Per obligació, no per consciència
Queda demostrat amb escreix que fer tota confiança en l'estat de Dret, amb la paraula d'un jutge vessada en una sentència, és ben poca cosa si no s'acompanya de coercions. Millor encara si freguen el xantatge.
Reconeixement judicial a Llucalcari
Les sentències s'han de complir. Sense emperons. En urbanisme, quan una resolució judicial ordena l'esbucament d'una edificació i la restitució dels terrenys al seu estat natural no és feina fàcil aconseguir-ne el compliment. Els quatre xalets de Llucalcari en són un clar exemple. Ahir, va tenir lloc un reconeixement judicial, a instàncies d'Eduard Moreno -l'advocat del Grup d'Ornitologia Balear (GOB)-, del terrenys on hi havia els xalets per comprovar si havia complert la sentència. Es tractava d'analitzar si s'havien restituït els terrenys al seu estat original. La comitiva estava formada per Gabriel Fiol Gomila, president de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB); a més dels advocats de les parts. També acudiren a la cita Mauricio Rovira, en qualitat de president de l'Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca; i Jaume Crespí, batle de Deià; així com la portaveu del GOB Margalida Ramis. El reconeixement començà a mitjan matí i just iniciar-se el recorregut ja quedà ben clar que no s'han retornat els terrenys al seu estat original. De fet, el camí que conduïa a les quatre edificacions és ben visible. Això, sí, la circulació de vehicles és ara impossible, ja que s'han construït fins a cinc murs de contenció.
El TSJIB mana ara enllestir la demolició de Llucalcari
La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va emetre ahir una interlocutòria en la qual mana al batle de Deià que reprengui "immediatament, i sense pus dilacions", les tasques de restitució dels terrenys on hi havia els quatre xalets il·legals de Llucalcari. Els magistrats hi establien un termini màxim de dues setmanes per enllestir l'execució. El batle, Jaume Crespí, assenyalà, pel seu cantó, que les obres "fa devers tres setmanes que estan acabades". És possible que la manca de comunicació entre les institucions expliqui la contradicció". Ahir migdia, el Gabinet de Comunicació del TSJIB va emetre una nota informant d'una interlocutòria del TSJIB que, en resum, ordenava reprendre de manera immeditada l'execució de la sentència de demolició.
Just queden restes dels xalets de Llucalcari
La justícia ha de ser ràpida. I, a més a més, és evident que, perquè sigui justa, ha de comportar sempre el compliment de la sentència. En urbanisme, quan una resolució judicial suposa l'esbucament d'una edificació, no és feina fàcil aconseguir-ne el compliment. Els quatre xalets de Llucalcari en són un clar exemple. La sentència ferma obliga l'Ajuntament de Deià a demolir els quatre xalets i retornar els terrenys al seu estat original. Dies enrere, Margalida Ramis, portaveu del Grup d'Ornitologia Balear, i Lluís Apesteguia, regidor de l'Agrupació Deià i militant del PSM -a l'oposició municipal-, denunciaren que l'Ajuntament no ha deixat els terrenys com estaven abans d'edificar-hi. Hi queden restes dels habitatges i són ben evidents. De fet, és visible l'existència d'enderrocs a la zona on abans hi havia un dels xalets. Hi ha parets de blocs que encara continuen dretes i, fins i tot, en algunes zones s'acumulen bosses plenes d'enderrocs.
Els mitjans alemanys, bolcats en Llucalcari
"Guerra de cases a Mallorca". Aquest era el titular del diari alemany Bild de l'edició d'ahir, que recollia la situació de Fritz Seikowsky, el propietari d'un dels xalets il·legals de Llucalcari. Ara bé, el rotatiu no és l'únic que es fa ressò de la notícia, sinó que al llarg d'aquesta setmana diversos mitjans germànics ja s'han interessat per la demolició, en marxa des de mitjan setmana passada i que s'emmarca en la segona fase d'esbucament d'aquests habitatges il·legals del municipi de Deià. Està previst que aquest veí també denunciï el seu cas als programes TV Sat1 i RTL i també al ZDF, un dels més vists d'Alemanya. Fritz Seikowsky ha emprès aquesta lluita perquè considera una "injustícia" la demolició de casa seva.
Esbucar les dues cases il·legals que queden a Llucalcari val 534.000 €
L'Ajuntament de Deià continua endavant amb l'expedient per procedir a la demolició de les dues cases de Llucalcari que resten dretes i que s'han de tomar per sentència judicial. Aquest enderrocament té especials dificultats, perquè les construccions estan situades en una zona molt encrespada. En total, el nou esbucament costarà 534.000 euros. El Consistori deianenc, que presideix Jaume Crespí, arrossega el problema d'aquestes cases de Llucalcari des dels anys vuitanta. El 1992, el Tribunal Superior les declarà il·legals i el 1999 la sentència va ser ratificada pel Suprem. El 2002, el TSJIB n'ordenà la demolició, però l'Ajuntament al·legà tot tipus d'entrebancs i problemes per no fer-ho. Finalment, el 2009, el batle de Deià, Jaume Crespí, va ser multat pel tribunal. El 13 de desembre passat, va ser el mateix batle qui, donant exemple, es posà al capdavant de les tasques de demolició.
