Bono es nega a l'ús del català, el basc i el gallec al Congrés

La llengua castellana continuarà exercint el seu privilegi al Parlament espanyol. El president del Congrés, José Bono, ha respost la carta que li enviaren el juliol els grups minoritaris demanant que donàs via lliure a l'ús de les llengües cooficials en el ple de la Cambra assegurant que no té intenció de canviar-ne la normativa. En el seu escrit, Bono torna a deixar clar que parlar en català, basc o gallec en les sessions plenàries requereix canviar el reglament i que no es pot "ressuscitar" un ús limitat d'aquests idiomes, com va intentar el seu antecessor, Manuel Marín, ja que aquest va acabar fins i tot revocant la seva pròpia doctrina per falta de consens.

A instàncies d'Esquerra Republicana, els portaveus de CiU, el PNB, BNG, IU, ICV, Coalició Canària i Nafarroa Bai van fer arribar a principi d'estiu una missiva a Bono en la qual reclamaven la possible utilització de les llen gües cooficials almenys durant els plens, encara que sigui de manera limitada i facilitant-ne la traducció als serveis de la Cambra. Només el PSOE, el PP i UPyD van rebutjar estampar la seva firma a la petició. "El reglament del Congrés pot ser modificat, però no li correspon al president del Congrés fer-ho. Si els diputats, majoritàriament, creuen que s'ha de modificar, no han de demanar permís al president, el poden modificar ells. Allò que no puc fer, òbviament, és transformar en majoria una minoria", va asseverar Bono, qui va assegurar, a més, "que els precedents" en aquest sentit "no van contribuir a res" ni van ser "exitosos".

Per la seva banda, el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, Joan Ridao, lamentà ahir la negativa de Bono a permetre un ús limitat de les llengües cooficials i afirmà que aquesta decisió és "una victòria del nacionalisme espanyol més uniformista". "Ens sap greu que Bono invoqui arguments de tipus legal o de procediment per tancar la porta a la petició de tots els grups minoritaris del Congrés", asseverà Ridao.