Els universitaris també excusen els maltractadors

Els universitaris de la UIB creuen en els mateixos mites sobre violència de gènere que la resta de la població. Una població, la balear, líder en denúncies a maltractadors. Així ho posa de manifest un estudi dirigit per la professora de Psicologia de la UIB Victòria Ferrer. La investigació, que també signen les doctores Esperança Bosch i Capilla Navarro, pretén esbrinar si l'alumnat universitari, teòricament reflexiu i ben format, accepta les creences generals sobre maltractament de gènere. I així mateix ho confirmen els resultats. Els mites de la població general es podrien dividir en tres idees essencials: excusar el maltractador, la dona és qui provoca i la creença que aquest fenomen només afecta col·lectius especials.

Els mites

L'estudi revela que el 63,2% dels enquestats amb estudis superiors considera les malaties mentals com la principal causa de la violència de gènere, mentre que un 61,4% en culpa el consum excessiu d'alcohol i drogues. Així mateix, un 45,2% opina que els qui han sofert maltractaments són més propensos a reproduir-los.
Així es compleix el primer mite, el d'excusar el maltractador, com si l'alcohol o qualsevol malaltia poguessin eximir-lo de culpa. També es confirma la creença que la víctima és resultat i causa de l'agressió, perquè o bé hauria provocat l'home o bé patiria alguna malaltia psicològica.

Per acabar, es confirma que els universitaris comparteixen la idea que la violència de gènere és un problema que només afecta col·lectius especials. En realitat, es tracta d'una manera de protegir-se, perquè tothom pensa que mai no li passarà. Però no sempre és així. Es pot viure el conflicte directament o indirectament, afirma l'autora.
Així mateix, els universitaris consideren que és un problema social bastant freqüent a l'Estat espanyol i que acostuma a traduir-se en abusos psicològics, restriccions de llibertat i amenaces.

L'estudi, titulat La violència de gènere en la formació universitària: anàlisi de factors predictors, es basa en una mostra de 1.395 estudiants de la UIB, amb una mitjana d'edat de 23 anys i un 64,4% dels quals eren dones. Es tracta d'un conjunt que, en general, ha rebut una educació igualitària quant a llibertat d'horaris i en temes d'estudis. No obstant això, la majoria reconegueren que les feines de casa acostumen a recaure, majoritàriament, en les dones.

I és que l'ambient familiar i l'educació dels pares són factors essencials per prevenir la violència de gènere, encara que no sempre són suficients. De fet, l'estudi, dirigit per Ferrer, posa de manifest la necessitat d'una formació específica en qüestions referents a la violència masclista perquè, per Ferrer, "el sistema educatiu ha incidit molt en continguts i poc en valors, que són necessaris per aconseguir una societat més justa" S'entén que la primera mesura per evitar la violència de gènere és la formació prèvia. El problema, en el cas dels universitaris actuals, és que gairebé no han cursat cap estudi ni taller especialitzat en la qüestió.

Assignatures no obligatòries

Encara que la llei actual afavoreix la inclusió d'estudis de gènere, la majoria d'assignatures que s'ofereixen són optatives o de lliure configuració (excepte a Psicologia o Pedagogia, on són obligatòries des de la introducció del pla Bolonya). A més, els que escullen aquestes matèries acostumen a ser dones i alumnes que ja n'havien realitzat cursos, tallers o havien manejat literatura especialitzada. És a dir, ja n'havien rebut formació prèvia. Per contra, els estudiants menys propensos a escollir aquestes assignatures són els que han rebut una educació més tradicional en qüestió de llibertat horària. Victòria Ferrer defensa els continguts de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.