Mallorca per Palestina organitza una contundent protesta contra els atacs d'Israel a Gaza
Una acció contundent. Mallorca per Palestina ha organitzat aquest dissabte una performance a l'aturada...
L'ambaixada d'Israel condemna la vaga del SEPC: «La pressió diplomàtica no ens farà retrocedir»
El passat 10 de novembre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va convocar una vaga...
Israel intensifica els bombardejos sobre Gaza després de tres setmanes de guerra
L'exèrcit israelià ha llançat divendres a vespre una ona d'atacs nocturns sobre 150 objectius de les...
La UIB expressa tota la seva «solidaritat» amb la població civil i la comunitat científica d'Israel i Palestina
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha expressat aquest divendres tota la seva «solidaritat»...
Mallorca diu no a la guerra
Dos anys després, el món torna a rodar i a poc a poc recuperam la normalitat. En...
Les Balears posen espais a disposició del Govern espanyol per acollir refugiats d'Ucraïna
El Govern posarà espais a disposició...
Torra es querella contra Guerra i li demana que «no torni a dirigir-se a mi amb la paraula nazi»
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha presentat...
Trump, Macron i May coordinen un atac contra el programa químic d'Al Assad
Diversos «atacs de precisió» han bastat per complir l'amenaça que feia dies que...
Mor un soldat en un atemptat a l'Afganistan
Un militar espanyol d'origen colombià va morir ahir i sis més resultaren ferits de diversa consideració com a conseqüència d'un atemptat que va patir un comboi espanyol a l'Afganistan. En concret, l'atac es va registrar a la zona de Sang Atesh en esclatar una mina antitancs de gran potència al pas del vehicle, que escortava una caravana del programa mundial d'aliments de l'ONU al nord de Qala-i-Naw. Fonts del Ministeri de Defensa van confirmar que la identitat del mort era la de John Felipe Romero Meneses, de 21 anys i resident a Mollet del Vallès (Barcelona). La ministra de Defensa, Carme Chacón, i el cap de l'Estat Major de la Defensa (Jemad), el general Julio José Rodríguez, van anunciarque es desplaçarien al país asiàtic.
Tensió a Geòrgia per una falsa guerra
Geòrgia es va "despertar" ahir esvalotada per un incident ocorregut dissabte, quan el canal de televisió Imedi va informar d'una nova guerra amb Rússia. La notícia va estremir el país i va disparar les tensions amb la separatista Ossètia del Sud. N'hi havia pocs que s'imaginassin que l'anunciada guerra era una invenció de la cadena de televisió. I quan arribaren els desmentiments centenars de ciutadans indignats van protestar davant la seu de la cadena que havia sembrat el pànic en informar sobre el nou conflicte bèl·lic amb Rússia, i sobre la mort el president georgià, Mijail Saakashvili, assassinat en el transcurs del conflicte.
El teatre de la Part Forana, en peu de guerra
El Circuit de les Arts Escèniques de Mallorca (CAEM) és aquestes darreres setmanes a la corda fluixa, després que, arran de la darrera junta directiva, duita a terme el juny, un grup d'onze teatres de la Part Forana -dels 21 que hi ha en total- hagin decidit abandonar el servei.
Una guerra de “pel·lícula”
Els Estats Units no se senten orgullosos de la guerra de l'Iraq. Aquesta és la conclusió a la qual es pot arribar observant les pel·lícules estrenades els darrers anys sobre aquest conflicte. Ahir, el darrer batalló nord-americà abandonava el país, però tot aquest temps Hollywood ha mirat la contesa amb recel, sense fer-ne una crítica frontal des de l'inici per evitar acusacions d'antipatriotisme, però amb films que no deixen en gaire bon lloc ni els militars ni els governants americans.
L'OTAN mata 24 talibans
Els enfrontaments continuen a l'Afganistan. Com a mínim 24 talibans van ser abatuts ahir per l'OTAN, en l'atac fallit de la insurgència contra dues bases militars nord-americanes a la ciutat de Khost, capital de la província homònima situada a l'est del país centreasiàtic. A aquests rebels morts, cal afegir-hi dos civils abuts i cinc persones ferides, tres de les quals eren agents de Policia, segons informaren fonts oficials.
El negoci de la guerra
El 31 d'agost, l'actual president iraquià en funcions, Nuri al Maliki, proclamava la independència de l'Iraq. L'endemà, el vicepresident nord-americà, Joseph Biden, posava fi oficial a la intervenció dels Estats Units al país del Pròxim Orient, set anys després -el 2003- que les tropes nord-americanes hi entrassin per enderrocar Saddam Hussein, amb el pretext que el règim dictatorial que dirigia tenia "armes de destrucció massiva".
