Una guerra de “pel·lícula”

Els Estats Units no se senten orgullosos de la guerra de l'Iraq. Aquesta és la conclusió a la qual es pot arribar observant les pel·lícules estrenades els darrers anys sobre aquest conflicte. Ahir, el darrer batalló nord-americà abandonava el país, però tot aquest temps Hollywood ha mirat la contesa amb recel, sense fer-ne una crítica frontal des de l'inici per evitar acusacions d'antipatriotisme, però amb films que no deixen en gaire bon lloc ni els militars ni els governants americans. És més, molts dels llargmetratges s'han produït al marge de la gran indústria. Cal pensar que aquest esdeveniment no ha permès als ianquis mostrar-se com a herois que lluiten contra un exèrcit malvat, sinó que l'acció es mou en un terreny més gris, amb cintes que tendeixen al drama humà.

Els soldats americans hi solen patir els efectes d'una guerra confusa amb un enemic invisible i uns superiors que amaguen les seves vertaderes intencions. A més, trobam cintes que reflecteixen el patiment dels civils, com ara Redacted, dirigida per Brian de Palma. El cineasta hi advoca per la denúncia i mostra una història basada en la realitat i en la qual una adolescent de Mahmudiya és violada per les tropes de l'Exèrcit dels EUA. Es tracta d'un film rodat amb un estil de fals documental per tal de fer-ne arribar el missatge. Menys renom tenen Les tortugues també volen i Ahlaam, amb arguments que aprofundeixen en el desconcert dels civils, que tracten de viure en un escenari constantment amenaçat pel conflicte.

Aquesta guerra ha deixat també un bon grapat de documentals. Operation homecoming i Gunner palace analitzen la contesa sobre el terreny per veure com afecta els militars i la població. D'altra banda, Why we fight? vol donar resposta a l'actitud bel·ligerant dels Estats Units des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat.