“En som un gran entès”

Notícies relacionades

Manzano enreda

Més notícies relacionades

Quan encara no fa un mes de l'arribada del nou conseller delegat del Reial Mallorca, Javier Martí Asensio, el directiu ha repassat el que han donat de si aquestes intenses primeres setmanes. La reducció de la despessa del club i la confecció d'una plantilla de garanties han estat les seves principals preocupacions. Canviar algunes maneres de fer a la planta noble, un dels primers maldecaps per aconseguir els dos primers objectius.

En principi, hi ha dues possibles motivacions per adquirir un club de futbol: per amor als colors o per fer un negoci. És evident que vós no estimàveu el Reial Mallorca, idò on és el negoci d'un club de futbol?
No hi cercam el negoci. Creim que el Mallorca és una empresa, un club amb molt de marge de millora en la seva gestió. Té un deute molt important que intentarem reduir a zero. Si haguéssim volgut una empresa amb oportunitat de negoci, no hauríem comprat un club de futbol. Us vull dir que no només hi ha les dues alternatives que m'heu plantejat, sinó que hi ha una tercera via: el creixement personal i professional.

La vostra idea és que el club sigui capaç de generar recursos propis que li permetin la subsistència o s'haurà de recórrer a la inversió externa?
En els primers quatre o cinc anys, intentarem que els recursos propis ens permetin pagar les obligacions que tingui el club, si bé és cert que durant aquests primers anys és possible que haguem de demanar ajuda bancària a través de crèdits.

S'aconseguiran equilibrar els pressupostos aquesta temporada?
Durant aquesta campanya, tothom haurà de fer un esforç molt gran i estrènyer-se el cinturó per tal de quadrar el pressupost i adaptar les despeses als ingressos. No sempre podem confiar, com s'ha fet fins ara, en la venda per 15 o 18 milions d'euros dels millors actius del club, els jugadors. Hi pot haver una temporada en què no s'aconsegueixi vendre'ls i això suposaria la fallida tècnica.

Des del punt vista financer, creis que serà imprescindible portar a terme una ampliació de capital per tal de poder quadrar els comptes?
No consideram aquesta opció i enguany no serà necessari. Treballarem perquè mai més no s'hagi de fer una ampliació de capital.

Heu donat un caire mallorquí i mallorquinista al consell d'administració, però heu patit dos fracassos inicials: Joan Buades i José María Lafuente. Què va passar?
No varen ser fracassos. En el cas de Joan Buades, va desestimar ser president per pressions familiars. I pel que fa a José María Lafuente, no arribàrem a un acord funcional. Ell volia uns poders que jo com a propietat no li podia donar.

Vós mateix heu reconegut a diferents rodes de premsa que hi ha mals vicis adquirits, que s'ha de canviar la manera de treballar. Es pot dir que durant l'etapa anterior es tudaven molts doblers?
El club ha arribat al deute que tenim perquè gastava més del que podia. No vull parlar malament dels anteriors gestors, però hi ha coses que no es feren bé.

Un exemple podria ser les gratificacions al director esportiu Fernando Pons?
Estic molt satisfet amb la feina de Nando Pons. No vull entrar a valorar el tema de les gratificacions. Ell té un bon contracte que el lliga amb l'entitat i no en necessita.

No considerau imprescindible la regeneració de l'entitat?
S'han de reestructurar coses però de manera tranquil·la i intel·ligent. No s'ha de canviar per canviar.

Hi haurà canvis en l'estructura del club? Quan s'hi notarà la mà de la família Martí Mingarro?
Ens espera un any molt dur. Hem de reduir la despesa i intentar quadrar el pressupost. Jo crec que en el balanç econòmic de final de temporada ja s'hi veurà la nostra mà. A més, crec que en la plantilla ja s'hi nota, perquè és menys costosa i és patrimonial, cosa que significa que és el Mallorca el que pot decidir si els jugadors queden o no.

Veniu del món empresarial i estau acostumat a dirigir equips humans. Tan peculiar és el món del futbol que pot ser que un empleat imposi el seu criteri a la propietat?
És una de les coses que fa diferent el món del futbol. Mediàticament l'entrenador està exposat contínuament al públic i això pot influir en el comportament. Però de tota manera, en el cas de les declaracions de Manzano sobre el fitxatge de Bruno China, no va estar encertat.

