Castro redueix el 32% del complement de carrera professional als metges
La consellera de Salut, Carmen Castro, ha decidit reduir des de l'1 de juny i fins el 31 de desembre de 2013 un 32 per cent del complement de carrera professional que cobren els metges de Balears.
Castro claudica davant els metges per evitar-ne la vaga indefinida
Castro, ahir, molt més relaxada que en d'altres rodes de premsa. Foto: P. Bota. La consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, claudica ara davant els gairebé 3.000 metges que treballen al sistema públic balear per intentar-ne evitar així la vaga indefinida, anunciada per juliol. Castro assegurà ahir que "li dic ho ben sincerament: el meu escenari, en el 90% del meu temps, està dedicat a cercar una solució" al conflicte dels complements salarials. Afirmà que "el que preveig és que els doblers no s'hagin de retornar". Els metges de Son Espases faran vaga si el Govern els obliga a retornar els complements
Castro diu ara que treballa perquè els metges no hagin de tornar els complements
La consellera de Salut, a una anterior compareixença al Parlament. La consellera de Salut, Carmen Castro, assegura que treballa aquests dies perquè els metges no hagin de tornar els complements salarials anul·lats per una sentència judicial i perquè els facultatius tornin a cobrar com més aviat millor aquestes retribucions, que se'ls restaran de les nòmines de juny. Els metges de Son Espases faran vaga si el Govern els obliga a retornar els complements El Govern retarda 'sine die' el pagament a les farmàcies
Els metges de Son Espases faran vaga si el Govern els obliga a retornar els complements
Els metges de Son Espases han recolzat, amb just set vots en contra, la convocatòria per part del Sindicat Mèdic d'una vaga indefinida a la Sanitat a partir de juliol. La decisió dels més de 600 facultatius reunits en assemblea d'aquest matí s'afegeix a la dels seus companys de Son Llàtzer, els quals també aprovaren per unanimitat el suport a l'aturada, sempre que el Govern insisteixi a reclamar els doblers que aquest sector reb des de mitjan 2008, en concepte d'un determinats complements salarials, que el Superior de Justícia de Balears anul·là.
Vaga indefinida de metges
El Sindicat Mèdic de Balears (Simebal) anuncià ahir la intenció de convocar una vaga indefinida a partir de juliol als hospitals públics i als centres de salut de l'Arxipèlag. La mesura afectaria uns 4.000 professionals. Per evitar la vaga, el Govern hauria de rectificar la pretensió d'aplicar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·la la concessió de complements salarials als metges. L'Executiu vol un acord "el menys costós possible" sobre els complements dels metges
L'Executiu vol un acord “el menys costós possible" sobre els complements dels metges
El PP ha assegurat aquest dilluns que el Govern intentarà assolir un acord "el menys costós possible" amb el col·lectiu mèdic -al qual ha considerat una "víctima" del PSIB-. Així mateix, ha admès que desconeix si existeix alguna solució que no passi pel fet que hagin de tornar els complements salarials rebuts des de mitjan el 2008.
El PSIB denunciarà el Govern si toca un cèntim als metges
El diputat socialista Antoni Diéguez adverí ahir que el PSIB presentaria una querella criminal per prevaricació contra el Govern "si descompta un sol cèntim de les nòmines dels metges" el mes de juny, tal com havia avisat despús-ahir. Segons Diéguez, l'Executiu "no té justificació legal" per fer-ho a partir de la sentència que declara nul l'acord del 2008 entre l'IB-Salut i el sindicat Cemsatse. "Si el PP vol que en parlem als tribunals, en parlarem", afegí en una roda de premsa. Les declaracions eren una resposta a l'anunci del Govern del dia abans de fer marxa enrere i dur a Anticorrupció la pujada de complements salarials del 2008. Segons l'Executiu, l'increment pot haver implicat els delictes de malversació i prevaricació per part del llavors conseller de Salut, Vicenç Thomàs, perquè s'hauria aplicat a partir d'un acord anul·lat per una sentència judicial.
Thomàs: 'les acusacions del Govern són una cortina fum per ocultar la seva mala gestió'
El portaveu adjunt del grup parlamentari socialista, Vicenç Thomàs, ha assegurat que les acusacions de malversació i prevaricació quan ell era conseller per haver pagat complements salarials als metges són "una cortina de fum" per ocultar la incapacitat de gestió de l'actual Executiu.