Llucalcari, net com una patena
El batle de Deià, Jaume Crespí, pren una imatge de les marjades on, fins fa poc temps, hi havia una gran casa. Foto: Ll. Garcia El Consell de Mallorca ha donat per finalitzada la primera fase de les demolicions de Llucalcari, atès que ja no hi ha rastre dels dos primers xalets tomats per ordre judicial després d'un litigi de gairebé un quart de segle. Les marjades que fins fa pocs mesos ocupaven dos habitatges de luxe situats en un lloc privilegiat de la serra de Tramuntana ara estan més netes que una patena, reomplides de terra vegetal i "ressembrades" amb una minsa vegetació aportada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern: 40 pins i la mateixa quantitat d'ullastres i mates llentiscleres.
El primer recurs contra les demolicions de Llucalcari, desestimat
A Llucalcari, de moment, no hi haurà indemnitzacions als propietaris per la demolició dels xalets. Almenys aquest és el precedent jurídic que podria crear una sentència del jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Palma emesa el passat dia 30 de març, a la qual ha tingut accés aquest diari. Aquesta sentència, dictada pel titular d'aquest jutjat, José M. Abad, desestima el recurs interposat per Marlene Richter i Christian Lempelius -propietaris d'un dels dos xalets que encara avui esperen l'execució de la demolició- contra l'anul·lació judicial de la llicència d'obra del seu habitatge. El procediment contenciós dels propietaris d'aquesta casa -una de les quatre afectades per la sentència ferma de demolició del TSJB, ja executada en part per l'agència de discipilina urbanística del Consell de Mallorca- es va interposar el febrer de l'any 2007, després de l'anul·lació del permís d'obres.
El jutge retira les mesures al batle de Deià per no haver actuat a Llucalcari
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha anul·lat en un acte les mesures coercitives contra el batle de Deià, Jaume Crespí, que li va imposar per no haver complit la sentència de Llucalcari segons els terminis establerts. El batle s'enfrontava a una multa de 600 euros setmanals a càrrec del seu patrimoni personal si no esbucava les cases il·legals.
El batle de Deià comença a tomar les cases de Llucalcari
Dit i fet. El batle de Deià, Jaume Crespí, agafà ahir la piqueta i es posà a tomar, personalment, un dels dos xalets de Llucalcari que s'havien de començar a enderrocar abans de final d'any, en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears. Amb sis operaris de la Sala, el batle del PP -i secretari general d'aquest partit a Mallorca- va iniciar-ne les tasques de demolició des de primera hora del matí. Crespí ja havia advertit fa uns dies la consellera de Territori del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, que l'Ajuntament s'encarregaria de l'execució de la sentència en solitari, si el Consell no contractava tot d'una les obres amb l'empresa pública Tragsa. Demoleixen l'hotel Mar i Pins, de Peguera
“A la Serra hi ha 700 cases com les de Llucalcari”
Axel Ball, un ciutadà alemany que fa 35 anys que viu a Mallorca, és un dels quatre afectats per la sentència que aquest desembre acabarà amb dues de les quatre cases de Llucalcari, construïdes a final dels anys 80 i que en el seu moment foren denunciades pel GOB.
La demolició dels xalets de Llucalcari s'iniciarà abans de final d'any
La demolició de dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari s'iniciarà abans de finals d'any i previsiblement, durarà al voltant d'un mes, gràcies al protocol de col·laboració signat entre el conseller de Vivenda, Jaume Carbonero, la presidenta de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, i el batle de Deià, Jaume Crespí, per a la demolició d'aquests habitatges. En una roda de premsa, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha explicat que el cost de les demolicions, que assoleix els 437.000 euros, serà finançat a parts iguals per les tres Administracions.
Acord per demolir dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari
Jaume Crespí, en el centre de la imatge, batle de Deià, fou multat per no procedir a l'ensorrament dels habitatges. Foto: J. Torres. El conseller de Vivenda, Jaume Carbonero, la presidenta de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubón, i el batle de Deià, Jaume Crespí, firmaran un protocol de col·laboració per finançar a parts iguals els 437.000 euros que costarà la demolició de dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari. Les tres institucions destinaran més de 145.000 euros per enderrocar dos d'aquests quatre habitatges, en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, dictada el 1992, que va declarar nul·les les llicències d'aquests pisos construïts en la dècada dels 80 i va ordenar la seva demolició per haver-se edificat a terra no urbanitzable.