Us heu cansat de repetir que els fitxatges es fan de manera consensuada. Sabent que en teniu la darrera paraula, com es porten a terme les contractacions. Qui fitxa?
La decisió final del que succeeix al Mallorca, tant en matèria esportiva com de gestió o financera, és meva. Els jugadors els fitxam de manera consensuada amb el director esportiu, tot i que la decisió final de qui ve o no és meva, per bé i per mal, però mai no faig adquisicions pel meu compte.

Sempre ens recordau que en sabeu un poc, de futbol. D'on provenen aquests coneixements?
Des de petit he jugat a futbol i fins fa cinc anys vaig militar en equips de Tercera Divisió de la comunitat de Madrid. Això fa que conegui com funciona un vestidor i com es desenvolupa el joc. A més, tenc amics que en saben i m'aconsellen. Consider que som un gran entès del món dels esports i del futbol en particular.

Per què es fitxa Bruno China si el tècnic anuncia que té la posició coberta?
El míster ja va explicar el que volia dir amb les declaracions. El que pretenia era pressionar el Leixoes perquè el jugador vingués abans. En cap cas no foren unes declaracions que anassin contra meva.

Tan poca confiança mereixia Martí Crespí que s'ha optat per fitxar Rubén González, que també prové de Segona?
Té una explicació senzilla. Confii plenament en Martí Crespí, però necessita una temporada més en la qual disputi 30 partits i s'acabi de formar. D'aquesta manera, la temporada que ve, quan torni, tindrà un lloc assegurat a l'onze mallorquinista. Amb Rubén volíem un altre central amb experiència a Primera, perquè Martí Crespí encara no hi ha debutat. Crec moltíssim en Martí Crespí, però Rubén ha disputat més partits a Primera.

Mattioni és un lateral jove amb molta projecció. Com pot ser que se signi amb un jugador que el dia de la presentació diu que està fora de forma i que encara necessita tres setmanes per agafar-la?
Va pagar la seva inexperiència, perquè les declaracions que va fer a mi també em van sorprendre. Se li ha d'agrair la sinceritat, però de tota manera hauria pogut callar, no feia falta dir-ho.

Paulo Pezzolano és un jugador de 26 anys de l'Uruguai. És un d'aquests casos de maduració tardana o és que tenim una direcció esportiva amb un ull magnífic per trobar jugadors que han passat desapercebuts per la resta d'equips Europa?
Hi ha jugadors que exploten en aquesta edat, com va ser el cas d'Aduriz. Creim que és un futbolista al qual la Lliga uruguaiana li queda petita i que pot explotar a Mallorca, sempre que l'adaptació sigui ràpida. En aquest sentit, pensam que serà ràpida perquè la seva família és a Mallorca.

Com s'entén l'arribada de Julio Àlvarez, un migcampista descartat a l'Almeria i que arriba amb el principal aval d'haver coincidit amb Manzano?
Sí, amb Hugo Sánchez estava a l'ostracisme, però s'ha de recordar que era titular indiscutible amb Gonzalo Arconada. Hi va jugar els 23 primers partits de Lliga.

Borja Valero ha arribat com una manera de suavitzar les relacions amb l'entrenador, ja que des del primer moment en fou la principal reclamació?
Hem portat Borja Valero perquè creim que és un futbolista vital per a la plantilla i per poder realitzar una bona temporada.

Com es pot treure profit d'una instal·lació per a 23.000 espectadors que només s'utilitza un pic cada quinze dies i just nou mesos a l'any? Com es pot treure profit de la capacitat de compra dels més de 10.000 espectadors que van a veure cada partit?
Presentarem un projecte a la batlessa per tal de rendibilitzar l'estadi. Volem eliminar la pista d'atletisme, apropar les graderies a la gespa i aprofitar els forats que quedin lliures per situar-hi locals comercials.

Què teniu pensat fer amb el Lluís Sitjar?
En la conversa que mantinguérem amb la batlessa per intentar arreglar la situació del Lluís Sitjar, ens mostrà la seva predisposició per arribar a una solució bona per a totes les parts, de la mateixa manera que amb els copropietaris.

Quines demandes o quin paper voleu que juguin les institucions en aquesta nova etapa?
El Mallorca és de tots els mallorquinistes i de tots els mallorquins i és una de les entitats més importants de l'Illa, per la qual cosa totes les institucions li han de fer costat. Per això, també hem de demostrar que podem fer-ne una gestió eficaç.