Un veí d'Alaró mor en estavellar-se amb una ala delta a Betlem
Mauricio Mena, argentí de 29 anys i veí d'Alaró, va morir ahir quan iniciava un vol amb una ala delta a la zona de l'ermita de Betlem (Artà). L'esposa de la víctima, embarassada, i el seu fill de quatre anys en foren testimonis. L'home inicià el salt en una zona on hi ha un precipici d'uns 300 metres i una forta ratxa de vent l'estavellà contra les roques.
La ruta contra el feixisme
Unes 200 persones de Manacor i altres municipis de l'Illa realitzaren ahir la denominada «Ruta de la Vergonya» per la capital del Llevant i Porto Cristo, un tomb que consistí a visitar els indrets del terme municipal que foren escenari per un o altre motiu del capítol més negre de la història del segle passat. Un grup de veïns de Manacor va decidir organitzar aquesta «Ruta de la Vergonya» que ja va recórrer fa gairebé un mes els carrers de Palma, amb els objectius d'explicar el que va ocórrer, «curar» per sempre «la malaltia de l'oblit i la vergonya», fer un homenatge als morts i defensar als vius «que encara ploren» i per la necessitat «de tornar enrere tot allò que no volem que torni a passar».
Antoni Montserrat: «És lògic que un Govern s'endeuti per donar solució a problemes endèmics»
Antoni Montserrat va ser director general d'Economia entre 1999 i 2005. Actualment, és el gerent de Catisa, una important empresa bijutera de Menorca. Segueix de prop l'evolució de les dades que afecten la nostra economia. Lamenta la manca d'estadistes en la classe política mallorquina. Considera lògic i correcte el recurs a l'endeutament i a la pressió fiscal. No obstant això, considera que el president Jaume Matas ha anat en contra del seu ideari. Es mostra escèptic sobre la correcció de la balança fiscal, perquè s'ha utilitzat i s'utilitza com una arma per erosionar l'adversari polític, enlloc d'establir la unitat d'actuació.
Els marroquins residents a Balears han crescut un 578% en una dècada
Els marroquins establerts a les Illes Balears han experimentat un creixement del 578 per cent en tan sols una dècada, amb un índex d'increment superior a la mitjana espanyola. L'any 1991, quan es produí la primera regularització, eren un total de 1.504, mentre que el 2003 arribaven a 12.650 empadronats. La xifra real actual podria arribar a les 20.000 persones. Els primers arribaren en els anys 70 i es dedicaren al comerç. En l'actualitat les seves principals activitats són la construcció i l'agricultura. Tres de cada quatre són homes i viuen, sobretot, a Palma i a sa Pobla. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi elaborat pel professor de la UIB Miquel Seguí Llinàs.
PNB-EA guanya les eleccions basques amb 29 escons, però baixa quatre, i el PSE és segon amb 18 escons
La coalició PNB-EA guanya les eleccions basques amb 29 escons, però ha baixat quatre, i el PSE és segon amb 18 escons, després d'haver-se comptabilitzat el 98 per cent dels vots; els segueixen PP (15), PCTV-EHAK (9), EB (3) i Aralar 1. Amb aquest resultat, la coalició PNB-EA baixaria quatre escons respecte als 33 que tenia fins a ara. El tripartitt que ha governat els últims quatre anys, PNB-EA-EB, no arribaria a la majoria absoluta, quedant-se en 32 escons, sent superada per una hipotètica unió de PP i PSE, que tindrien 33 diputats. Amb aquests resultats, el PSE pujaria de 13 a 18; el PP baixaria de 19 a 15; l'esquerra abertzale, representada pel PCTV-EHAK, pujaria de set a nou, EB repetiria els seus tres i Aralar obtindria un nou. La participació ha estat del 69 per cent. La majoria absoluta està situada en 38 dels 75 escons del Parlament.
