Els aliats ja han emprès l'ofensiva contra Gaddafi. Els EUA, França i Gran Bretanya bombardejaren ahir per mar i aire més de 20 objectius en territori libi, en una operació militar batejada com a Odissea de l'alba.
Mentrestant, el règim es fa fort i assegura que ha abatut un caça francès i crida el poble a les armes en un intent a la desesperada per salvar el coll. Poc després de conèixer-se les decisions adoptades en la cimera de París, en la qual França assegurava que utilitzaria tots els mitjans necessaris per fer complir la resolució de l'ONU, els seus avions sobrevolaven Bengasi i destruïen quatre carros de combat de Gaddafi.
Encara que l'operació es realitzà amb mitjans francesos (una vintena d'avions amb el suport de dues fragates) i la col·laboració d'avions radar AWACS d'una altra nacionalitat no precisada, el Ministeri francès de Defensa justificà la iniciativa de París dient que calia actuar-hi "ràpidament". A més, subratllà que es tracta d'una intervenció internacional i espera que altres països tinguin llests el dispositiu.
Per part seva, vaixells de guerra i submarins dels EUA i Gran Bretanya llançaren més de 110 míssils de creuer Tomahawk contra els sistemes antimíssils libis i assoliren més de 20 objectius, entre els quals hi ha la base aèria de Mitinga, segons informà el Pentàgon. El vicealmirall nord-americà, Bill Gortney, apuntà, en roda de premsa, que les operacions dels EUA, denominades Odissea de l'alba, s'han concentrat en aquesta primera fase en la part occidental de Líbia.
Gortney declinà parlar sobre operacions futures, malgrat que insistí que no hi ha tropes desplegades nord-americanes sobre el terreny i que cap avió nord-americà no sobrevola el país àrab en aquests moments. "El més de 110 míssils de creuer Tomahawk llançats des de vaixells i submarins nord-americans assoliren més de 20 sistemes de defensa aèria integrats i altres instal·lacions de defensa", afirmà Gortney durant la compareixença.
Destacà que l'objectiu de l'operació és assegurar l'alto el foc en compliment de la resolució 1.973, aprovada dijous pel Consell de Seguretat de l'ONU, que autoritzà l'ús de la força per protegir la població civil líbia dels atacs de les forces del règim. "L'alto el foc inclou l'est i l'oest del país", remarcà Gortney, qui insistí que l'operació que acaba d'arrencar tindrà "diverses fases" i podria prolongar-se "hores o dies". L'alt responsable militar evitè valorar l'èxit de l'acció i va dir que serà necessari "algun temps" abans de tenir una idea precisa de l'abast dels atacs.
Per part seva, el Govern espanyol confirmà que desplegarà amb un avió cisterna, quatre avions de combat F-18, una fragata F-100, un submarí i un avió de vigilància marítima. Les quatre aeronaus s'han posicionat ja en la base italiana de Decimonannu (al sud de Sardenya) i seran operatius a partir d'avui per realitzar missions de patrulla aèria, tal com confirmà anit el Ministeri de Defensa en un comunicat.
Els aliats obren foc contra Gaddafi
Les forces de la coalició duen a terme les primeres accions militars contra el règim libi. Avions francesos assoleixen 4 carros de combat a Bengasi, mentre que vaixells d'EUA i Gran Bretanya llancen ofensiva naval, que neutralitza 20 objectius a prop de Trípoli. El coronel libi no es rendeix i crida la població a les armes
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
16 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En ZP ataca Líbia en favor del mercat espanyol d'armes i de les petrolieres. Amb el desgast en armes que ha fet el dictador Gaddafi contra el seu poble, aquest dictador que és un bon client en la compra d'armes espanyoles i bon proveïdor de les multinacionals petrolieres espanyoles generarà més demanda.
Zapatero = Aznar. Els espanyols es mereixen un segon 11M
Tant en Zapatero com n'Obama seran expulsats per intervenir a una guerra sense permís del parlament o del congrés. Almanco an els EUA ja hi ha gent que se movilitza per fer un "judici polític" (empeachment) a n'Obama.
Volia dir "si alguns individus NO haguessin estat permesos de governar una nació o poble". El culpable de les dictadures és el sistema d'Estats-Nacions que permeten a un individu governar sobre un poble, amb terrorífiques conseqüències (des de Hitler, Pol Pot, Bush... fins a Zapatero i el seu analfabetisme ultra-perillós). Per cert, algú s'ha demanat com així l'ONU és una autoritat en matèries de pau i resolució i conflictes quan, de 192 països membres, uns 80 tenen dictadures... (oh... wait!!!!!)
