TW
93

Els ciutadans de Balears han pagat a l'Estat 57.116 milions d'euros en els darrers 17 anys en concepte d'imposts que no han tornat ni en inversions, ni en serveis, ni en benestar. Aquests doblers, que paguen els illencs a l'Estat en forma d'impostos i que mai no retornen, és el que es coneix com a espoli o dèficit fiscal. Esquerra alertà ahir d'aquesta quantia i per això ha iniciat una campanya per denunciar l'espoli fiscal a l'Arxipèlag i conscienciar la ciutadania sobre aquesta qüestió.

El president de la formació a Mallorca, Joan Lladó, lamentà el "tracte injust" que han patit les Illes per part de Madrid i criticà que Balears és una de les comunitats "més perjudicades". El dirigent d'Esquerra explicà que des de 1995 fins a 2005 l'espoli oficialment reconegut és de 29.907 milions, mentre que els 27.209 milions restants són els que "suposaria mantenir l'espoli" des de 2005 fins a 2012.

Segons les dades de 2005, les úniques oficials per part del Govern central que féu públiques el 2008, les Illes aportaven a l'Estat 3.190 milions d'euros que no retornen. Aquests doblers representaven el 14,2% del PIB. Quant a això, Lladó es referí a un estudi de la London School of Economics, segons el qual durant el segle XIX Espanya treia a les seves colònies una mitjana d'un 10,4% del que generaven, "menys de l'espoli que patí Balears el 2005".

Per sobre del deute

Lladó assenyalà que aquest "espoli acumulat" en els darrers 17 anys és "12 vegades superior" al deute que té Balears, que se situa en 4.064 milions d'euros. Per això, el dirigent d'Esquerra sosté que "és fals" que les Illes hagin "viscut per sobre de les seves possibilitats". En aquest sentit, per Lladó, l'expressió més correcta seria que: "Ens han robat per sobre de les nostres possibilitats".

"Tenim una educació i una sanitat de mínims, malgrat que tenim uns ingressos per aspirar a una educació i a una sanitat de màxims", manifestà el president de la formació republicana, qui lamentà que l'Administració balear "no pugui decidir sobre els doblers que ingressa". Lladó criticà el "mal anomenat" fons de solidaritat, segons el qual els ciutadans de les Illes hauran d'aportar 812 milions d'euros el 2013 que es repartiran a la resta d'autonomies.

D'altra banda, els dirigents d'Esquerra compararen les Balears amb el País Basc, que tenen concert econòmic. L'any 2000, ambdues comunitats tenien el mateix Producte Interior Brut per càpita, que superava un 23% la mitjana estatal i eren les dues "comunitats més riques". No obstant això, durant els últims anys, el País Basc ha incrementat aquest factor macroeconòmic un 11,9% i ha superat la mitjana estatal amb un 34,4%, mentre que l'Arxipèlag l'ha reduït un 13,6%. A més, la vicepresidenta del partit a Mallorca, Cathy Sweeney, recordà que la taxa d'atur de les Balears "dobla" la del País Basc, segons les darreres dades de l'Enquesta de Població Activa.

Davant d'aquesta situació, la formació tornà a reivindicar la seva aposta per la independència. "Atesa la desconfiança que genera Espanya en el món, fruit de la vulneració dels seus compromisos externs i interns, ja no tenim fe que l'Estat ens dispensi un tracte just. Per això, volem administrar els nostres recursos amb un Estat propi", manifestà Sweeney.

Campanya

La campanya que presentà ahir Esquerra sobre el tracte fiscal "injust" de les Balears durarà tot l'estiu i oferirà exemples d'aquest espoli fiscal. La formació dividirà la iniciativa en cinc blocs sectorials per mostrar als ciutadans com afecta el dèficit fiscal: sanitat, educació, funció pública, benestar i inversions en infraestructures necessàries.