En nom de la costa d'Artà

Cuculus és banyut en llatí. I de banyut a la Cuguça hi ha anys d'història. El cucui és un ocell que pon ous en nius que no són seus: un banyut. Cal un poc d'imaginació per apreciar que la Cuguça, a la costa d'Artà, és un nom ben descriptiu: té forma de banya. "Cada topònim és únic i representa tota la història d'un indret". El filòleg Cosme Aguiló no té cap dubte que les paraules que descriuen llocs representen l'essència de la societat i de la terra. La seva darrera publicació, La toponímia de la costa d'Artà, n'és una bona mostra. Conèixer en profunditat els noms d'un territori és el fruit d'un procés llarg i laboriós. La primera passa és dominar pam a pam el territori. El següent que s'ha de fer és proveir-se de prou material fotogràfic per poder identificar els accidents.

Llavors el més complicat és saber trobar els informants. Totes les persones que hagin tingut un contacte directe amb el territori poden ser útils. "Una persona que coneix la toponímia és qui més coneix la història d'aquell espai", diu. I la feina d'Aguiló és fer de tothom el coneixement individual. Però la tasca és complicada. Un dels problemes que pot trobar un toponimista és que un nom designi dos llocs. Per exemple, na Picarandau. Serà apel·lant a l'etimologia i contrastant les diferents fonts que serà possible identificar a quin indret concret pertany cada topònim. Una altra queixa del filòleg és que les institucions públiques no defensen el patrimoni: "els mapes posen cala Matzoc, però el nom correcte és el Marzoc, que prové de l'àrab i que es repeteix en diversos països com Malta i Tunísia.

Qüestions de professió

"El toponimista és un notari que dóna fe d'allò que ha sentit", explica Aguiló. Però també és "com un arqueòleg: no hi ha cap aspecte de la vida quotidiana que no tingui un reflex en la toponímia". L'estudi dels noms del territori és un patrimoni menor que fins ara ha estat infravalorat, recalca el filòleg. Per aquest motiu, fa un toc d'atenció: "Els topònims pateixen un alt perill de desaparició i el seu principal enemic és la substitució".

Segons l'autor, aquest llibre és un regal als artanencs per un patrimoni que mai no s'hauria de perdre.
Cosme Aguiló espera que el recull serveixi perquè aquestes paraules tinguin continuïtat, que prossegueixi aquesta manera de veure el món. "Està en perill el veritable coneixement de la nostra història", subratlla l'estudiós.