Fabiola Inchausty: “La qualitat més valuosa de les persones és la sinceritat”

Arribà a Mallorca el 2003, quan tenia 12 anys, des de Nuestra Señora de La Paz, una de les ciutats -juntament amb El Alto- més poblades de Bolívia i a més altitud del món -uns 3.600 metres-. Al principi, el seu pare, que és comptable, havia vingut a Mallorca tot sol, per temptejar-hi la sort, i li havia anat bé. Així que la seva dona -professora de Primària- i dues germanes se sumaren poc després a l'expedició, igual que un cosí i dos oncles, que ara també formen part de la societat mallorquina.

Fabiola enyora especialment els seus padrins vells i els paisatges on va néixer, però reconeix que l'intens fred dels hiverns bolivians -entre els 4 i els 8 sota zero durant les nits- inclina la balança, quant a preferència, a favor de Mallorca. En arribar, li resultà xocant la quantitat de paraulotes que es fan servir aquí i la minsa cortesia de la gent al carrer i a l'escola, perquè aquests aspectes es valoren molt a Bolívia, com també la moralitat col·lectiva. Per això no ha contat als seus parents d'ultramar que es guanya la vida despatxant en un sex-shop, ja que "no podrien acceptar-ho". És aficionada al ball de saló i també a les danses folklòriques i, de fet, col·labora amb una formació d'uns setanta dansaires del seu país, que darrerament han anat minvant de manera considerable.

Els ha anat malament l'aventura mallorquina?
Sí, molts se n'han hagut de tornar a Bolívia, perquè aquí no els anava bé. El treball s'ha deteriorat en els darrers temps.

I allà, actualment, hi poden refer la seva situació?
La veritat és que a Bolívia les coses estan prou bé per a la gent més pobra; hi ha feina, perquè amb l'entrada d'Evo Morales s'ha afavorit molt els camperols. Allà, les diferències socials són molt marcades, hi ha gent amb molts de doblers; i per altra banda, un noranta per cent de gent pobra.

I de quina manera paeixen aquesta situació?
Hi ha un poc de tot; hi ha qui s'hi conforma i, en lloc de cercar feina, demana almoina; hi ha molta delinqüència, els al·lots joves deixen d'estudiar o es dediquen a negocis bruts; el país, en conjunt, és prou corrupte.

Més encara que aquestes terres mallorquines?
A mi, l'ordre d'aquí m'encanta. Hi ha lleis i es compleixen; i si no, t'obliguen a complir-les, mentre que allà tot s'arregla amb mil dòlars; et treuen multes, no vas a la presó i, fins i tot, es compren títols d'algunes professions. S'hi pot comprar de tot.

On trobàreu l'amor, a Bolívia o a Mallorca?
Aquí, un bolivià.

Vàreu viure un enamorament meditat o sobtat?
No, tot va anar a poc a poc. Hi va haver algunes dificultats, perquè ell em du uns quants anys i jo, aleshores, només en tenia quinze! Però com que les nostres famílies es coneixien, perquè un cosí meu es casà amb la seva mare, al final s'estabilitzà la nostra relació.

A què atribuïu la considerable quantitat de naufragis de parella que es produeixen avui?
A la mentalitat. L'altre dia la meva mare em comentà que la meva germana petita, per exemple, no pensa casar-se ni tenir fills; això d'anar a viure amb algú sense casar-se pertany més a la mentalitat europea. Allà, a Bolívia, s'ha d'acabar d'estudiar -si no vas a la universitat, quedes com un tup-tup-; llavors has de tenir parella durant un temps; i tot seguit, et cases i tens fills, és a dir, formes una família... En canvi, aquí cadascú va primer i llavors ve la família.

Les relacions sentimentals haurien de ser per a tota la vida o sempre hem d'estar disposats a les "innovacions"?
Jo vaig un poc amb la història d'allà. Si et cases és per a tota la vida; sempre poden sorgir certs entrebancs, però la idea és aquesta. I crec que és possible de mantenir una relació. I també és important la independència, guanyar els doblers per gaudir-la, de manera que, si algun dia em cas, serà amb separació de béns: a cadascú allò que li pertoca.

Quines són les qualitats que més valorau i els defectes que més lamentau de la gent?
La qualitat que més valor de les persones és la sinceritat; és la base de qualsevol relació, tant si és una amistat, com familiar o amorosa. En consonància amb això, el defecte que més detest és la hipocresia.

Quina consideració reben les dones a Bolívia?
Bàsicament, el seu paper és el de mestressa de casa. Hi ha un tarannà tradicional segons el qual les dones han d'estar a casa seva, encara que a la meva família totes les dones són professionals, advocades, dentistes, comptables. S'han pogut independitzar.

I quant a la violència de parella, quina és la situació?
Hi ha més maltractaments que aquí, amb una mentalitat molt masclista; però amb l'evolució sobre aquest tema, des que jo era petita fins a l'actualitat, he pogut comprovar que les dones estan tirant endavant.