Crespí diu que en un mes començaran a esbucar a Llucalcari
El batle de Deià, Jaume Crespí (PP), atribuí ahir a qüestions tècniques, de tramitació burocràtica, el retard en l'execució de la decisió judicial que l'obliga a esbucar els quatre xalets il·legals de Llucalcari i que ha provocat que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) li hagi tornat a imposar una multa de 600 euros setmanals i hagi activat un procés penal contra ell en constatar que s'ha incomplert la data màxima de l'1 d'octubre per començar a demolir. El responsable anuncià que dia 9 se signarà el conveni entre l'Ajuntament de Deià, el Consell i el Govern per executar la demolició i que les obres s'iniciaran, com a molt tard, l'1 de desembre. "Si s'ha demorat uns dies no ha estat pel batle, sinó perquè calen tots els informes".
El batle de Deià acaba en un tribunal per no tomar les cases de Llucalcari
El batle de Deià, Jaume Crespí (PP), s'enfronta ara a un procés per la via penal i haurà de tornar a pagar la multa periòdica de 600 euros per no haver tomat els quatre xalets il·legals de Llucalcari. El recurs que havia fet Crespí per evitar pagar -i que el juny de 2009 deixà la decisió judicial en suspens "provisionalment"- ha quedat sense efecte. En una diligència amb data de despús-ahir, el secretari judicial de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears avisa que no tenia coneixement de l'adopció "de cap de les mesures" que es varen acordar en una providència del 18 de juny d'enguany. Llavors, el Tribunal exigí al Consistori una data per a la demolició.
437.099 euros per esbucar dues cases de Llucalcari
Els xalets que s'esbucaran disposen de les llicències d'habitatge 48/85 i 19/86. Dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari seran esbucats abans de final d'any amb un cost de 437.099,87 euros. El 1992, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB)va emetre la primera sentència sobre la nul·litat de les quatre llicències dels habitatges de Llucalcari que el 1999 ratificà el Tribunal Suprem. Però les edificacions encara existeixen. L'Ajuntament de Deià no té una partida pressupostària tan important per destinar a les demolicions i per això es preveu que el cost econòmic sigui satisfet per terceres parts. És a dir, que anirà a càrrec de les tres administracions signants del futur conveni: Ajuntament de Deià, Consell de Mallorca i Govern.
Per la legalitat a Llucalcari
Després de dues dècades de lluita per restituir la legalitat a Llucalcari, tot indica que el Consell de Mallorca complirà el seu deure i tomarà les quatre polèmiques construccions il·legals abans que acabi l'any. Aquestes cases són l'exemple més clar de les dificultats que ha suposat...
El Consell tomarà els xalets il·legals de Llucalcari
L’Ajuntament de Deià va rebre ahir un contundent suport del Consell de Mallorca després de la dura sanció imposada pel Tribunal de Superior de Justícia de les Balears al batle per no fer efectiva la demolició dels xalets de Llucalcari. Maria Lluïsa Dubon, consellera de Territori del Consell, garantí al batle, Jaume Crespí, que la recentment creada Agència de Disciplina Urbanística es farà càrrec de l’esbucament dels habitatges il·legals.
Els propietaris dels xalets de Llucalcari demanaran l'empara del Constitucional
Els propietaris dels quatre xalets de Llucalcari presentaran recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per intentar evitar que s'executi la sentència del Tribunal Suprem, que n'ordena la demolició. Aquests titulars estan disposats a arribar fins a la Unió Europea per aconseguir-ho. Així mateix, afirmen que se senten agreujats per la situació que estan patint i recorden que «les construccions tenen els permisos de les institucions». Els seus missers estudien «si qualcú ha prevaricat». També assenyalen que el total esbucament dels edificis, la restitució del paisatge original i pagar eventuals indemnitzacions «pot elevar la despesa global a uns 20 milions d'euros».
El Suprem ordena esbucar les cases de Schwartz i Branson a Llucalcari
El Tribunal Suprem ha ordenat l'enderrocament de les quatre cases de luxe de Llucalcari denunciades pel GOB l'any 1987. Tres d'aquestes construccions pertanyen al diplomàtic Fernando Schwartz i l'altra, a Axel Dieter Ball, mà dreta de l'empresari britànic Richard Branson. El batle de Deià, Francesc Salas, manifestà que «acataré i compliré la decisió del Suprem, però per ara només en tenc una comunicació telefònica, i n'he de analitzar el contingut amb els tècnics i els missers». La sentència afirma que la zona haurà de tornar al seu estat original i es basa en la primera norma proteccionista de la serra de Tramuntana, el Decret de paisatge pintoresc del 1972.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem