Mèxic viu marcat per la guerra del narcotràfic. Mentre que l'Estat intenta garantir la seguretat dels ciutadans, el poder real sembla en mans dels càrtels de la droga. Les morts associades a la violència s'han cobrat enguany la vida de 12.456 persones, cosa que eleva a 30.196 el nombre d'assassinats en quatre anys. Segons el fiscal general de Mèxic, Arturo Chávez, els tres llocs més problemàtics són Ciudad Juárez (Chihuahua), l'estat de Michoacán i el de Tamaulipas.
A la zona nord de Ciudad Juárez, fronterera amb la nord-americana d'El Paso (Texas) i on 3.100 ciutadans han estat morts el 2010, "hi ha un problema de bandes molt seriós", assegura el fiscal. És un problema que s'ha consolidat durant anys i que té "arrels sociològiques molt serioses", emfasitza. A Michoacán, a l'oest del país, hi ha una organització criminal com la Familia amb plantejaments "semidogmàtics" que "confon la pretensió d'actuar per beneficiar la comunitat" amb el fet d'agredir-la, assegura Chávez.
Al tercer focus vermell, Tamaulipas, un estat del nord-est el control del qual es disputen els càrtels del Golf i dels Zetas, "l'essència és l'interès, l'ambició" dels grups criminals que floriren perquè la seva acció delictiva "d'alguna manera, per ventura indirecta, va ser tolerada per molts de ciutadans", declara el fiscal. A Mèxic operen set grans bandes de la droga, la més poderosa de les quals és la de Sinaloa, que dirigeix Joaquín el Chapo Guzmán. Aquests darrers anys, les organitzacions esmentades han diversificat les branques de la seva activitat.
Un torcebraç amb l'Estat
Des que va assumir el poder el president, Felipe Calderón, l'Exèrcit s'ha posat al capdavant de l'estratègia de combatre els càrtels, cosa que ha suposat captures importants i la mort de líders de les organitzacions, però que no ha aconseguit abatre la violència. El Govern mexicà ha començat a enviar una alerta als capos: poden ser capturats o finar en qualsevol moment, com en els set casos ocorreguts el darrer any. Ara bé, sense atacar els profunds problemes de corrupció ni solucionar la qüestió de les presons superpoblades, eliminar aquests líders tindrà un efecte innocu sobre el lucratiu tràfic de droga, a més d'elevar la violència que foragita els inversors estrangers.
A principi de desembre i amb el cap Nazario, morí en un operatiu el Chayo Moreno, el líder del sanguinari càrtel de la Familia, que opera a Michoacán, el territori natal del president Calderón i on va començar la seva campanya antidroga fa quatre anys. L'operatiu es convertí en una batalla campal que durà més de 24 hores. Va ser un dia en què es varen veure escenes de guerra, amb sicaris del càrtel cremant autobusos i altres vehicles per bloquejar carreteres i avingudes fins i tot a Morelia, la colonial capital de l'estat.
La mort de Moreno va ser la darrera d'una sèrie de victòries del Govern, que s'ha gastat milers de milions de dòlars en seguretat. Per novembre, va ser abatut en circumstàncies semblants un dels líders del càrtel del Golf, Antonio Ezequiel Cárdenas, Tony Tormenta, i per agost agost Edgar la Barbie Valdez, un dels capos més violents que lluitaven pel lideratge del càrtel dels Beltrán Leyva.
El dirigent d'aquesta organització, Arturo Beltrán Leyva, finà tot just fa un any en un operatiu a la ciutat de Cuernavaca. Els analistes afirmen que l'Estat ha pogut localitzar aquests capos perquè ha millorat l'àrea d'intel·ligència i les operacions militars i de la Policia gràcies a l'intercanvi d'informació amb els EUA.
En tot cas, els mateixos experts alerten que, mentre el consum de droga es mantingui ferm a l'Amèrica del Nord, Mèxic té encara un llarg camí per emular Colòmbia en el control de la violència dels narcos. De fet, el tràfic de cànem és un dels principals actius d'aquests líders. Si els càrtels aconsegueixen millorar la qualitat de la droga, poden vendre marihuana per cinc vegades el preu normal. La lliura millorada d'aquesta substància arriba a costar 2,500 dòlars, mentre que la tradicional en costa devers 500. És un negoci que ensagna tot el país centreamericà.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Se ha de legalitzar la droga. Els prohibicionistes se beneficien de la prohibició, ja que el conjunt de la població que no pot comprendre aquest problema ès superior an el 90%.
Amb el lliure comerç de la droga aquestes màfies perdiren la seva influència i l'Estat es beneficiaria amb impostos. Però ja sabem que molts polítics depenen del món del narcotràfic i ja els va bé així, perquè embutxaquen més doblers.