TW
0


Fa anys que Son Gotleu és un barri a la venda, però en els darrers temps aquesta tendència s'ha accentuat d'una manera notable. Els cartells d'immobiliàries abunden en els balcons de nombrosos edificis, i arriba en alguns casos a haver-hi més d'un habitatge a la venda en el mateix immoble.

La consigna és clara: anar-se'n abans que no sigui massa tard. Davant l'agreujament dels problemes de convivència i degradació que ha patit Son Gotleu en els darrers temps, són molts els veïns «de tota la vida» que han optat per deixar enrere aquest particular fragment de la seva història personal. «Tots els que tenen l'oportunitat se'n van, i jo mateix també cercaria un lloc millor per viure si se'm presentàs una ocasió», explica un veí amb gest amarg. «Moltes famílies que duien més de trenta anys al barri se n'han anat, malvenent els seus pisos en molts de casos per poder vendre aviat», asssegurà.

Però no tothom té aquesta mateixa manera de pensar. Hi ha veïns de la barriada que, com Ginés Quiñonero, president de l'Associació de Veïns, no tenen intenció d'abandonar la que ha estat la seva casa durant dècades. De fet, Quiñonero s'ha convertit en la veu d'un Son Gotleu agònic, que de mica en mica queda desfigurat i irrecognoscible pels profunds canvis socials que s'hi estan registrant, però que en certa manera encara vol oferir resistència al que sembla cada vegada més imminent: la desaparició d'aquesta barriada tradicional.

Esmentar un per un els problemes que pateixen els residents d'aquest tradicional nucli obrer de Palma seria iniciar una tasca gairebé impossible d'acabar. Però els que tenen en comú la gran majoria de veïns, i que són en gran mesura els principals factors que estan influint en l'èxode massiu que és pal·lès als seus carrers i edificis, sí que es poden identificar.

La immigració descontrolada que pateixen les Illes és, segons expliquen els mateixos veïns, un dels principals factors. «Vénen molts d'estrangers que són incapaços d'adaptar-se als costums del barri, que tenen un elevat índex de conflictivitat i que arrosseguen problemàtiques socials diferents i potser majors que les que teníem abans», afirmà una veïna.

Així mateix, la rehabilitació experimentada en alguns indrets de la ciutat com el Jonquet o el centre antic han fet «que molta de la gent que vivia en els infrahabitatges d'aquestes zones hagi acabat a Son Gotleu, traslladant-se de la mateixa manera al nostre barri el problema del narcotràfic, que si bé ja existia no havia assolit els nivells actuals», assegurà Ginés Quiñonero.

La lluita de l'Associació de Veïns de Son Gotleu per evitar que la gent marxi és diària. «Fa quaranta anys que aquesta és la meva casa i no me n'aniré, però m'agradaria que els que sempre han estat els meus veïns tampoc no se n'anassin», diu Quiñonero, que a la vegada es lamenta que «entenc que el més senzill per a la majoria de la gent és vendre el pis i tornar-ho a provar en un altre lloc, però nosaltres continuarem lluitant perquè Son Gotleu no sigui un barri en venda».