Taylor Hokanson realitza una performance inspirada en la cultura del porc de Mallorca
El professor del Columbia College Chicago i resident internacional del Grau en Belles Arts...
Les noves restriccions no afectaran les matances
Les restriccions anunciades aquest dilluns pel Govern...
Alerta amb la triquina del porc
Les Illes Balears són a només una passa de poder autoanomenar-se ‘territori lliure de triquina'. Aquesta malaltia, que desenvolupen els porcs i es transmet a l'ésser humà pel consum de carn crua o poc cuinada, no resulta mortal, però sí que molt incòmoda. I és que la triquina crea larves als intestins del malalt i creixen fins a convertir-se en adults i assolir longituds d'entre 2 i 4 mm. La campanya de control de la triquina, que realitzen especialistes del Col·legi de Veterinaris, ja ha analitzat porcs utilitzats en 208 matances realitzades en els darrers dos mesos. Tal com explica Tolo Palou, vicepresident del Col·legi, "la campanya consisteix a recollir mostres del múscul de l'animal que ha de ser sacrificat". Després s'analitza si hi ha presència de triquina, que és prou inhabitual. Finalment, es dóna llum verd a la matança del porc.
Sineu bull amb les matances
Alguns indrets de la plaça del Fossar de Sineu feien, ahir, olor de carn bullida, de pasta de sobrassada, de budells nets. Feia olor de matances. El poble celebrava la Fira de Sant Tomàs i la Mostra de matances. I res més il·lustratiu per mostrar-ho que fer matances. Davall unes porxades col·locades per a l’ocasió, un grup de sineuers vestits a l’ample feien bullir aigua.
Una manera artística de fer matances
"Com un coit ensangonat". Així és com visqué les seves primeres matances el jove artista Albert Pinya, que reconegué que "no hi havia anat mai i sé que hi ha molta gent de la meva generació que no les ha viscudes". Piña descobrí les matances amb el fotògraf i editor Gori Vicens. Junts emprengueren el projecte Mirades Tallades, que ara, i amb la col·laboració del periodista Andreu Manresa que n'ha fet els textos, s'acaba de fer realitat amb un llibre editat per l'Institut d'Estudis Baleàrics i DPalma. Mirades tallades, amb un subtítol prou explícit, Una notícia sobre la violència arquitectònica de la mort del porc, les feines i els plaers dels menjars i la festa, dóna tres visions, de tres generacions diferents i a través de tres disciplines distintes de l'art de les matances.
Matances perilloses
El Decret 34/2009, de 19 de juny, de la Conselleria de Salut, estableix les normes per al control sanitari dels porcs que es destinen al consum privat i estableix que correspon als ajuntaments l'organització i el control del desenvolupament de la campanya de sacrifici dels caps de bestiar porcí per al consum domèstic, l'autorització, l'organització i el seu desenvolupament, dins l'àmbit territorial del terme municipal. És a dir, els consistoris han de controlar les matances del porc dels veïns i d'aquesta manera tots els porcs sacrificats per al consum domèstic privat s'han de sotmetre a l'anàlisi triquinoscòpica preceptiva. Per això, els propietaris dels animals han de lliurar les mostres de carn de cadascun dels animals sacrificats al veterinari col·laborador, que ha de posar a disposició cada consitori municipal.
Felanitx inicia el temps de matances
La tradicional Fira del pebre bord anuncià, un anys més, l'inici del temps de matances. Antigament, aquest esdeveniment era concebut pels felanitxers i per la gent de foravila com el dia en què les cases adquirien les espècies i part dels estris que es necessiten per a la matança de porc. El centre de la vila s'omplí de gom a gom i els atractius principals tornaren a ser les paradetes relacionades amb els productes elaborats amb porquim. No sols la gent badocà amb una mostra d'omplir sobrassades, sinó que els llocs de venda d'estris matancers i les espècies no s'aturaven de cobrar.
Manacor vol matances segures
La tradició matancera dels pobles del Llevant comença el novembre. Foto: Arxiu Amb l'objectiu de dur a terme unes matances segures just quan s'enceten els mesos tradicionals de fer-ne, l'Ajuntament de la capital del Llevant aposta per difondre la campanya d'anàlisi de la triquina en el sacrifici del porc per a consum privat. "Es tracta de fer una campanya preventiva i no repressiva, perquè no hi hagi problemes i no hi hagi infeccions", explicà ahir el regidor d'Interior del Consistori, Antoni Sureda, qui afegí que "l'anàlisi no és cap trauma, ja que es realitza de manera fàcil i sense problemes". Per part seva, el regidor de Sanitat, Antoni Mesquida, volgué subratllar que el procediment és "fàcil", ja que només "s'ha de telefonar al manescal habilitat, Jaume Roig, qui recollirà les mostres de l'anàlisi i, en dues hores, en donarà a conèixer el resultat". Cal recordar que aquest procediment per a la confirmació de la triquina s'estableix arran del Decret 34/2009 de la Conselleria de Salut i Consum, que dicta les normes per al control sanitari dels porcs que es destinen al consum privat. De fet, el decret dicta que els ajuntaments han d'intervenir durant l'organització i el control del desenvolupament de la campanya de sacrifici.
Sineu va de matances
El municipi de Sineu es va convertir ahir en el punt de trobada de milers de seguidors d'una de les tradicions més sentides dels mallorquins: les matances. Per vuitè any consecutiu, la localitat del Pla va celebrar la Mostra de la matances dins el marc de la Fira de Sant Tomàs i, sens dubte, ahir es va reivindicar com una de les fires més autèntiques de l'Illa. Els sineuers tenien ganes de festa, després que l'any passat la pluja enterbolís la fira, i els carrers en foren testimoni.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc