Un mar de dubtes
No sé si és que ens prenen per beneits, si és que ens hi volen fer tornar, o si és que en realitat ningú no en sap res, de tot això que passa. La crisi està generant una quantitat increïble d'informació contradictòria. Ni els economistes ni els polítics no són capaços de posar-se d'acord sobre les mesures mès idònies que s'haurien d'aplicar per sortir-nos-en.
Merkel aposta pels canvis als tractats per superar la 'marató' de la crisi
La canceller alemanya, Angela Merkel, ha assegurat davant el Parlament germànic que la crisi del deute sobirà de la zona euro "no pot resoldre's de cop", sinó que serà un procés que "durarà anys" en el qual es necessita una visió a llarg termini mitjançant una major integració fiscal a través de modificacions als tractats i respectant la independència d'institucions com el Banc Central Europeu (BCE). "La resolució de la crisi del deute sobirà és part d'un procés que durarà anys", ha afirmat. La Comissió evita polemitzar amb el discurs de Merkel i Sarkozy Sarkozy fa la declaració de principis que ha de guiar el futur d'Europa
Sarkozy fa la declaració de principis que ha de guiar el futur d'Europa
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la canceller alemanya, Angela Merkel, es reuniran el pròxim dilluns per estudiar propostes conjuntes per al futur d'Europa, segons va anunciar el mandatari gal en un discurs a la localitat francesa de Toló, en el que va defensar que el Vell Continent hauria de prendre sense por les seves decisions a partir d'ara per majoria qualificada. En una compareixença de 50 minuts, Sarkozy va assegurar que si França i Alemanya no es mantenen unides, "Europa sencera està desunida", i va advertir que la desaparició de l'euro tindria "conseqüències dramàtiques per als francesos". "Com a cap de l'Estat no puc deixar que es produeixi aquest desastre", va incidir. En aquest sentit, va insistir que Europa necessita "més disciplina, més responsabilitat política i més democràcia".
El PP exigeix una TV3 més plural i Artur Mas garanteix que no tindrà un paper residual
El president de la Generalitat, durant la seva resposta a la resta de grups parlamentaris. La líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit aquest dimecres una TV3 més «plural», i ha avalat la retallada pressupostària per al 2012 que va anunciar fa poc el Govern. Per contra, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha acusat el Govern de beneficiar els governs del PP de les Balears i el País Valencià amb la seva decisió de passar les tisores al pressupost dels mitjans públics catalans. Segons els republicans, si el Govern renunciés a alguns dels canals que ara té la televisió pública, estaria renunciant al múltiplex que permetria la reciprocitat total en la recepció dels canals autonòmics.
Bosch afirma que el Govern està “a punt d'arribar a la meta” del crèdit
El portaveu del Govern balear, Rafel Bosch, ha afirmat avui que l'Executiu està "a punt d'arribar a la meta" i aconseguir crèdit dels bancs per obtenir liquiditat i fer front als seus deutes. A la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Bosch ha indicat que ja s'ha tancat l'acord amb alguns bancs per obtenir línies de crèdit, i que amb alguns grups d'entitats bancàries consorciades s'està "a punt". "Si em permet l'expressió, ja estam a punt de tocar la cinta de meta", ha apuntat el portaveu. El passat 28 d'octubre, el Govern va autoritzar endeutar-se en 209,5 milions d'euros mentre intenta aconseguir crèdits per valor de 354 milions per fer front a les seves despeses de 2011. El PSIB censura les retallades en Sanitat, Educació i Transports
Lagarde: «l'economia global s'enfronta a l'amenaça d'una dècada perduda»
L'economia global corre el risc de patir una «dècada perduda» amb baix creixement i elevada desocupació arran de les turbulències financeres que tenen el seu epicentre als països desenvolupats, als quals la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha reclamat l'"especial responsabilitat" d'adoptar les mesures necessàries per restaurar la confiança.
Eivissa i Platja de Palma, dues cares d’una moneda
Balears és una de les comunitats que més turistes ha rebut aquest estiu. Això no obstant, ni la rendibilitat ni la creació d'ocupació ha estat la mateixa en totes les destinaciones turístiques de l'Arxipèlag. Així ho posa de manifest el Baròmetre de la rendibilitat i l'ocupació de les destinacions turístiques de l'Estat espanyol d'aquest estiu, que elabora l'Aliança per a l'Excel·lència Turística (Exceltur) i que ahir presentaren a Palma el seu president, Sebastià Escarrer, i el vicepresident executiu, José Luis Zoreda.
Les associacions es revolten en contra de les retallades
Les retallades del Govern de José Ramón Bauzá han fet saltar el món associatiu de Mallorca, que comença a mobilitzar-se. Ahir convocaren una manifestació per a dissabte que ve amb l'eslògan "Pels nostres drets, prou de retallades". La protesta la convoca el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat fa manco d'un mes i que aplega 36 col·lectius. Les entitats ja s'han cansat de no cobrar allò que els deu l'Executiu, de les reduccions de pressupost en serveis socials, sanitat, llengua, cultura, joventut, educació... i de l'austeritat que no implica apujar els imposts a qui més doblers té.
Milers d'indignats prenen els carrers d'Oakland
Milers de persones, unes 4.500 segons xifres oficials, s'han manifestat avui a Oakland, a la californiana badia de San Francisco, per protestar contra les desigualtats del sistema econòmic actual.