Clar que no passarà mai el que dius, Maria A., els Estats no poden ni han de poder comprar res. Només vetllar per la justícia i l'ordre. Quan els Estats intervenen en la Economia, és a partir d'aquest moment, en el qual deixa de vetllar pel ciutadà i defensar els interessos d'uns pocs (els aferrats al poder: polítics, lobbys, dictadors, oligarques...). MAI HAGUÉS PASSAT cap Guerra Mundial ni les atrocitats del comunisme-che guevara-Pol Pot SI alguns individus governessin pel poble. No s'ha de permetre. És una nova forma de "monarquia divina" molt molt subtil i que poca gent se n'adona. La vertadera democràcia és el lliure mercat (tu compres els productes que vols i necessites, tu decideixes). I RES MÉS. NO HI HA MÉS.
Si alguns "grossos" volguessin feria estona que alguns Estats podrien passar de comprar grans quantitats de petroli i aprofitar les moltes hores de sol, wn wl cas del Mediterrani, més de 2000 hores de sol anuals. Molts invents que aprofitaven enerfien renovables s'han destruit perquè a aquests "grossos" no els convé que deixem d'usar el petroli i tant els fa si els combustibles fòssils emeten a l'atmosfera gasos contaminants o sii hi ha risc en el funcionament de les centrals nuclears. Aqui hi ha qualque cosa se us escapa intelBook o Turmeda...
A Ruanda els USA oferiren a l'opositoria Victoire Ingabire derrocar en Kagame i posar-la a ella de presidenta si s'avenia a continuaqr fent la mateixa política d'invasió i expoli dels recursos del Congo que en Kagame fa. Com que na Victoire digué que, a aquest preu, la cosa no li interessava, ara és a la presó. A Líbia, si guanyen els aliats, posaran qualcú que es comprometi a fer la mateixa política que feia en Gadaffi, a qui tots aquests que ara l'ataquen feien reverències fins fa poc. Jo també crec que en Gadaffi aquest és un assassí, però no gaire més assassí que aquests que ara l'ataquen. Salut jbm
En una economia de lliure mercat, els beneficiaris dels recursos naturals disponibles en un territori serien els seus ciutadans (els propietaris dels terrenys o l'Estat que amb la venta dels recursos repartiria els beneficis als ciutadans). No són els interessos dels ciutadans, sinó d'oligarques (polítics amb la força de l'Estat: Bush, Blair, Sarkozy, Ansar...) que res tenen a veure amb el capitalisme, per cert. Un bon cero pels que confonen capitalisme amb intervencionisme estatal. Però no succeeix així perquè no hi ha economies totalmente lliures (economies mixtes solament) i passa que l'Estat concentra el poder econòmic (que beneficia als dictadors, oligarques, polítics) i la seva raó d'Estat (de fer el que li surti dels cataplins). Una altra cosa, és la manca de recursos naturals (molt molt discutible la suposada mancança de petroli que te venen). El capitalisme (el lliure mercat) informa a través dels preus de les mancances i els excessos. Amb el qual, si puja el preu de petroli és perquè el sistema capitalista adverteix que aquests recursos ja no són tan fluïts, d'una altre manera, que queden uns 100 anys més de consum com el que tenim) i amb la pujada de preu -inflació- contribueix a 1) la gent mira més prim en el seu consum i 2) crea més investigació i recerca en altres energies. Clar que t'estic parlant d'un sistema d'economia lliure al 100% i en el qual l'Estat només té el monopoli de la violència i la justícia, i està totalment separat de l'economia.
Intelbook, no oblidem que els "interessos ocults" dels països interventors també són els interessos dels seus ciutadans. Demanem als occidentals si estan disposats a pagar el litre de benzina a 3 euros, o si estan disposats a renunciar als aires condicionats i a la calefacció...
Sa meva postura és clara: Les guerres són immorals i no s'han de fer (per molt d'heroicisme que vulguis tenir, hi ha moltes conseqüències indirectes i futures que molta gent no pensa). La repressió del govern libi no és justificable segons cap criteri raonable, però tampoc això converteix la intervenció en una obligació. Això no vol dir que Occident oblidi els seus deures morals amb Líbia. Al contrari, després de dècades de suport, ambivalència i / o legitimació del règim de Gaddafi, molts polítics haurien de sentir vergonya al respecte. No obstant això, l'obligació d'Occident amb Líbia no pot estendre cap a l'extrem de donar suport una intervenció militar destinada a remoure Gaddafi del poder. En primer lloc, perquè des d'un enfocament moral, hem d'entendre que el "preu" de la lluita per la llibertat, per elevat que sigui, ha de ser assumit pel poble libi. Aquest haurà de seguir el mateix camí de Tunísia o Egipte i demostrar que la seva suma de voluntats individuals és suficient per superar la tirania. Pot sonar dolorós, però tampoc va ser fàcil l'arribada de la democràcia a cap altre país. En segon lloc, perquè des d'un enfocament realista, hem de reconèixer que la història SEMPRE demostra que els conflictes bèlics es retro-alimenten, fomentarà cicles de violència i fonamentalisme a la regió. I tercer, i el més obvi, els interessos ocults dels països interventors.