UGT demana la dimissió de la consellera Castro per l'afer dels complements
El secretari general de la Federació de Serveis Públics d'UGT (FSP-UGT), Aurelio Martínez, ha demanat avui la dimissió de la consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, per «aprofitar una conjuntura legal» per denunciar l'anterior Govern per pagar complements als metges i no negociar-ho.
El Govern veu indicis de malversació i prevaricació en la gestió de Thomàs a Salut
Vicenç Thomàs assegurà que les acusacions són “una cortina de fum”. Foto: Arxiu. El Consell de Govern veu indicis de malversació i prevaricació en la gestió del socialista Vicenç Thomàs al capdavant de la Conselleria de Salut durant la legislatura passada (2007/2011). El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, anuncià ahir que remetrà la documentació a Fiscalia Anticorrupció, ja que ha detectat greus anomalies en el pagament al personal facultatiu sanitari. Bosch explicà que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de 23 de març del 2010, declara nul l'acord al qual havien arribat l'IB-Salut i el sindicat Cemsatse a principis de maig del 2008 i que suposava un augment important en els complements salarials (guàrdies, complement per exercir a Menorca, Eivissa o Formentera...) dels facultatius.
'El Govern usa els metges com ostatges d'un enfrontament polític', segons Simebal
El secretari general del Sindicat Mèdic Lliure de Balears (Simebal), Isidro Torres, ha acusat el Govern d'"utilitzar els metges com ostatges d'un enfrontament polític".
“Dimissió, dimissió!”
"Dimissió, dimissió!" varen ser les paraules que més se sentiren durant la reunió que mantingué ahir horabaixa a Son Espases la consellera de Salut, Família i Benestar, Carmen Castro, amb el personal sanitari. Els prop de 500 professionals que ompliren la sala d'actes s'indignaren amb les paraules de Castro i del vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, que intentaren justificar els 95 milions d'euros que es retallaran en Sanitat a les Illes. Castro, que només parlà a l'inici de la trobada, digué que "he vingut a donar la cara", frase que encengué els ànims dels presents. La reunió, que començà a les 16 hores i durà una hora i mitja, fou en tot moment molt tensa i pujada de to.
Denuncien un «ERO encobert» de metges a totes les comunitats
Denuncien que la majoria de les comunitats autònomes estan avançant l'edat de jubilació dels seus metges. Foto d'arxiu: T. Ayuga. La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) denuncia que la majoria de les comunitats autònomes estan avançant l'edat obligatòria de jubilació dels seus metges dels 70 als 65 anys per a reduir la despesa pública, unes retallades «brutals» que són, en realitat, «un ERO encobert» que suposarà «una passa més cap al desmantellament de la sanitat pública». Segons la FADSP, en el conjunt del Sistema Nacional de Salut (SNS) s'hauria aplicat una retallada del 8,7 per cent a les plantilles de metges amb diferències entre comunitats que van des del 13,2 per cent d'Aragó fins al 7 per cent de Cantàbria. Rajoy anuncia que no es podran pagar en efectiu operacions de més de 2.500€
Els metges recepten ja per principi actiu
Els metges ja prescriuen des d'avui la medicació als seus pacients per principi actiu, és a dir, amb el nom de la molècula que conté el fàrmac en lloc d'amb la marca comercial, mentre que els farmacèutics tindran l'obligació de lliurar als pacients el que sigui més barat. Per posar-ne alguns exemples, avui els doctors receptaran àcid acetilsalicílic en comptes d'aspirina, paracetamol en lloc de gelocatil i diazepam en lloc de valium. No es tracta de complicar la vida als citadans amb paraules rares, sinó d'estalviar als comptes del Sistema Nacional de Salut uns 2.000 milions d'euros anuals sense danyar la qualitat de la prestació, a l'empara d'un decret aprovat pel Govern. De fet, els apotecaris dispensaran el medicament de menor preu dins dels que continguin el mateix principi actiu, la mateixa dosificació i la mateixa via d'administració. No obstant això, el facultatiu podrà prescriure al pacient el que consideri més apropiat sempre que n'existeixi "una necessitat terapèutica justificada", cosa que farà constar a les receptes oficials avalant-ho amb la seva firma.