La crisi passa factura a la cultura
Que la crisi vagi a més vol dir que la despesa en cultura va a menys. Ja se sap que aquesta és una època de necessitats bàsiques i que, a l'hora de les retallades, els productes culturals tenen les de perdre tant en l'àmbit institucional com en el familiar. Internet continua sent la principal despesa de les llars illenques en aquest camp, amb 134,9 milions d'euros l'any 2009. Així es desprèn de la Memòria del Consell Econòmic i Social (CES), amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Balears (que només arriben a l'any 2009, perquè encara no estan elaborades les corresponents a l'exercici passat).
Papandreu defensa el seu referèndum com un missatge clar dels ciutadans que enfortirà l'euro
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha reiterat avui la seva defensa d'un referèndum sobre el rescat financer pactat amb l'eurozona assegurant que serà un missatge clar que establirà la voluntat dels ciutadans hel·lens de pertànyer a la zona de l'euro.
El PSOE mostra el ‘nin ric’ de la privada
El PSOE va difondre ahir un vídeo contra les retallades educatives del PP en el qual recorre a un alumne "ric" de l'escola privada, la seva assistenta uniformada i la filla d'aquesta per subratllar que "només un ensenyament públic de qualitat garanteix la igualtat d'oportunitats". El vídeo, d'un minut de durada, comença amb un al·lot vestit amb jaqueta i corbata que camina pel carrer, camí del col·legi, de la mà de la seva assistenta, una dona espanyola i amb bata de feina domèstica a qui pregunta si té fills. I quan la dona li respon que té una filla de la mateixa edat que ell, l'al·lot respon alegre: "Que bé, així quan siguem grans ella podrà ser l'assistenta dels meus fills". A continuació, el vídeo mostra la dona deixant la seva filla en el col·legi públic i pensant "Corre, filla, corre". El muntatge emfatitza que "només un ensenyament públic de qualitat garanteix la igualtat d'oportunitats" i denuncia que el PP "aplica dures retallades a les comunitats on governa i afavoreix l'escola privada i concertada en detriment de l'ensenyament públic".
La pobresa apuja un 12% a les Balears
L'índex de pobresa s'ha incrementat a les Balears un 12% d'ençà que començà la crisi econòmica, per la qual cosa el president del Centre Econòmic i Social de les Illes (CES), Llorenç Huguet, demanà "màxima prudència" al Govern a l'hora d'aplicar les retallades en la despesa pública perquè no augmentin els desequilibris socials. Aquesta xifra es recull en la memòria de 2010 del CES sobre l'economia, el treball i la societat de l'Arxipèlag.
Anar per feina per derrotar
La minicimera dels quatre països europeus del G8 (França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia) finalitzà ahir a París amb diversos acords, entre els quals hi ha el de donar suport als establiments bancaris i financers en dificultats per la crisi actual. Així, es pretén evitar conseqüències majors, encara que, per al ciutadà del carrer, aquestes mesures poden semblar inconcretes i abstractes.
Sense els 400 euros i amb l'IVA pels niguls
El Govern de l'Estat espanyol va prendre ahir tres decisions definitives: apujar un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros en l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%. Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels pressuposts generals de l'Estat, aprovat ahir en un ple del Consell de Ministres extraordinari. Amb aquestes maniobres, l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros en dos anys, dels quals 6.500 s'obtindran l'any que ve i la resta el 2011.
Dos anys de friccions
Les friccions entre Unió Mallorquina i els seus socis del PSOE i del Bloc ni són recents ni s'han circumscrit exclusivament al Consell de Mallorca. Fins ara la més forta s'havia viscut al Parlament on, amb la crisi vinculada a la imputació del diputat Tomeu Vicens, es posà en joc la majoria que dóna suport al Govern. Però les crisis del Consell no han quedat enrere, sobretot arran de la qüestió de Son Baco. Ara, dos anys després, el Pacte a la institució insular està romput.
Hi ha entre 2.500 i 3.000 palmesans que passen fam
"Calculam que hi ha entre 2.500 i 3.000 persones que passen gana a Palma", diu Bernat Vicens, president de Mallorca Sense Fam. Explica que és una xifra aproximada però que és evident que els menjadors socials de ciutat s'han desbordat. "Només cal veure les coes de cada matí davant dels Caputxins que fan la volta a l'edifici", apunta Vicens. Com aquest, molts altres centres. El Refugi, al carrer Gaspar Aguiló, ha duplicat el nombre de sopars i ara fa dos torns cada nit.
“El canvi climàtic serà més devastador que la crisi”
El president espanyol parlà sobre nous reptes a afrontar desde la política coordinada dels països. Foto: Efe. "El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada.
“L'esclavatge no resoldrà la crisi”
Treballar 65 hores a la setmana? Idò, no. Això és, almanco, el que rebugen els 8.000 sindicalistes que ahir es manifestaren a Estrasburg contra la directiva europea que pretén ampliar la jornada laboral a 65 hores setmanals (en lloc de 48) i que avui el Parlament Europeu decidirà si aprovarà o no. El secretari general d’UGT a Balears, Lorenzo Bravo, denuncià que "la crisi no se soluciona amb l’esclavatge" que proposa aquesta directiva. Amb les mateixes paraules s’expressà el màxim responsable d’UGT a l’Estat.
Novembre negre
El mal temps i la crisi econòmica desplaçaren les Balears del mapa el mes de novembre, que es convertí en un mes negre per al turisme a les Illes. Els hotels de les Illes registraren en aquest període 508.146 pernoctacions, un 27% menys que el mateix mes de l’any anterior, gairebé el triple menys pel que fa a la mitjana estatal, on les pernoctacions caigueren un 10,6%.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán