Esforços pels dubtosos

M'importen poc, crec que ja ho he dit altres vegades, els esforços per a rendibilitzar PP3 de manera partidista. Si som rigorosos, el 3 o el 5% de la quota que esperen assolir a mig termini, només seria influent si es tractàs, en la seva totalitat, d'electors dubtosos. Primera, crec que amb la polarització de la nostra societat queden menys dubtosos de cada vegada; els que queden dubten entre corrents d'una ideologia semblant i la dreta que governa la radiotelevisió balear només té els socis d'UM en un espai electoral semblant (seria de veure que tots els goebbelians esforços de la Matas Troupe fossin per menjar-se el bocinet uemita del pastís). I segona, per fer dubtar els dubtosos s'han d'amagar les intencions i treballar des d'una aparent neutralitat i exquisida qualitat. Comencem per la darrera qüestió, la qualitat. No vull establir com a immutable el binomi qualitat-doblers, perquè experiències com la de BTV el rompen, tot i manejar-ne bastants. Però és evident que aquestes experiències només són possibles en uns models voluntàriament minoritaris i allunyats de la competició amb les altres cadenes habituals. No cal dir-ho: són models molt diferents al triat pels progenitors de PP3, que s'han decantat, públicament, per una experiència semblant aCanal 9 amb pretensions de competir amb les altres cadenes generalistes. No és el moment per a l'anàlisi de continguts o si l'experiència del País Valencià és fidel als principis d'una televisió pública, sinó per a la pura anàlisi quantitativa. Si allà tenen 5 vegades més població significa que manegen un pressupost proporcional -detall important quan es vol competir per a l'atenció del públic- i, el que és més significatiu per a la supervivència de l'empresa: desperten en el mercat publicitari un interès cinc vegades superior. Per tant, i sense menysprear els professionals que, ben segur, s'hi deixaran la pell, els recursos per a competir en la democràcia del comandament a distància seran comparativament escassos.