Llorenç Huguet, al centre, amb el seu equip.

Llorenç Huguet, al centre, amb el seu equip. | J.Morey

AgènciesPalma25/10/11 0:00
TW
4

L'índex de pobresa s'ha incrementat a les Balears un 12% d'ençà que començà la crisi econòmica, per la qual cosa el president del Centre Econòmic i Social de les Illes (CES), Llorenç Huguet, demanà "màxima prudència" al Govern a l'hora d'aplicar les retallades en la despesa pública perquè no augmentin els desequilibris socials. Aquesta xifra es recull en la memòria de 2010 del CES sobre l'economia, el treball i la societat de l'Arxipèlag, que es presentà ahir en una roda de premsa. Un dels apartats interessants és l'índex de risc de pobresa de la Unió Europea, Espanya i les Balears segons dades de 2008, les darreres de què es disposen. Aquell any, dues de cada tres famílies de les Illes es trobaven en situació de risc de pobresa (el 22,3%), en concret 91.293 llars. Tan sols en un any, entre 2007 i 2008, aquest índex es va incrementar a l'Arxipèlag més de cinc punts.

Davant d'aquestes dades, el president del CES, mentre que es va mostrar comprensiu enfront dels esforços de l'Executiu balear per tal de controlar el dèficit, també li va fer "un toc d'atenció" perquè no disminueixi la despesa social pública, ja que "segons quines polítiques poden afectar la cohesió social". El màxim responsable del CES considerà que el desequilibri social podria augmentar depenent de les retallades que puguin aprovar-se amb l'objectiu de fer front al gran dèficit financer de la Comunitat autònoma.

Així mateix, la memòria destaca l'evolució dels indicadors econòmics de les Illes. Així, segons el Banc d'Espanya, el deute acumulat durant l'any passat a Balears fou de 4.064 milions d'euros, 791 milions més que el 2009, xifra que suposa un increment del 24,2% (veure gràfic adjunt). Aquesta circumstància ha propiciat que aquesta alça se situï per sobre de l'objectiu de dèficit públic fixat per l'Estat per al conjunt de les comunitats, que era del 2% i que es correspon amb un valor estimat de 446 milions d'euros. Cal sumar-hi la caiguda de la inversió, cosa que ha afectat la solvència de l'economia balear i el teixit empresarial.

Turisme

L'estudi reuneix, a més, abundant informació de caràcter econòmic, com que en els darrers quatre anys els països del sud de la Mediterrània, com Turquia, Tunísia, Egipte i el Marroc, han guanyat 10 milions de turistes, mentre que els del nord n'han perdut 6. Huguet subratllà que es tracta del major canvi en el flux turístic mediterrani que s'hagi registrat mai. Aquestes xifres de visitants mostren la pèrdua de competitivitat de les destinacions turístiques tradicionals, si bé el president del CES es referí a l'excel·lent temporada d'enguany a la Comunitat.
Amb relació a l'àmbit laboral, el president del CES assenyalà que el sector de la construcció és el que registra els majors decreixements d'ocupació, amb un 11,1% (prop de 6.000 llocs de feina menys que l'any anterior), seguit del sector industrial, amb una baixada del 5,4% (1.611 llocs). Mentrestant, el sector serveis va perdre 3.793 ocupats, un 1,1% manco quant al 2009.