El Reial Mallorca vol construir la seva masia a Son Bibiloni
El Reial Mallorca ja ha demanat permís per construir la seva masia a la ciutat esportiva de Son Bibiloni. La Societat Anònima Esportiva tramita davant el Consell de Mallorca l'interès general del projecte, que inclou també la legalització d'un edifici construït fora d'ordenació. El projecte de futbol formatiu impulsat per Llorenç Serra Ferrer al Reial Mallorca necessita un edifici a imatge i semblança de la masia. Es tractaria d'un hotel residència en la qual s'instal·larien els joves del futbol base, que ara per ara viuen dispersos a diferents pisos de Palma.
El PP balear afirma que vol millorar el finançament, i Génova avisa que ara no toca
El mateix dia que el PP de Balears demana que es modifiqui el sistema de finançament, el mateix partit a Madrid diu que ara no toca i que els presidents autonòmics de la formació no plantejaran la qüestió al cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, en la Conferència de presidents que s'ha de fer el dos d'octubre. Tot i que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Sanatamaría, va dir divendres que el nou sistema de finançament es podria començar a estudiar en la Conferència de presidents per aprovar-lo aquesta legislatura, la secretària general del PP espanyol, María Dolores de Cospedal, tancà ahir aquesta possibilitat.
Aguiló, satisfet amb les xifres de deute de les Illes del primer semestre
"És un objectiu que podem aconseguir, no hem d'afluixar i hem de continuar revisant partides i fent les modificacions oportunes", ha dit Aguiló. Foto: Arxiu. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, ha dit que està satisfet amb la dada de dèficit públic del primer semestre de l'any a les Balears del 0,4% del PIB, que suposa una rebaixa en 460 milions respecte a l'any passat, però ha demanat prudència i s'ha compromès a no baixar la guàrdia. Aguiló ha valorat avui a la roda de premsa posterior al Consell de Govern les dades que es van conèixer ahir i ha assenyalat que reflecteixen que la comunitat es troba "al bon camí". Les retallades permeten al Govern ser un dels més complidors amb el dèficit Balears deu 4.673 milions d'euros, el 17,5% de la riquesa que genera en 1 any
Guindos diu que si no es creix serà “impossible” mantenir les prestacions socials
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha advertit a la sessió de control a l'Executiu central al Congrés dels Diputats, que si en els pròxims trimestres no s'aconsegueix modificar la situació econòmica dels últims cinc anys "serà impossible que es continuïn mantenint les prestacions socials". El ministre ha recordat, a més, que és la falta de creixement econòmic i d'ocupació el que "posa en risc" l'Estat del Benestar, i no les mesures del Govern. D'altra banda, Luis de Guindos ha avançat que el Govern central presentarà en els "pròxims dies" un paquet de mesures per impulsar el finançament de les pimes, una cosa "fonamental" per al seu equip, segons ha dit.
L’espoli fiscal alimenta el fracàs escolar
L'espoliació fiscal que pateixen les Illes alimenta el fracàs escolar. Aquesta és una de les conclusions del dirigent d'Esquerra, Joan Lladó, que ahir presentà algunes dades que demostren que els doblers que surten de l'Arxipèlag van a comunitats que acaben dotant les seves aules de més recursos. Segons Lladó, "les Balears foren durant el curs passat la comunitat amb menys inversió per càpita de l'Estat en Educació, juntament amb les illes Canàries (804), amb una inversió de 807 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal es troba en 929 euros/habitant". Per Lladó, "aquestes xifres es tradueixen en les ràtios alumne / professor més altes de l'Estat, en una comunitat que és campiona en fracàs escolar i immigració per aula.
El suport de les institucions dóna aire al Teatre del Mar
Després de mesos de rumorologia, s'aclareix el futur del Teatre del Mar, almanco durant el proper any. El principal perill per a la supervivència de l'espai escènic del Molinar era una possible sortida de les administracions públiques (Govern, Consell, Ajuntament) del Patronat de la Fundació Teatre del Mar. I és que a hores d'ara el 40% del finançament del teatre prové de fonts públiques. La junta directiva de la Fundació Teatre del Mar es reuní ahir per tal d'aclarir la situació. Per part dels organismes públics, hi acudiren la directora general de Cultura, Isabel Cerdà; la directora insular de Cultura, Catalina Sureda; i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Fernando Gilet. La continuïtat de les tres institucions hi està garantida durant els propers 12 mesos.
