiliari i material acumulat, la restricció al màxim de l'ús d'aquesta zona i el trànsit de persones. Actualment, un any després d'aquesta recomanació, l'Ajuntament no ha realitzat el reforçament de l'estructura. Aquest informe municipal ha estat tret a la llum per part del PSM-Esquerra-Verds, a l'oposició, que ahir denunciaven públicament aquesta "greu" situació al mateix temps que demanaven responsabilitats.
El producte local i la ramaderia centren la Fira de setembre d'Artà
Tot i que encara ahir feia una dia de platja, n'hi hagué molts que optaren per anar de compres o bé de passeig per Artà. La Fira de setembre tornà a ser multitudinària i enguany cal destacar la gran implicació dels comerciants i la promoció del producte local. A més, hi hagué diferents associacions de l'Illa que s'acostaren al municipi per donar-se a conèixer. La gastronomia hi va ocupar un lloc molt important i, com no podia ser d'una altra manera, la ramaderia també hi tingué el seu espai.Davant na Batlessa, els bars i restaurants de la zona oferiren els seus productes i hi hagué un show-cooking amb cuiners locals. La cooperativa agrícola ha tingut un punt destacat enguany, que ha presentat en el marc de la fira la seva marca i una nova imatge corporativa.A la plaça del Conqueridor, hi havia estands de roba, bijuteria i artesania.Pel que fa al món rural, hi hagué mostra de la cabra orada mallorquina i de ca de bestiar.
Orgull sonor
Només hi havia un requisit: cantar en català, i n'hi hagué molts que acudiren a la cita. En l'ambient es palpava aquest orgull sonor que senten i transmeten aquells que estimen la seva llengua i que ho canten als quatre vents. A Son Servera ahir aquests feren sentir la seva veu i el clam hi arribà en forma de música, en clau de rock, d'acústica, de jazz, música tradicional i infantil. Una barreja d'estils que va convèncer.
El Cap Vermell de Cala Rajada, a investigació
Els grups a l'oposició de Capdepera, PP i el Grup, han exigit al batle, Josep Gallego, la constitució d'una comissió d'investigació per esbrinar les "irregularitats" detectades en el nou centre multiusos Cap Vermell de Cala Rajada, obert recentment. L'oposició ha acusat Gallego d'haver obert un edifici "ple de deficiències i amb un informe fet per tècnics no competents". En el ple ordinari celebrat el dimarts a la nit, es va posar damunt la taula una sèrie de qüestions relacionades amb aquest edifici. Des de fa molts mesos, l'oposició adverteix l'equip de Govern que s'ha "saltat tota la normativa", per la qual cosa demanen "responsabilitats". El portaveu del PP, Joan Ferrer, va recordar al batle que "ha donat una llicència d'obertura d'un centre amb un informe elaborat per enginyers de telecomunicacions que no són competents per a aquest projecte". Ferrer afegia que el fet és encara més greu si es té en compte que "el batle ho sabia perquè hi ha un informe del Consell que diu que aquestes persones no són competents i perquè els mateixos tècnics municipals digueren que no reunia les condicions per poder ser obert al públic".
El PP llorencí denuncia la destrucció del patrimoni
La nau industrial de sa Teulera ubicada en el camí de Balafi de Sant Llorenç ja és història. Les màquines que duen a terme les obres de construcció d'unes pistes de pàdel i tennis devora el camp de futbol han esbucat aquest edifici, que està en vies de catalogació. Així ho ha denunciat el PP de Sant Llorenç, que s'ha mostrat indignat davant "la destrucció del patrimoni del poble" a la vegada que en demana responsabilitats. Així ho va manifestar a aquest mitjà la portaveu popular, Manuela Meseguer, que va criticar que "s'ha fet amb nocturnitat i traïdoria. Ningú no ho sabia, quan s'havia acordat deixar-ne la façana". Meseguer explicava que "no entenem com l'Ajuntament no ha tingut cura del seu patrimoni perquè si ara han destruït aquest edifici, ningú no garanteix que demà es puguin carregar l'església o qualsevol element patrimonial important". El catàleg de patrimoni encara no està aprovat, ja que en ple de juliol de 2008 es va acordar tornar enrere el que s'havia aprovat inicialment perquè hi havia hagut moltes al·legacions.
Una llengua amb present i de futur
Han apostat per una "llengua amb molt de passat, molt de present i molt de futur". Alguns, perquè és minoritària; altres, pel seu so; altres, per qüestions familiars o laborals. Allò cert és que els 32 joves que participen en el Campus universitari de la llengua catalana, organitzat per l'Institut Ramon Llull, estan molt il·lusionats. Ahir se'n va fer la inauguració oficial a l'ajuntament d'Artà, on es desenvolupa l'activitat i on foren rebuts pel batle, Rafel Gili; la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur; la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, i la directora insular de Política Lingüística del Consell, Rosa Barceló. Els estudiants procedeixen de 17 països d'arreu del món. Estan allotjats a Artà, amb famílies o bé en pisos particulars, i tenen la possibilitat de conèixer de primera mà la realitat de les Illes.
Sostenible i sense impacte
Tot són avantatges. S'ha disminuït el consum de terreny agrícola, s'ha evitat la desfiguració paisatgística de la zona, no hi ha impacte visual i és sostenible i més econòmica que en el projecte inicial. Després d'una sèrie de millores, no previstes en principi però demanades per l'Ajuntament serverí i per grups ecologistes i acceptades pel Consell, la variant de Son Servera serà una infraestructura modèlica i integrada en l'entorn que permetrà desviar fora del nucli urbà un trànsit de 9.000 vehicles al dia. Aquest fet suposarà una millora de la qualitat de vida dels serverins i una circulació més segura. Ja n'hi ha més d'un 70% executat i aquesta ronda de circumval·lació serà en uns mesos, a principi de 2.011, una realitat.
Els pescadors es fan valer
Volen arribar a bon port perquè consideren que és ben hora de dignificar el sector. Ja han tirat l'àncora i preparen les xarxes per a una bona captura. Pescadors i tècnics de les Illes han decidit unir-se per analitzar la situació actual, mostrar el desacord en la tramitació d'alguna de les ajudes institucionals i agilitzar totes aquelles subvencions necessàries per al creixement sostenible del sector pesquer professional. També demanen que el traspàs de les competències al Consell de Mallorca sigui ben feta i es complementi amb una bona dotació econòmica. Amb aquests objectius s'ha creat la Plataforma econòmica de confraries i confrares de Balears, que ja és integrada per unes 40 persones molt interessades que aquest projecte serveixi per canviar el tarannà del ram i perquè les institucions donin un ajut per revitalitzar la pesca professional. La iniciativa va sorgir d'un grup de pescadors i tècnics de la Colònia de Sant Pere i Alcúdia, que hi han començat a fer feina de debò. Ja s'ha presentat el projecte a diverses confraries, que han vist amb bons ulls aquesta mobilització.
Capdepera recupera la memòria oral
Arthur Miller deia que el pas del temps condemna a l'oblit la memòria d'un país. Quan una persona mor, amb ella es perden les seves vivències, els seus records i les seves experiències. Capdepera vol beure del passat per ser un poble viu en el present i amb una història per al futur. El municipi ha fet una passa cap endavant i testimonis amb moltes coses a explicar han fet una ullada cap enrere per deixar una valuosa herència oral a tots els gabellins. El departament de l'Arxiu de Capdepera, juntament amb la secció de Serveis Socials de l'Ajuntament de la localitat, ha engegat un ambiciós projecte de recuperació de la memòria oral. Es tracta d'una iniciativa per recuperar els coneixements sobre el municipi a través dels veïns de més edat i evitar d'aquesta manera la pèrdua de les seves vivències. Tot això servirà per omplir certs buits dins l'arxiu, certs aspectes que estan poc documentats podran completar-se amb allò que relatin els ciutadans.
L'art torna als jardins de la Torre Cega
Els jardins de la Torre Cega de Cala Rajada, propietat de la família March, tornaran a recobrar el seu art i lluiran en tota l'esplendor després que el fort temporal que va assolir el Llevant el mes de novembre de 2001 fes malbé part de les escultures reunides en el jardí i arrabassàs centenars d'arbres del jardí.
Manacor torna a vibrar amb Rafel
Els veïns de Manacor van celebrar el triomf de Rafel Nadal. L'Ajuntament de la localitat va habilitar una pantalla gegant en el centre de cultura de Porto Cristo per retransmetre la final del partit de Wimbledon 2010. Fins allà es varen acostar el batle de Manacor, Antoni Pastor, amb altres regidors de l'equip de govern, amics i veïns que varen voler compartir unes hores d'emoció, tensió i, sobretot, molta alegria.
Un bar per cada cent gabellins
Segons dades de la Conselleria de Turisme del Govern balear amb data de desembre de 2009, el municipi de Capdepera és el que té més bars en funcionament per nombre d'habitants. D'acord amb aquestes xifres facilitades per Ordenació del Turisme, en tot el terme hi ha 112 establiments, amb 4.404 places per una població d'11.756 residents. Això suposa un bar per cada 105 persones.
Més de mil persones reclamen sorra per a Cala Agulla
Més de mil veus han exigit a Madrid més sorra per a Cala Agulla. La manifestació, organitzada per l'associació hotelera de Cala Rajada amb el suport d'entitats cíviques i de totes les associacions del municipi, veïns, comerciants, empresaris, tercera edat, entre molts d'altres, ha estat tot un èxit de participació. Una gran pancarta amb el lema "Salvem Cala Agulla, Volem Arena", encapçalava la mobilització que ha transcorregut, des de les 15 hores, de manera pacífica per l'Avinguda de Cala Agulla. En arribar a la platja, els participants, que duien un poal, han fet un acte simbòlic de regneració. S'omplien els poals de sorra de la vorera i es dipositava a les roques.
Artà fa bandera del territori
La millor carta de presentació per a un municipi és el seu hàbitat natural. Artà, al llarg dels anys, ha sabut lluitar per conservar i protegir el paisatge i això és una font de riquesa que no té preu. Les noves Normes Subsidiàries del municipi sentencien que Artà és territori protegit i que el seu medi està ben resguardat. Un dels punts més destacats de la nova normativa, aprovada definitivament, i que ja s'ha adaptat al Pla Territorial de Mallorca, és que Artà protegeix un 87,27% del territori.
L'Església gabellina demana el vot
Aquests dies es viu una autèntica revolució a Capdepera en el si de l'Església des que el rector de la localitat, Miquel Mulet, anunciàs als fidels que el culte a la capella del Castell i la festa de l'Esperança estaven en perill. Un rosari de divergències amb l'Ajuntament gabellí han aixecat tot tipus de rumors i els més escèptics creuen que tot això acabarà com la processó de Maria. El que és cert és que el panorama està ben emboirat i ningú no va de sermons.
Un miler d'arbres, “salvats” del tren
Els darrers trenta anys, una densa vegetació ha anat creixent vora les antigues vies del tren. Espècies com alzines, garrovers, ullastres i palmeres, de mica en mica, s'han fet grans i s'han erigit en els vigilants d'un camí que ja no duia enlloc. Haurien pogut caure en l'oblit, però no serà així. Ara, la reobertura de la línia ferroviària Manacor-Artà, que ja està en marxa, rescata aquestes antigues vies.
Viva de miracle
La sort o tal vegada el destí li va salvar la vida. Josefa del Moral, una veïna de Porto Cristo de 79 anys, va sortir il·lesa després que el sostre del seu habitatge, en el carrer Andrea Doria, 22, es desplomàs sobre l'habitació. Els fets succeïren dissabte de matinada devers les dues, quan va començar a sentir renou. Així ho explicava ahir després d'haver recuperat la tranquil·litat. "M'havia ficat al llit i vaig començar a sentir renou. Després vaig notar que queien pedretes a poc. Em vaig aixecar, vaig agafar les ulleres i vaig telefonar a la meva filla, que viu just al costat. En qüestió de segons va caure tot el sostre. Sort que ja era defora". Josefa s'alegrava de la "bona sort" que va tenir . "Realment ha estat un miracle. He descobert que Déu m'estima. M'ha anat avisant que queia el sostre a poc a poc".
A Manacor: toquem fusta!
Els empresaris del sector de la fusta exigeixen més sòl industrial per poder expandir-se i d'aquesta manera recuperar l'esplendor d'un dels principals motors de l'economia de Manacor. Aquesta va ser la reivindicació que va realitzar ahir el president de l'Associació empresarial de la fusta de Balears, Jaume Llodrá, en el marc de la inauguració de la XXV Mostra de comerç, indústria i artesania, que es desenvolupa en el poliesportiu de la Salle en el marc de les Fires i Festes de Primavera.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?