Agressió física per parlar en català

El coordinador de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB, Tomeu Martí, denuncià ahir un "nou i greu cas de discriminació lingüística per part de dos guàrdies civils cap a dos ciutadans de les Illes i que acabà amb violència física". Els fets ocorregueren el 7 d'agost a l'aeroport de Palma, en el control de passatgers. Ivan Cortès, la víctima, i Laura Sastre, la seva acompanyant, es disposaven a viatjar a Londres. Els dos afectats explicaren que va ser en aquest control quan els dos agents, uniformats de blau marí i amb boina del mateix color, varen aturar-lo a ell i a la companya per demanar-los la documentació. La parella els facilità la informació amb normalitat i en català. Segons Ivan, el guàrdia civil que s'encarregà d'agafar-los les dades va dir en to agressiu: "Háblame en español". Ivan va repetir la informació per tercer cop en català, però el guàrdia civil que s'ocupava de la documentació de Laura es va dirigir al jove "amenaçant-lo de manera explícita. Aquí van començar les garrotades".

El 17 d'agost, en tornar del viatge, el dos afectats interposaren denúncia al Jutjat de guàrdia número 4 per "agressions i abús de poder". L'Obra Cultural Balear traslladarà aquest assumpte a la Delegació del Govern i exigirà que el seu responsable, Ramon Socias, es pronunciï sobre el tema. "En un estat de dret, res no justifica l'agressió a un ciutadà", recriminà Martí. "El problema és que a Balears hi ha reconegut legalment el dret d'expressar-se en català sempre, però no existeix una obligació per ningú d'entendre'l". Els organismes de l'Estat -Policia Nacional, Guàrdia Civil i jutjats- són els que més traves posen a l'hora d'utilitzar el català. O si no, recordem casos precedents de "maltractament verbal": fa un any, la ciutadana marroquina Saïda Saddouki hagué de suportar com un agent de l'Institut Armat l'anomenava "mora catalanista. Aquí se habla en cristiano"; o el cas de Joan Miquel Chacón, el mes de maig, quan fou sotmès a un tracte "vexatori" per la degana de la junta electoral de l'avinguda d'Alemanya... El tema ja ha transcendit al Congrés. El portaveu d'ERC, Joan Tardà, sol·licitarà una entrevista amb el director general de la Guàrdia Civil. Aquest cas n'ha estat el detonant.

Ivan Cortès
Declaració de l'Agredit
"El chaval ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano"

"Em van agafar entre tres guàrdies civils i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins una estança mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!". Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa... Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català. En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".

Em demanaren si tenia antecedents i els vaig fer saber que no. Un Guàrdia Civil més gran que pareixia la màxima autoritat em va interrogar sobre la meva feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge... Mentre m'interrogava, ordenà que m'escorcollassin la bossa de mà que ja havia passat els controls adients. Després em feren esperar devers quinze minuts sense donar-me cap informació, sense saber què havia estat de Laura, ni què farien amb mi. El guàrdia civil més gran, que s'havia endut el meu DNI, me'l va tornar i s'encarregà de notificar-me que m'havien denunciat per alteració de l'ordre públic. Quan els vaig preguntar què significava aquella denúncia, què em suposaria, em va respondre: ‘Te citarán en el juzgado y cuando estés allí, declara lo que te dé la gana".

Laura Sastre
Declaració de la Companya de l'agredit
"Jo cridava: li estan pegant! Però el personal de seguretat no hi féu res"

"De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços immobilitzats, en direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure amb claredat com l'agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar: "Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de seguretat de l'aeroport, però ningú no hi va fer res.
Un guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i demanar-li per favor que no pegassin més a n'Iván. Alguns minuts després se m'acostà un altre guàrdia civil, visiblement més gran que la resta, i em parlà de la falta d'educació que suposava haver-nos-hi dirigit en català... Aquest guàrdia civil entrà de nou a l'estança i vaig dir al que quedà amb mi que si tot havia estat una qüestió linguística, la llei garantia el meu dret de parlar català...

Vaig optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que no havíem fet res, que Ivan era una persona molt pacífica, que per favor no li pegassin... Els altres guàrdies civils venien per torns per escoltar què li deia i em clavaven un altre cop la mirada, intentant intimidar-me. Ivan sortí de la cambra passats vint minuts eterns, amb la boca sagnant. El vaig abraçar i, mentrestant, em digué: "Anem d'aquí". Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va dir que li havien pegat i que, a sobre, l'havien denunciat. L'endemà d'arribar a Londres, anàrem a l'hospital perquè li fessin un cop d'ull".