TW
0

NURIA ABAD. Palma.
L'agenda de concerts d'aquest any a Mallorca comença a dibuixar-se amb alguns dels noms més populars de la indústria musical internacional. Michael Bolton i Youssou N'Dour se sumen ara a un llistat que fins ara encapçalava Carlinhos Brown, que com ja va avançar Diari de Balears actuarà a l'illa els pròxims 23 i 24 d'agost en un escenari encara per determinar.

El romanticisme de Michael Bolton es farà esperar una mica més. No serà fins al 31 d'octubre quan el cantant nord-americà presenti a l'Auditòrium el seu últim treball discogràfic. Vintage, vint-i-dosena producció de la seva dilatada trajectòria artística, és una selecció de clàssics de músics llegendaris, com ara George i Ira Gershwin o Sammy Cahn. El disc té, així, temes com All the way, A kiss to build a dream on, When I fall in love, Smile o The very thought of you, composicions que van destacar entre les dècades dels quaranta i els seixanta. Així mateix, els seguidors de «la veu d'Amèrica» podran escoltar en directe alguns dels hits que l'han fet famós, com How am I supossed to live without you, Fools game, At the same tim o la seva personal interpretació del clàssic When a man loves a woman.

D'altra banda, el 25 de juliol tornarem a comptar amb la presència de Youssou N'Dour a Mallorca. Si el músic senegalès ja ens va visitar el desembre per presentar a la sala Assaig el seu disc Nothing's in vain, el juliol interpretarà, en un escenari encara no determinat, el repertori d'Egypt, treball guanyador d'un Grammy com a «disc de l'any», segons la crítica.

Després d'un llarg camí dedicat a la fusió dels ritmes africans amb melodies occidentals, a Egypt, Youssou N 'Dour s'ha embarcat en un viatge per la tradició sufí de Senegal, enriquida amb els arranjaments de la Fathy Salama Orchestra del Caire. D'aquesta manera, aquest disc es distancia de la música popular del seu país natal, coneguda a la llengua wolof com «mbalax», per agermanar percussions senegaleses amb nombrosos instruments egipcis -com la magruna, el sagal o la kawala- o àrabs -com la rabada o l'oud-, la qual cosa evidencia una vertadera investigació dels origens musicals d'Àfrica i un cant a la tolerància entre les religions.