Solidaritat a terra, superació a la mar

Joshua Slocum fou un capità i escriptor del segle passat que es convertí en el primer que va fer la volta al món per mar tot sol. Francis Chichester fou coronat per la reina Isabel II en ser la primera persona que circumnavegà el món més de pressa, amb nou mesos i un dia, també tot sol. El cos d'Eric Taberly fou trobat per un pescador irlandès, cinc setmanes després que el considerat pare de la navegació competitiva a França perdés la vida a la mar. De les lectures i aventures d'aquests navegants s'anà enriquint l'innocent ment del mallorquí Hugo Ramon quan era un nin. Més enllà de la fascinació que senten tots els infants cap a les aventures i la mar, a Hugo l'atreien sobretot aquells aventurers que aconseguien els objectius sols. És a dir, el que en anglès es coneix com single-handed sailor i que es pot traduir com mariner sense ajuda de ningú. D'aquí a menys de dues setmanes, Hugo partirà d'un port francès i farà 4.300 quilòmetres fins a arribar a Salvador de Bahía, Brasil, dins la competició Transat 650. La meitat del que guanyi ho donarà a l'Associació de pares de nins amb càncer de les Balears (Aspanob).

El primer èxit

Ramon s'inicià en la navegació a 7 anys. Es formà en la vela lleugera i ben prest començà a provar embarcacions majors. Amb el seu pare participà en un circuit de regates a dos i en sortí fascinat. Just amb 17 anys s'inscrigué en solitari a la Mare Nostrum del 2003, que són 500 milles creuant el Mediterrani. I guanyà. Seria el 2005, però, quan faria història. Un amic seu, Jimmy Tur, li oferí el seu vaixell perquè pogués competir en la Transat 650, o Minitransat, que consisteix a creuar l'oceà Atlàntic amb embarcacions de menys de 6,5 metres d'eslora. Hugo tan sols tenia 20 anys, però no s'ho rumià dues vegades. Féu les 1.000 milles prèvies en regates classificatòries i just en una de les darreres patí un naufragi que perjudicà terriblement la nau. Tot i el poc temps que quedava perquè començàs la regata, el jove navegant l'arreglà i partí a temps del port francès de La Rochelle, on s'inicia la famosa regata transatlàntica. I, amb només 20 anys, la finalitzà, fet que el convertí en la persona més jove que mai ha acabat la Transat 650 tot sol.

Aventura solidària

Ja no queden oceans ni terres per descobrir, com en les novel·les de segles anteriors. Tanmateix, allà on sí queda molt per fer, i Hugo se n'adonà ben aviat, és en el camp de la solidaritat. Per això, en la Transat 650 d'enguany destinarà un 50% dels doblers que recapti a l'associació Aspanob, que tracta amb els menuts amb càncer de les Balears. Aquesta associació té diferents iniciatives dirigides a millorar la qualitat de vida dels infants amb càncer i de les seves famílies. Ajuda psicològica, suport escolar, atenció social i ajudes econòmiques són algunes de les prestacions que ofereix l'entitat.

1 milla=10 euros

De les 4.300 milles que separen el port de La Rochelle amb el de Salvador de Bahía, on s'acaba la regata, Hugo té la intenció de vendre cada milla simbòlicament a tothom qui hi vulgui participar. Això es pot fer a través de la seva web www.hugoramon.com. Cada persona o entitat que hi col·labori apareixerà en una llista a la web. També hi ha possibilitat de mecenatge perquè l'entitat compradora tingui presència de marca a l'embarcació. Així, si compra 500 milles, n'apareixerà el nom. O, si algú vol el patrocini principal del projecte, pot comprar la meitat de les milles més una, és a dir, 2.151. De cada 10 euros aportats, 5 van directament a Aspanob. José Luis Miró, que representa Ramon, explica que "els altres 5 euros van al projecte esportiu, ja que és molt car fer que un home sol arribi en regata a l'altra punta de l'Atlàntic".

Suanzes explica que Aspanob agraeix qualsevol aportació i que la iniciativa d'Hugo és molt ben rebuda. "La Seguretat Social cobreix l'hospitalització i els medicaments dels nins amb càncer -comenta M. Àngeles Suanzes, coordinadora de projectes d'Asapanob-. Això no obstant, hi ha tot un seguit de gastos complementaris que no s'inclouen". Suanzes es refereix, entre d'altres, als pisos d'acollida que té l'associació a prop de l'hospital de Son Dureta. Si es diagnostica un càncer a un nin d'Eivissa, per exemple, ha de venir a l'hospital de Palma a fer un seguiment i això representa un cost important d'habitatge per a les famílies. Doncs Aspanob disposa de dos pisos a Palma i dos a Barcelona per als casos en què la família no pugui cobrir-ho.

Tanmateix, un diagnòstic positiu de càncer també comporta per a la família un desgast emocional i psicològic important i, per això, l'associació proporciona des del descobriment de la malaltia ajuda psicològica a les famílies que ho creguin necessari. O també hi ha molts al·lots amb càncer que acaben perdent la concentració a l'escola, amb el perill de fracàs escolar que això representa. Així, des de l'associació, tenen un servei d'atenció a l'escola que, si bé no sempre garanteix que s'aprovi l'any, sí s'asseguren que el nin en qüestió mantingui les relacions socials amb els de la seva edat. "El que fa Hugo és com pujar l'Himàlaia -afirma M. Àngeles Suanzes-, és un esport de superació personal i d'esforç constant. En aquests termes, és semblant a quan et diagnostiquen càncer".