Balears paga la benzina més cara per l’espoli, diu Esquerra
L'espoli fiscal que pateixen les Illes Balears, i que fa que cada any se'n vagin a Madrid 3.500 milions d'euros en imposts que no tornen, també provoca que els ciutadans de l'Arxipèlag paguin la benzina més cara de l'Estat.
Un segle reclamant el concert econòmic
El concert econòmic ja es va projectar fa un segle. Foto: Arxiu. El concert econòmic o pacte fiscal és l'última moda -o tendència, com es diu ara- en política autonòmica. Sobretot per les reclamacions de la Generalitat de Catalunya, però al Parlament de les Illes Balears també l'exigeix la coalició PSM-IV-E. Amb tot, a l'Arxipèlag no és una proposta nova. L'historiador Sebastià Serra confirma que ja fa més d'un segle que "el greuge fiscal" és damunt la taula i es reivindiquen solucions com la del concert econòmic. De fet, ja s'incloïa a l'avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears, impulsat el 1931 per l'Associació per la Cultura de Mallorca i les cambres de Comerç i Agrícola.
PP i PSIB eviten reconèixer l’espoli i just es culpen de dèficits de finançament
Pilar Costa, portaveu del grup parlamentari socialista. Foto: Arxiu. Mentre Balears pateix un espoli fiscal que Esquerra quantifica en 3.500 milions d'euros anuals, PP i PSOE opten per mirar a un altre costat i just s'acusen dels dèficits en el finançament que provoca el sistema vigent. El PSIB denuncià ahir que la "mala gestió" del president José Ramón Bauzá "ja ha fet perdre" gairebé 500 milions de finançament a les Illes. "El sistema de finançament actual és el millor que hem tingut mai, però el PP ha renunciat a reclamar les inversions estatutàries i el fons de competitivitat, assegurà la portaveu socialista, Pilar Costa.
L’espoli fiscal suposa a Balears una pèrdua de 57.116 milions en 17 anys
Joan Lladó i Cathy Sweeney, amb un cartell de la campanya.Foto: J.Torres. Els ciutadans de Balears han pagat a l'Estat 57.116 milions d'euros en els darrers 17 anys en concepte d'imposts que no han tornat ni en inversions, ni en serveis, ni en benestar. Aquests doblers, que paguen els illencs a l'Estat en forma d'impostos i que mai no retornen, és el que es coneix com a espoli o dèficit fiscal. Esquerra alertà ahir d'aquesta quantia i per això ha iniciat una campanya per denunciar l'espoli fiscal a l'Arxipèlag i conscienciar la ciutadania sobre aquesta qüestió. El president de la formació a Mallorca, Joan Lladó, lamentà el "tracte injust" que han patit les Illes per part de Madrid i criticà que Balears és una de les comunitats "més perjudicades". El dirigent d'Esquerra explicà que des de 1995 fins a 2005 l'espoli oficialment reconegut és de 29.907 milions.
El PSM presenta deu esmenes a Madrid per a que Balears pugui rebre 1.000 milions més
El portaveu del PSM-IV-ExM al Parlament, Biel Barceló, ha presentat, a través del grup Compromís pel País Valencià, un total de 10 esmenes parcials als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) perquè Balears rebi un total de 1.000 milions d'euros, la majoria dels quals (728 milions) fan referència a les inversions estatutàries corresponents a 2011 que «no van acabar de dur-se a la pràctica» i de 2012 que «s'han deixat a zero».
Reconversió de la Platja de Palma
El PP confirma que es redactarà un nou projecte per a la Platja de Palma
Imatge virtual de l'anterior pla de rehabilitació de la Platja de Palma que ha patit successius entrebancs. Foto: T. Crespí. El Grup Parlamentari Popular ha acusat a l'anterior govern de José Luis Rodríguez Zapatero de la falta de diners públics per al Projecte de Rehabilitació de la Platja de Palma (PRI) i ha confirmat que es durà a terme la redacció d'un nou PRI que, en el cas de no rebre finançament, serà emprès amb inversió privada. En aquest sentit, la diputada 'popular' Lourdes Bosch ha recordat el cas de Magaluf, on una important cadena hotelera mallorquina va anunciar una inversió milionària que "no només suposava la rehabilitació d'una zona fortament degradada, sinó també la creació d'ocupacions i la desestacionalització del turisme". D'altra banda, Bosch ha indicat que el dèficit de l'Estat és la causa per la qual l'actual Govern ha hagut de reduir la despesa.
