Una manera artística de fer matances

"Com un coit ensangonat". Així és com visqué les seves primeres matances el jove artista Albert Pinya, que reconegué que "no hi havia anat mai i sé que hi ha molta gent de la meva generació que no les ha viscudes". Piña descobrí les matances amb el fotògraf i editor Gori Vicens. Junts emprengueren el projecte Mirades Tallades, que ara, i amb la col·laboració del periodista Andreu Manresa que n'ha fet els textos, s'acaba de fer realitat amb un llibre editat per l'Institut d'Estudis Baleàrics i DPalma.

Mirades tallades, amb un subtítol prou explícit, Una notícia sobre la violència arquitectònica de la mort del porc, les feines i els plaers dels menjars i la festa, dóna tres visions, de tres generacions diferents i a través de tres disciplines distintes de l'art de les matances. Albert Pinya, el més jove i desconeixedor, n'ha fet les il·lustracions; Gori Vicens, l'ànima del projecte, les fotògrafies, i Andreu Manresa, ja des de l'experiència que du moltes matances a l'esquena, hi ha posat el colofó final amb els seus textos.

El resultat, ja ho hem dit, és un llibre que mostra les matances sense cap pudor. "Només hi falta el xiscle del porc per ser complet", feren broma els protagonistes. Però això també té la seva versió artística: la que n'ha fet l'artista Pedro Servera en un document audiovisual i musical i que es podrà escoltar dijous durant la presentació que es farà del llibre a Es Baluard. "Farem una espècie de matances dins el museu", digué Vicens, que anuncià la presència de sobrassada, vi mallorquí i l'actuació de les Diabéticas Aceleradas, que recuperaran un poc les seves matanceres amb Ses Matanceres m'has dit! Tot torna.