AgènciesPalma14/09/10 0:00
TW
0

Prendre antibiòtics reiteradament pot comportar certs riscos. Un alt consum d'aquests medicaments condueix a un augment del nombre d'infeccions causades per bacteris resistents, associades amb l'increment de la mortalitat, l'hospitalització perllongada i l'augment de les despeses. De fet, la resistència als antibiòtics a la Unió Europea suposa 25.000 morts a l'any i un cost econòmic de 1.500 milions d'euros.

Així ho revela un estudi publicat pel projecte Happy Audit, que intenta fer una radiografia clara de la situació d'aquests medicamets a la UE i de les pautes a seguir pel personal sanitari. La campanya, que té un finançament d'1,5 milions de la UE, començà el 2007 amb la participació de 618 metges d'Atenció Primària de Dinamarca, Suècia, Lituània, Rússia, l'Estat espanyol i l'Argentina.

Una de les conclusions és que la reducció d'antibiòtics en malalts amb infeccions víriques ha de ser una prioritat, sempre que sigui possible. Així mateix, s'ha de fomentar entre els pacients una educació respecte dels riscos de consumir-ne de manera desordenada i perllongada, i conscienciar que els antibiòtics són una cosa prou seriosa, sobretot entre els pacients tractats per malalties respiratòries i entre la gent jove.

El 90%, metges generalistes

En aquest sentit, aproximadament el 90% de tots els antibiòtics són prescrits per metges generalistes i el 60% d'aquestes receptes són per a pacients amb infeccions del tracte respiratori. A més, segons els resultats de l'Eurobaròmetre específic de l'ús d'antibiòtics, el 40% dels europeus va ingerir antibiòtics el 2009. Això no obstant, allò més preocupant és que un terç d'aquesta xifra els va utilitzar per a una infecció viral i al 95% els hi va prescriure el metge. D'altra banda, el 53% dels pacients creuen que els antibiòtics "serveixen per matar els virus". El més significatiu és que aquesta idea la comparteixen sobretot els joves d'edats compreses entre els 15 i els 24 anys.

Es prescriuen antibiòtics en aproximadament la meitat de les consultes referides a infeccions respiratòries, però la freqüència i el tipus d'antibiòtic difereix significativament entre països, explica el metge, professor de la Universitat de Copenhaguen i un dels coordinadors del projecte, Lars Bjerrum. Generalment, la penicil·lina V és l'antibiòtic predominant als països nòrdics, mentre que l'amoxicil·lina i les seves combinacions són els antibiòtics preferits als països del sud d'Europa. Les infeccions del tracte respiratori amb freqüència són innòcues, autolimitades i en la majoria de casos els pacients milloren sense cap tractament específic. La major part (90%) d'aquestes infeccions són causades per virus i, per tant, els antibiòtics és improbable que tinguin cap benefici clínic. Només una petita proporció de casos són de gravetat i requereixen un tractament immediat.

Bjerrum destaca que "hi ha cada vegada més bacteris al món i la situació de fa anys, quan els antibiòtics eren efectius per a qualsevol malaltia infecciosa, no existeix avui dia". Igualment, incideix que hi ha grans diferències entre els països pel que fa a la taxa de resistència i l'ús. Per això considera que, per intentar solucionar aquest problema, "els països han de col·laborar, perquè els bacteris no respecten les fronteres". "Hem demostrat que és possible reduir l'ús d'antibiòtics amb una intervenció adequada a fi de millorar la qualitat de vida i reduir la taxa de resistència", recalca.