Una de les constatacions més sorprenents que presenta l'InformeCAT 2013 va en relació a què malgrat que uns sis milions de ciutadans parlen català habitualment a Espanya -el que suposa entre un 10 i un 15% de la població-, el català continua sense ser llengua oficial d'Estat ni de la Unió Europea (UE).

Aquesta situació contrasta amb casos com el d'Irlanda, on 77.000 persones parlen de manera habitual el gaèlic irlandès, representant un 1,8% de la població d'aquell país.

És a dir, el català es parla gairebé 80 vegades més que l'irlandès, però, tot i ser molt menys parlat, l'irlandès és reconegut com a llengua oficial de l'Estat i Irlanda va demanar que fos oficial també a la Unió (2007).

Espanya, per contra, no reconeix el català com a llengua oficial de l'Estat i mai no n'ha demanat la seva oficialitat a la UE.

Com capgirar-ho
Per canviar aquesta realitat, hi ha alguns elements al nostre favor. La revolució tecnològica d'internet i les eines que el nou mitjà ens proporciona han resultat ser vies òptimes per a aprofundir en la visibilitat del problema, tant internacionalment com a dintre de les nostres fronteres. El pes de la llengua catalana al mitjà digital no és gens menyspreable, i de cada dia s'expandeix una mica més.

Un exemple d'això és Twitter. Allà el català, amb gairebé 100.000 usuaris, ocupa la dinovena posició en el rànquing de llengües més utilitzades, just darrere del xinès, i per sobre d'altres amb més parlants, com ara el romanès o l'hongarès.

D'altra banda, al juny de 2012, després d'una multitudinària campanya ciutadana, la companyia californiana va posar en funcionament la versió en català de la plataforma. Al gener de 2013 els usuaris que utilitzaven la versió catalana de Twitter havien arribat als 85.000. És a dir, en 8 mesos, la versió en català havia sumat més de 10.000 nous usuaris mensuals de mitjana.

Així mateix, el català és una de les llengües més actives a Viquipèdia, l'enciclopèdia oberta virtual, amb gairebé 400.000 articles a gener de 2013, quan la versió catalana ocupà la quinzena posició en nombre d'articles publicats.

Aquests fets són dels que no passen desapercebuts, i menys per a les grans corporacions. En aquest sentit, un altre bon símptoma és que el català guanya posicions en el món dels telèfons mòbils d'última generació: dels 10 principals fabricants mundials d'aparells de telefonia mòbil el primer trimestre de 2012, 5 ja incorporaren la possibilitat de configurar els dispositius en llengua catalana.

L'increment dels llocs web que fan servir el domini '.cat', la proliferació d'eines 'catalanitzadores' de sistemes informàtics, o les empreses d'abast internacional que adopten una versió catalana de la seva pàgina a internet, són just altres elements que demostren que en el nou context digital la nostra llengua batega més viva que mai.