L'abc dels metges forenses
No, no farem cap tractat de medicina forense. Simplement, volem donar unes petites pautes per conèixer una mica la tasca que desenvolupen aquests metges "tan especials". El primer que ens diuen per desmitificar-ho és que ja ens podem oblidar dels CSI. A les Balears no n'hi ha, com tampoc arreu de l'Estat. Surt just a les pel·lícules nord-americanes. Tampoc no trobam anatòmics ni clíniques forenses: ambdues institucions han anat desapareixent ja fa uns anys. Sí que hi ha, en canvi, els instituts de medicina legal. i treballen els forenses -llicenciats en medicina i cirurgia que han aprovat unes dures oposicions de l'Administració. Pertanyen al Cos Nacional de Metges Forenses i depenen del Ministeri de Justícia. Se'ls coneix perquè actuen sempre dins un expedient judicial, és a dir, a petició del jutge, el fiscal o el Registre Civil. Quan un d'aquests estaments judicials necessita respostes d'índole mèdica o biològica per prendre una decisió, acudeixen a la medicina legal. Els coneixements -informes- dels forenses s'apliquen dins la instrucció i miren de resoldre els dubtes del magistrat.
Els metges protesten per les mancances que pateix Urgències
A la sanitat no existeixen els cèlebres "100 dies de gràcia" que l'oposició concedeix a cada nou Govern. En són una prova les protestes que alguns facultatius de Son Espases iniciaren ahir mateix. Es tracta de metges del servei d'Urgències que, segons asseguren, sortiren de manera espontània a la porta de l'hospital per mostrar el seu disgust. Aquests facultatius afirmen que les deficiències a Son Espases són infinites. Segons Isidro Torres, president del Sindicat Mèdic, el llistat de mancances que han constatat s'eleva a 100. "Hi ha coses que no són acceptables, com ara que hagi caigut un tros del sòtil d'un quiròfan. Gràcies a Déu que no hi havia cap operació en marxa! Són serveis crítics i això no pot passar", explica. Segons el Sindicat Mèdic, els problemes es detecten tant en àrees fonamentals com en aspectes menors. En aquesta segona àrea es troben, per exemple, múltiples goteres. L'Ib-Salut, tanmateix, assegura que unes goteres en un edifici que té 172.000 metres quadrats no resulten tan greus. Però la llista de deficiències és llarga. Una de les principals queixes que registren al servei d'Urgències és que no funciona la megafonia.
El perill dels antibiòtics
Prendre antibiòtics reiteradament pot comportar certs riscos. Un alt consum d'aquests medicaments condueix a un augment del nombre d'infeccions causades per bacteris resistents, associades amb l'increment de la mortalitat, l'hospitalització perllongada i l'augment de les despeses. De fet, la resistència als antibiòtics a la Unió Europea suposa 25.000 morts a l'any i un cost econòmic de 1.500 milions d'euros.
Balears necessita especialistes en medicina general perquè no en troba de nacionals
Balears es troba entre les sis Comunitats Autònomes, més Melilla, que necessiten especialistes en medicina general perquè no es troben treballadors nacionals per cobrir aquests llocs. Concretament, són, a més de les illes, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya i Múrcia.
Els metges trien avui continuisme en la gestió o canvi
Dos candidats lluiten avui per assolir el lideratge del Col·legi de Metges de les Illes Balears: per una banda, Antoni Bennàssar, qui fins ara ja ha ostentat la vicepresidència de l'entitat, i per l'altra, se situa Fernando García Romanos, fins ara desconegut en la gestió del Col·legi.
Els metges denunciaren 86 agressions l'any 2007
El Servei de Salut de les Illes Balears (Ib-Salut) registrà el 2007 fins a 452 incidents de diversa categoria entre usuaris i professionals sanitaris. D’aquests, un 19 per cent —86 en total— incloïen algun tipus d’agressió física contra els metges. No obstant això, el subdirector d’Atenció Primària i del 061 de l’Ib-Salut, Joan Pou, insistí ahir que "els incidents violents són fets puntuals.