Les filtracions de la guerra de l'Iraq sacsegen el Govern britànic
El viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, considera "extraordinàriament greus" les revelacions sobre presumptes assassinats, tortures i maltractaments a l'Iraq que figuren als documents publicats dissabte per Wikileaks. "Podem lamentar la forma en la qual es van produir les filtracions, però crec que les acusacions són molt greus. La seva lectura resulta esfereidora", va declarar Clegg en una entrevista a la BBC. Interrogat sobre si s'hauria d'investigar el paper de les tropes britàniques, el líder liberaldemòcrata va respondre: "Crec que tot el que sembli indicar que es van violar les regles bàsiques de la guerra o que es va condemnar d'alguna forma la tortura és molt greu i s'ha d'examinar.
Pyongyang acusa Seül i Washington de dur la península al límit de la guerra
Corea del Nord acusa al seu veí del sud i als Estats Units de dur la península coreana al "límit de la guerra" amb el seu pla de maniobres militars a gran escala, a pocs dies després de l'atac de Pyongyang contra l'illa sud-coreana de Yeonpyeong, en el qual van morir dos civils i dos militars.
Guerra al narcotràfic
Mèxic viu marcat per la guerra del narcotràfic. Mentre que l'Estat intenta garantir la seguretat dels ciutadans, el poder real sembla en mans dels càrtels de la droga. Les morts associades a la violència s'han cobrat enguany la vida de 12.456 persones, cosa que eleva a 30.196 el nombre d'assassinats en quatre anys. Segons el fiscal general de Mèxic, Arturo Chávez, els tres llocs més problemàtics són Ciudad Juárez (Chihuahua), l'estat de Michoacán i el de Tamaulipas. A la zona nord de Ciudad Juárez, fronterera amb la nord-americana d'El Paso (Texas) i on 3.100 ciutadans han estat morts el 2010, "hi ha un problema de bandes molt seriós", assegura el fiscal. És un problema que s'ha consolidat durant anys i que té "arrels sociològiques molt serioses", emfasitza.A Michoacán, a l'oest del país, hi ha una organització criminal com la Familia amb plantejaments "semidogmàtics" que "confon la pretensió d'actuar per beneficiar la comunitat" amb el fet d'agredir-la, assegura Chávez.
Els aliats obren foc contra Gaddafi
Els aliats ja han emprès l'ofensiva contra Gaddafi. Els EUA, França i Gran Bretanya bombardejaren ahir per mar i aire més de 20 objectius en territori libi, en una operació militar batejada com a Odissea de l'alba. Mentrestant, el règim es fa fort i assegura que ha abatut un caça francès i crida el poble a les armes en un intent a la desesperada per salvar el coll. Poc després de conèixer-se les decisions adoptades en la cimera de París, en la qual França assegurava que utilitzaria tots els mitjans necessaris per fer complir la resolució de l'ONU, els seus avions sobrevolaven Bengasi i destruïen quatre carros de combat de Gaddafi. Encara que l'operació es realitzà amb mitjans francesos (una vintena d'avions amb el suport de dues fragates) i la col·laboració d'avions radar AWACS d'una altra nacionalitat no precisada, el Ministeri francès de Defensa justificà la iniciativa de París dient que calia actuar-hi "ràpidament". A més, subratllà que es tracta d'una intervenció internacional i espera que altres països tinguin llests el dispositiu.
Els nigerians i els gitanos de Son Gotleu es comprometen a mantenir la convivència
Els representants dels nigerians i del col·lectiu gitano al barri de Son Gotleu (Palma) han negat que mantinguin una "guerra", per la qual cosa s'han compromès a mantenir la convivència, després dels enfrontaments que hi ha hagut en els últims dies després de la mort d'un jove nigerià, que va caure la matinada del dilluns d'un quart pis, i de la qual, al principi, els nigerians van culpar els gitanos, si bé la Policia ja ha descartat la implicació de terceres persones.
Condemna de 27 anys de presó per a Perisic
El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ha condemnat a 27 anys de presó l'antic cap de l'Estat Major de l'Exèrcit iugoslau Momcilo Perisic per crims contra la Humanitat i crims de guerra durant les guerres de Croàcia (1991-1995) i Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). Perisic, de 67 anys i principal comandant militar iugoslau entre 1993 i 1998, ha estat declarat culpable de col·laboració i complicitat en homicidis, actes inhumans i persecucions per motius polítics, racials i religiosos contra civils. Així mateix, l'antic militar ha estat declarat culpable de no castigar els seus subordinats implicats en atacs contra civils durant els bombardeigs contra Zagreb el 1995.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc