Reunió urgent pel rescat de Grècia i la situació d'Itàlia

El cap del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha convocat per avui una reunió d'urgència entre alts funcionaris de la UE per tractar la crisi de deute de l'eurozona, fet que reflecteix el temor que la situació arribi a Itàlia, tercera major economia del bloc. El president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, assistirà a la reunió al costat de Jean-Claude Juncker, president dels ministres de finances de la regió; José Manuel Durao Barroso, cap de la Comissió Europea; i el comissari europeu per a Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, van indicar a l'agència Reuters tres fonts oficials.

Dirk de Barcker, portaveu de Van Rompuy, va dir que es tracta d'"una reunió de coordinació i no de crisi"; a més, afegí que Itàlia no serà a l'agenda i es negà a indicar els temes a discutir. No obstant això, dues fonts oficials van declarar a Reuters que la situació a Itàlia sí queseria discutida. Les converses han estat organitzades després de la forta caiguda divendres dels actius italians, que va elevar el temor que Itàlia -amb la major ràtio d'endeutament sobirana respecte de la seva economia a la zona euro després de Grècia- pogués ser la pròxima a patir els embats de la crisi.

I és que Itàlia es troba en el punt de mira de les agències de qualificació de riscs Standard & Poor's (S&P) i Moody's, que han advertit el Govern de Berlusconi d'una possible rebaixa en la seva nota creditícia, davant la debilitat del creixement de l'economia i l'alt nivell d'endeutament, per sobre del 120% del PIB. En la darrera sessió de cotització, els temors dels inversors davant els possibles mals resultats de la banca italiana en les noves proves de solvència europees i la incertesa per la polèmica que envolta el ministre d'Economia d'Itàlia, Giulio Tremonti, van motivar la caiguda de la borsa de Milà i la prima de risc del deute públic italià tornà a marcar rècords.

El rescat hel·lè, encallat

En el marc de la reunió es tractarà d'avançar en el segon pla de rescat a Grècia, que es troba encallat i pràcticament en el punt de partida davant la falta d'avanços, consens i claredat sobre la participació del sector privat. A això s'hi sumà l'advertència d'S&P, que considerarà "impagament selectiu" el deute de Grècia si prospera el model francès, que preveu que la banca reinverteixi el 70% dels títols que vencin en els pròxims 3 anys: el 50% serviria per adquirir noves obligacions a 30 anys i el 20% restant alimentaria un fons d'inversió en actius de gran qualitat, dedicat a avalar nous préstecs grecs.