Gairebé 6.200 proveïdors de la Comunitat Autònoma podran cobrar a partir de juny
El Govern balear ha presentat al Ministeri d'Hisenda 237.164 factures pendents de pagament per valor de 743,24 milions d'euros perquè 6.188 dels proveïdors de la Comunitat puguin afegir-se al mecanisme extraordinari de finançament que els permetria cobrar aquests deutes a partir del 15 de juny.
Cabrer: 'necessitam fórmules per mantenir la sanitat pública tant sí com no'
La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha assegurat que el finançament de la sanitat pública és avui en dia el problema més greu que afrontin les comunitats autònomes i hagi defensat la necessitat de buscar fórmules per "mantenir tant sí com no" aquest servei.
El PSIB calcula un “forat” de 790 milions en els pressuposts de les Balears del 2012
La portaveu del PSIB-PSOE, Pilar Costa, ha afirmat que en els pressuposts de les Balears d'aquest any hi ha un "forat" de 790 milions d'euros a causa de les mesures del pla de reestructuració per complir el dèficit, la baixada en el finançament estatal i els últims retalls en educació i sanitat. En roda de premsa, Costa ha explicat avui els càlculs que ha fet el seu partit sobre l'abast de les polítiques de retall a les illes, que suposarien un 21% dels 3.675 milions d'euros previstos en els comptes per a 2012. La portaveu ha qualificat d'"alarmant" el presumpte forat de 790 milions, que resulta de sumar 290 milions que li faltarien a l'Executiu per complir l'1,5% del dèficit en el pla de reestructuració, entre d'altres.
Els pagaments pendents a proveïdors podrien pagar-se a finals de juny
El Govern balear preveu que a finals de juny els proveïdors als quals l'Administració autonòmica deu doblers els podran cobrar gràcies al pla de 35.000 milions d'euros de l'Executiu central per liquidar aquestes factures, així com les dels ajuntaments.
3.000 milions se’n van de les Illes cada any i no tornen
L'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central, que acaba de fer la Generalitat, torna a posar sobre la taula el greuge que pateix el Principat per part de l'Estat. Per a la resta de comunitats, les balances fiscals no s'han actualitzat, però s'interpreta que la situació no ha canviat substancialment i que Balears continua sent la més castigada. Uns 3.000 milions d'euros a l'any se'n van via imposts a l'Estat i no retornen, el 14% del seu Producte Interior Brut.
Els ajuntaments tenen fins a dijous per informar a Hisenda de les seves factures per pagar
Els ajuntaments tenen de termini fins a demà, dijous, per informar al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de les seves factures pendents amb els proveïdors fins al 31 de desembre de 2011, dins del pla aprovat pel Govern consistent en un mecanisme de crèdits perquè les corporacions locals puguin fer front als seus pagaments.
El Govern obre una línia de finançament per internacionalitzar empreses
El vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha presentat avui el Pla d'Internacionalització de les Illes les Balears, així com una nova línia de finançament d'un milió d'euros per a emprenedors, micro, petita i mitjanes empreses que s'obrin a l'exterior. Aguiló ha explicat que l'objectiu del pla és ajudar els emprenedors i les empreses a abordar els mercats exteriors de forma competitiva, diversificar els sectors i incrementar la base de les empreses exportadores de les Balears, ha informat el Govern en un comunicat. El Pla ha estat elaborat de forma conjunta entre l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI), l'ICEX, i les cambres de comerç de Mallorca, Menorca, i Eivissa-Formentera. El vicepresident ha destacat que la conjuntura econòmica actual és determinant per conscienciar a les empreses de la importància que té la internacionalització.
Jordi Pujol augura «la mort» de Catalunya si no hi ha canvis
Jordi Pujol, en una imatge retrospectiva. Foto: N. Rincón. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha augurat que a Catalunya només li espera «la mort» si no canvia la seva relació amb la resta d'Espanya i l'Estat accedeix a millorar el seu finançament. Pujol ha instat als catalans, en la presentació als mitjans del darrer volum de les seves memòries, a reaccionar tot i que els ha avisat que la independència és molt difícil, però no impossible, i ha afegit: «Oblidin si la independència és viable o no en termes econòmics i polítics, el que no és viable és continuar com estem». Ha dit que respon a «tota la lògica» que si els Estats han de ser controlats per Brussel·les, en conseqüència les administracions territorials també seran supervisades pels Governs centrals.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent